Es mostren 594828 resultats

conegut

<title type="display">conegut</title>

    adjectiu
  1. Que sabem què és o qui és. Un artista, una òpera, etc., són coneguts quan hi ha molta gent que els coneix.
  2. nom masculí i femení
  3. Persona a qui saludem i amb qui parlem a vegades, però que no és amiga nostra. Els veïns de l'escala són coneguts.
inconegut, inconeguda

conegut

conegut
-uda


<title type="display">conegut</title>

    adjectiu
  1. bekannt.
  2. masculí i femení
  3. Bekannte(r m) m/f.
  4. femení
  5. a coneguda de locució prepositiva nach Meinung oder Ansicht von.



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

conegut
-uda

conegut
-uda


<title type="display">conegut</title>

Pronúncia: kunəɣút
    adjectiu
  1. connu -e. El món conegut, le monde connu. Conegut de tothom, connu de tous (mondialement connu).
  2. masculí i femení
  3. [coneixença] connaissance f, relation f. Tenir molts coneguts, avoir beaucoup de relations.
  4. amistançat.

conegut
-uda

conegut
| coneguda


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">conegut</title>

Accessory
Etimologia: de conèixer
Body
  1. adjectiu De què hom té coneixença. El món conegut.
  2. adjectiu Que molta gent coneix, notori. Una novel·la coneguda. Un escriptor conegut.
  3. masculí i femení Persona que hom tracta amb poca o molta freqüència sense tenir-hi intimitat. Té molts de coneguts.
  4. masculí i femení Amistançat, persona amb la qual hom té relacions sexuals fora del matrimoni.
  5. femení
    1. Efecte de conèixer.
    2. a coneguda de locució prepositiva A l’arbitri de, segons l’apreciació de. A coneguda dels jurats.
    3. tenir coneguda Tenir coneixença amb algú.
    4. tenir molta (o poca) coneguda Tenir molta coneixença, conèixer molta gent.
  6. femení Reconeixença. Li té molta coneguda pels favors que li ha fet.

conegut
| coneguda

coneishement

<title type="display">coneishement </title>

Body
    nòm m Capacitat der èster uman entà compréner era natura, es qualitats e es relacions des causes.

    Català: coneixement


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

coneishement

coneishença

<title type="display">coneishença </title>

Body
    nòm f
  1. Que se sap qu’existís e sabem coma ei.
  2. Persona qu’ei coneishuda.

  3. Català: coneixença


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

coneishença

conéisher

<title type="display">conéisher </title>

Body
    v tr
  1. Saber. Der aute costat deth Pònt de Rei tanben en diden conéguer.
  2. Auer relacion damb quauquarrés.

  3. Català: 1. conèixer, saber; 2. conèixer


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

conéisher

coneixedor
-a

coneixedor
-a

coneixedor
-a

<title type="display">coneixedor</title>

adjectiu [que pot ser conegut] conoscibile. || [que coneix] che conosce.

masculí i femení persona f che è a conoscenza. No soc coneixedor d'aquest fet, non sono a conoscenza di questo fatto. || [expert] conoscitore -trice, esperto -a, intenditore -trice. || és coneixedor que si vede che.

coneixedor
-a

coneixedor
-a

coneixedor

    adjectiu
  1. [que pot ésser conegut] conocible.
  2. adjectiu i masculí i femení
  3. [que coneix] conocedor -ra. No era coneixedor d'aquest fet, no era conocedor de este hecho.
  4. [expert] conocedor -ra, entendido -da.
  5. és coneixedor que [cognoscible] se conoce que. És ben coneixedor que és ric, bien se conoce que es rico.

coneixedor
-a