Es mostren 594846 resultats

conèixer


<title type="display">conèixer</title>

    verb transitiu
  1. conocer. Conèixer la realitat, conocer la realidad. Conèixer un autor, conocer a un autor.
  2. [tenir consciència] conocer. Conec les meves limitacions, conozco mis limitaciones.
  3. [descobrir] ver, conocerse [impers]. Ja conec que n'has feta alguna, ya veo (o se conoce) que has hecho alguna.
  4. presumir, intuir. Conec que plourà, presumo que va a llover.
  5. [tenir experiència] conocer. Ha conegut la fam, ha conocido el hambre.
  6. [discernir] conocer. No em coneixes?, ¿no me conoces? Conèixer el gra entre la palla, conocer el grano entre la paja.
  7. [reconèixer] conocer, reconocer. Avui no et conec, hoy no te conozco.
  8. [acceptar] reconocer, aceptar. No el volien conèixer per cap, no lo querían reconocer por jefe.
  9. [designar] llamar, conocer por, apodar.
  10. [fer coneixença] conocer. La vaig conèixer a l'escola, la conocí en la escuela.
  11. [emprat negativament] [tenir, sentir] conocer, saber de. No coneix l'enveja, no conoce la envidia.
  12. [fer cas de] responder. Els cavalls ja no coneixien el fre, los caballos ya no respondían al freno.
  13. conèixer el marro (o la flaca, o el llautó) figuradament i familiarment conocer bien el percal (o el paño, o el asunto).
  14. donar-se a conèixer darse a conocer.
  15. fer (o donar) a conèixer dar a conocer.
  16. fer-se conèixer darse a conocer. Es feu conèixer amb uns articles a la premsa, se dio a conocer con unos artículos en la prensa.
  17. qui no et coneix que et compri figuradament i familiarment el que no te conozca que te compre.
  18. verb intransitiu
  19. [considerar convenient] parecer. Pega'm, si coneixes, pégame, si te parece.
  20. dret conocer, entender. Conèixer d'una causa, conocer de (o en) una causa.
  21. verb pronominal
  22. conocerse. Conèixer-se a si mateix, conocerse a sí mismo.
  23. conèixer-s'hi conocerse, notarse, apreciarse. Des que prenc aquest medicament m'hi he conegut molt, desde que tomo este medicamento lo he notado mucho.

conèixer

conèixer


<title type="display">conèixer</title>

Body
    1. INFINITIU

    2. conèixer
    1. GERUNDI

    2. coneixent
    1. PARTICIPI

    2. conegut
    3. coneguda
    4. coneguts
    5. conegudes
    1. INDICATIU

      1. PRESENT

      2. conec
      3. coneixes
      4. coneix
      5. coneixem
      6. coneixeu
      7. coneixen
      1. IMPERFET

      2. coneixia
      3. coneixies
      4. coneixia
      5. coneixíem
      6. coneixíeu
      7. coneixien
      1. PASSAT

      2. coneguí
      3. conegueres
      4. conegué
      5. coneguérem
      6. coneguéreu
      7. conegueren
      1. FUTUR

      2. coneixeré
      3. coneixeràs
      4. coneixerà
      5. coneixerem
      6. coneixereu
      7. coneixeran
      1. CONDICIONAL

      2. coneixeria
      3. coneixeries
      4. coneixeria
      5. coneixeríem
      6. coneixeríeu
      7. coneixerien
    1. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      2. conegui
      3. coneguis
      4. conegui
      5. coneguem
      6. conegueu
      7. coneguin
      1. IMPERFET

      2. conegués
      3. coneguessis
      4. conegués
      5. coneguéssim
      6. coneguéssiu
      7. coneguessin
    1. IMPERATIU

    2. coneix
    3. conegui
    4. coneguem
    5. coneixeu
    6. coneguin

conèixer

conèixer


<title type="display">conèixer</title>

  1. v. tr.
    Cp. les expressions conèixer de nom, conèixer de vista.
    saber (→), conèixer perfectament. Sé un metge que ha curat tots els malalts de la passa i no n'ha mort ni un sol. Dona-ho a aquella noia que tu saps.
    intuir, conèixer una cosa per intuïció, sense haver de recórrer a raonament o ensenyament. Ell va intuir les intencions torçades del seu veí.
    veure, percebre amb el pensament. Ara veig el meu error.
    estar al corrent (d'una cosa), estar assabentat del que passa.
    posseir. Posseir, un autor, la matèria que tracta. Posseir l'anglès, conèixer-lo a fons.
    dominar, conèixer a fons una ciència, un art. Ell domina la química, la pintura, etc.
    entendre (→), tenir una idea clara d'una cosa. Entén perfectament el català, però no el parla. Entendre les matemàtiques.
    esbrinar (→), pervenir a conèixer la veritat d'una cosa investigant-la.
    tenir idea (d'una cosa). No tenia la més petita idea del que és un prisma.
    palpar (fig.), conèixer clarament una cosa.
    conscienciejar, conèixer per la consciència. (És una expressió exclusiva de Llull.)
    treure l'entrellat (d'una cosa), arribar a conèixer una cosa complicada.
    ésser coneixedor
    tenir notícia
    tenir esment
    fer coneixença (d'algú, amb algú)
    tenir franquesa (amb algú), conèixer-lo suficientment per a poder parlar-li francament, sense ambages.
    saber quants punts calça (una persona), conèixer-la bé.
  2. reconèixer.
    discernir
  3. admetre.
  4. considerar.
  5. v. intr. → semblar.



© Manuel Franquesa

conèixer

conèixer


<title type="display">conèixer</title>

Pronúncia: kunɛ́ʃə
    verb transitiu
  1. to know (about), understand.
  2. [primera volta] to meet, get to know.
  3. conèixer algú de vista to know someone by sight.
  4. el vaig conèixer a Barcelona I met him in Barcelona.
  5. no coneixen el seu ofici they don’t know their job.
  6. donar a conèixer to introduce, present.
  7. (ídem) [informació] to release, leak.
  8. donar-se a conèixer to make a name for oneself.
  9. [reconèixer] to recognize, know, tell, distinguish.
  10. l’he conegut amb la veu I’ve recognized him by his voice.
  11. Bíblia to know.
  12. verb intransitiu
  13. conèixer de to know of.
  14. dret to try.
  15. com vós conegueu antic as you please.
  16. verb pronominal
  17. [una persona] to know oneself.
  18. [dues persones] to know each other, recognize each other.
  19. com es coneix que vas anar a París it is obvious that you have been to Paris.
  20. per la cara se li coneix que ha plorat you can tell by her face that she’s been crying.

conèixer

conèixer


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">conèixer</title>

Accessory
Partició sil·làbica: co_nèi_xer
Etimologia: del ll. vg. conōscĕre (cl. cognōscĕre), íd., que donà conòixer, participi conogut, dissimilat després en conegut 1a font: s. XII, Hom.
Body
    verb
    1. transitiu Formar-se o tenir una idea més o menys completa d’algú o d’alguna cosa. Els homes poden conèixer intel·lectivament la realitat que els envolta. Coneix tots els carrers de Barcelona.
    2. pronominal Conèixer-se a si mateix.
    3. usat absolutament Els infants encara no són prou capaços de conèixer.
  1. transitiu
    1. Haver vist, haver llegit, haver sentit, etc. (alguna cosa), haver estat en un lloc. Conèixer una simfonia. Conèixer una ciutat.
    2. per extensió Conec aquest autor, n’he llegit moltes obres.
    3. conèixer món Haver viatjat molt.
  2. transitiu
    1. Saber, dominar (una matèria determinada, la pràctica d’alguna cosa). Coneix molt bé el seu ofici. Coneix l’àrab.
    2. usat absolutament Estudiar per afany de conèixer.
  3. transitiu Tenir consciència de. Conec les meves limitacions.
  4. transitiu Estar informat de. Conèixer un fet. Conèixer el nom d’una persona.
  5. transitiu Descobrir, veure una cosa que es manifesta poc o molt. Ja conec que n’has feta alguna.
  6. transitiu Presumir, conjecturar. Conec que hi haurà tempesta.
  7. intransitiu Semblar a algú, considerar convenient. Pega’m, si coneixes. Votaré pels blancs o pels negres, com coneixeré.
  8. transitiu
    1. Tenir algú experiència d’alguna cosa. Ha conegut la fam. A les Canàries no coneixen el fred.
    2. conèixer el món Tenir experiència de la vida.
  9. transitiu antigament Tenir un home relació sexual amb una dona.
  10. transitiu [emprat negativament]
    1. Tenir (un tret personal, una qualitat, etc.), sentir. No coneix l’enveja. No coneixia la pietat.
    2. per extensió La seva generositat no coneix límits.
  11. transitiu [emprat negativament] Tenir en compte, fer cas de. Els cavalls ja no coneixien el fre. No coneix més que el seu deure.
  12. transitiu Discernir, reconèixer, identificar. No em coneixes? Conèixer el gra entre la palla.
  13. transitiu Trobar (una persona o una cosa) tal com la tenim conceptuada, reconèixer. Avui no et conec.
  14. transitiu Acceptar, admetre (algú) com a posseïdor o digne de cert títol, de cert dret, reconèixer-lo. No el volien conèixer per cap. No el vol conèixer més per fill.
  15. transitiu Designar (algú) habitualment per un altre nom que el legal.
  16. transitiu Fer o tenir coneixença (amb algú). Els coneguérem a Tarragona. Només el conec de vista.
  17. intransitiu dret Examinar una causa per tal de jutjar-la. Els tribunals militars no tenen competència per a conèixer de les causes civils.
  18. conèixer-s’hi Notar, experimentar, algú els efectes d’alguna cosa.
  19. donar-se a conèixer
    1. Dir algú el seu nom. Els nouvinguts es donaren a conèixer.
    2. per extensió Mostrar-se algú, involuntàriament, com és. Amb aquell fet s’ha donat a conèixer.
  20. fer-se conèixer Cridar algú l’atenció sobre si mateix, mostrar de què és capaç. Es feu conèixer amb aquells articles tan forts.

conèixer

conèixer

<title type="display">conèixer</title>

verb transitiu conoscere. || [un llibre, una música] conoscere. || [tenir consciència] conoscere, sapere, essere conscio. Conec les meves limitacions, conosco i miei propri limiti. || [descobrir] rendersi conto di, vedere. || [intuir] presumere, intuire, supporre. Conec que plourà, suppongo (o intuisco) che pioverà. || [tenir experiència] conoscere. Ha conegut el sofriment, ha conosciuto le sofferenze. || [discernir] conoscere, riconoscere, ravvisare, discernere. No em coneixes?, non mi conosci? Conèixer el gra entre la palla, ravvisare (o riconoscere) il grano fra la paglia. El conec per la veu, lo conosco dalla voce. || [acceptar] riconoscere, accettare. No el volien conèixer per director, non lo volevano riconoscere come direttore. || [designar] chiamare. || [fer coneixença] conoscere, far la conoscenza. || [emprat en frases negatives] sapere. No coneix l'enveja, non sa cosa sia l'invidia. || conèixer el marro (o la flaca, o el llautó) fig fam cognoscere i propri (o i miei, o i tuoi...) polli. || conèixer món conoscere il mondo. || donar-se a conèixer presentarsi, farsi conoscere. || fer (o donar a) conèixer far conoscere. || fer-se conèixer farsi famoso, mettersi in luce.

verb intransitiu [considerar convenient] parere, sembrare. Treu-me de casa, si coneixes, mandami via di casa, se ti pare. || dr conoscere.

verb pronominal conoscersi. || conèixer-s'hi vedersi, riconocersi. Al seu cos s'hi coneixen els senyals de l'accident, sul suo corpo si vedono (o si riconoscono) le tracce dell'incidente.

conèixer

conèixer


<title type="display">conèixer</title>

    verb transitiu
  1. kennen.
  2. kennen lernen.
  3. erkennen (per an dat).
  4. Bíblia [begatten] erkennen.
  5. el conec de vista ich kenne ihn vom Sehen.
  6. no coneixen la ciutat sie kennen die Stadt nicht.
  7. el vaig conèixer a Pals ich lernte ihn in Pals kennen.
  8. t'he conegut per la veu ich habe dich an der Stimme erkannt.
  9. donar conèixer (sich) zu erkennen geben.
  10. fer conèixer bekannt machen.
  11. fer-se conèixer bekannt werden.
  12. verb intransitiu
  13. conèixer d'(una cosa) dret befinden über etwas, über etwas richten.
  14. verb reflexiu
  15. sich kennen.
  16. sich kennen lernen.
  17. sich erkennen.
  18. coneix-te a tu mateix! erkenne dich selbst!
  19. fa temps que prenc vitamines, però no m'hi conec gens ich nehme schon lange Vitamine, aber ich merke nichts davon.
  20. verb impersonal
  21. es coneix que ... man sieht gleich, dass ...



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

conèixer

conèixer

<title type="display">conèixer</title>

    verb
  1. Conèixer una cosa o una persona és saber com és o saber qui és. Als pobles petits, tothom es coneix.
  2. Haver estudiat una matèria, una assignatura. Hi ha persones que coneixen moltes llengües.
  3. Tenir experiència d'una cosa, haver-la patit, suportat o passat. En alguns països tropicals no es coneix el fred.
  4. Reconèixer, distingir. Els gossos coneixen la veu del seu amo.
coneixedor

conèixer

conèixer


<title type="display">conèixer</title>

Pronúncia: kunɛ́ʃə
    verb transitiu
  1. connaître. Conec prou bé l'obra de Dickens, je connais assez bien l'œuvre de Dickens.
  2. [tenir consciència] connaître.
  3. [descobrir] reconnaître. Ja conec que he fet mal fet, je reconnais que j'ai mal agi.
  4. [conjecturar] présumer. Jo conec que nevarà, je présume qu'il neigera.
  5. [tenir experiència] connaître. Ha conegut la fam, il a connu la faim.
  6. [reconèixer] reconnaître. Avui no et conec, aujourd'hui je ne te reconnais pas .
    1. [discernir] reconnaître.
    2. [acceptar] reconnaître. No el volien conèixer per cap, ils ne voulaient pas le reconnaître comme chef.
  7. [tenir coneixença] connaître. Només el conec de vista, je le connais seulement de vue .
    • [fer coneixença] faire la connaissance de, connaître. Ens vam conèixer a Berlín, nous nous sommes connus à Berlin.
  8. [emprat negativament] [tenir, sentir] ignorer. No coneix l'enveja, il ignore la jalousie.
  9. conèixer el marro (la flaca, el llautó) figuradament i familiarment connaître la musique.
  10. conèixer el món avoir de l'expérience.
  11. donar-se a conèixer se faire connaître.
  12. fer (donar) a conèixer porter à la connaissance (faire savoir, faire connaître).
  13. fer-se conèixer se faire connaître.
  14. verb intransitiu
  15. [considerar convenient] vouloir bien, juger bon. Pega'm, si coneixes, frappe-moi, si tu le juges bon.
  16. dret connaître. Conèixer d'una causa, connaître d'une cause.
  17. verb pronominal
  18. se connaître. Conèixer-se a si mateix, se connaître soi-même.
  19. conèixer-s'hi noter (connaître). D'ençà que he deixat de fumar, m'hi conec força, depuis que j'ai cessé de fumer, je me porte mieux.

conèixer

coneja

coneja