Es mostren 594844 resultats

afaiçonar


<title type="display">afaiçonar</title>

  1. treballar. Treballar el coure.
    llavorar, afaiçonar una cosa de manera que la superfície quedi formant dibuixos.
    acunçar, llavorar, esp. pedres precioses.
    obrar
    enformar
    modelar
    emmotllar
    escalabornar
    esboscassar
    galibar
    forjar
    filigranar
    escamar, afaiçonar una cosa fent-hi escames.
    cantellejar, treballar els cantells d'una peça de fusta.
    forjar, afaiçonar amb el martell. Es diu esp. del ferro. Forjar una espasa.
    escarpellar, afaiçonar un objecte amb l'escarpell.
    escodar, afaiçonar la pedra amb l'escoda.
    Compareu: gratibuixar
  2. fer, arranjar.
    Antònims: Desformar. (≠ deformar).



© Manuel Franquesa

afaiçonar

afaiçonar

afaiçonar

afaiçonar


<title type="display">afaiçonar</title>

Body
    1. INFINITIU

    2. afaiçonar
    1. GERUNDI

    2. afaiçonant
    1. PARTICIPI

    2. afaiçonat
    3. afaiçonada
    4. afaiçonats
    5. afaiçonades
    1. INDICATIU

      1. PRESENT

      2. afaiçono
      3. afaiçones
      4. afaiçona
      5. afaiçonem
      6. afaiçoneu
      7. afaiçonen
      1. IMPERFET

      2. afaiçonava
      3. afaiçonaves
      4. afaiçonava
      5. afaiçonàvem
      6. afaiçonàveu
      7. afaiçonaven
      1. PASSAT

      2. afaiçoní
      3. afaiçonares
      4. afaiçonà
      5. afaiçonàrem
      6. afaiçonàreu
      7. afaiçonaren
      1. FUTUR

      2. afaiçonaré
      3. afaiçonaràs
      4. afaiçonarà
      5. afaiçonarem
      6. afaiçonareu
      7. afaiçonaran
      1. CONDICIONAL

      2. afaiçonaria
      3. afaiçonaries
      4. afaiçonaria
      5. afaiçonaríem
      6. afaiçonaríeu
      7. afaiçonarien
    1. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      2. afaiçoni
      3. afaiçonis
      4. afaiçoni
      5. afaiçonem
      6. afaiçoneu
      7. afaiçonin
      1. IMPERFET

      2. afaiçonés
      3. afaiçonessis
      4. afaiçonés
      5. afaiçonéssim
      6. afaiçonéssiu
      7. afaiçonessin
    1. IMPERATIU

    2. afaiçona
    3. afaiçoni
    4. afaiçonem
    5. afaiçoneu
    6. afaiçonin

afaiçonar

afaiçonar

<title type="display">afaiçonar</title>

verb transitiu [donar forma] lavorare, formare, dare forma a, modellare. || [un objecte] fare, dare forma a, modellare. || fig [una explicació] abbellire, esagerare, fiorettare.

afaiçonar

afaiçonar

afaiçonar

afaiçonar

<title type="display">afaiçonar</title>

    verb
  1. Donar una certa forma a un material, fer-ne objectes. Els escultors afaiçonen blocs de pedra i en fan estàtues.
  2. Fer un objecte donant forma a un material. Els terrissaires afaiçonen olles i cassoles per a la cuina.
  3. Diem que algú afaiçona les coses que explica si hi afegeix molts detalls, n'exagera alguns elements o els canvia, etc. Quan s'explica un conte a la canalla, es pot afaiçonar amb aquelles coses que agraden més als nens petits.

afaiçonar

afaiçonar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">afaiçonar</title>

Accessory
Partició sil·làbica: a_fai_ço_nar
Etimologia: de faiçó
Body
    verb transitiu
  1. Donar una certa forma (a una matèria), treballar-la, fer-ne objectes. Afaiçonar l’aram.
  2. Fer (un objecte) donant una certa forma a una matèria. Afaiçonar un càntir.
  3. figuradament Fer l’explicació o la descripció (d’una cosa) exagerant-la, embellint-la, contrafent-la, per tal de produir un determinat efecte. Ha afaiçonat la història del seu cas de manera que no li poguessin negar l’ajut.

afaiçonar

afaiçonar

afaiçonar

afaiçonar

afaiçonar

afait

afait