Es mostren 594828 resultats

confegir


<title type="display">confegir</title>

Pronúncia: kumfəʒí
    verb transitiu
  1. [objecte trencat] to repair, fix, mend.
  2. [versos] to write.
  3. to spell.
  4. un infant que comença a confegir a child who starts reading.

confegir

verb transitiu objecte trencat to repair , fix , mend versos to write to spell un infant que comença a confegir a child who starts reading
Conjugador Català

confegir


<title type="display">confegir</title>

    1. INFINITIU

    1. confegir

    2. GERUNDI

    1. confegint

    3. PARTICIPI

    1. confegit
    2. confegida
    3. confegits
    4. confegides

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. confegeixo
      2. confegeixes
      3. confegeix
      4. confegim
      5. confegiu
      6. confegeixen

      2. IMPERFET

      1. confegia
      2. confegies
      3. confegia
      4. confegíem
      5. confegíeu
      6. confegien

      3. PASSAT

      1. confegí
      2. confegires
      3. confegí
      4. confegírem
      5. confegíreu
      6. confegiren

      4. FUTUR

      1. confegiré
      2. confegiràs
      3. confegirà
      4. confegirem
      5. confegireu
      6. confegiran

      5. CONDICIONAL

      1. confegiria
      2. confegiries
      3. confegiria
      4. confegiríem
      5. confegiríeu
      6. confegirien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. confegeixi
      2. confegeixis
      3. confegeixi
      4. confegim
      5. confegiu
      6. confegeixin

      2. IMPERFET

      1. confegís
      2. confegissis
      3. confegís
      4. confegíssim
      5. confegíssiu
      6. confegissin

    6. IMPERATIU

    1. confegeix
    2. confegeixi
    3. confegim
    4. confegiu
    5. confegeixin

confegir

INFINITIU confegir GERUNDI confegint PARTICIPI confegit confegida confegits confegides INDICATIU PRESENT confegeixo confegeixes confegeix confegim confegiu confegeixen IMPERFET confegia confegies confegia confegíem confegíeu confegien PASSAT confegí confegires confegí confegírem confegíreu confegiren FUTUR confegiré confegiràs confegirà confegirem confegireu confegiran CONDICIONAL confegiria confegiries confegiria confegiríem confegiríeu confegirien SUBJUNTIU PRESENT confegeixi confegeixis confegeixi confegim confegiu confegeixin IMPERFET confegís confegissis confegís confegíssim confegíssiu…
Diccionari de sinònims Franquesa

confegir

confegir

→ afegir → llegir © Manuel Franquesa
Diccionari Català Castellà

confegir

confegir

verb transitiu una cosa trencada componer , unir un mot deletrear leer con dificultad
Diccionari Català Alemany

confegir

confegir

verb transitiu zusammenkleben, verbinden, reparieren buchstabieren per extensió langsam und mit Mühe lesen © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari Català Italià

confegir

confegir

verb transitiu una cosa trencada rifare, ricomporre, ricostruire, unire || un mot compitare, sillabare || leggere con difficoltà
DIDAC Diccionari escolar

confegir

confegir

Amb NF verb Tornar a ajuntar els trossos d'una cosa trencada Un gerro trencat es pot confegir amb una bona goma d'enganxar
Diccionari Català francès

confegir


<title type="display">confegir</title>

Pronúncia: kumfəʒí
    verb transitiu
  1. [una cosa trencada] unir, joindre.
  2. [un mot] épeler.
    1. usat absolutament [un infant] lire. Ja comença a confegir, il commence à lire.
    2. figuradament lire lentement et avec difficulté.

confegir

verb transitiu una cosa trencada unir , joindre un mot épeler usat absolutament un infant lire Ja comença a confegir , il commence à lire figuradament lire lentement et avec difficulté
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ confegir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">confegir</title>

Etimologia: del ll. configĕre ‘clavar, enganxar mútuament dos objectes’ 1a font: s. XIV, Llull
    verb transitiu
  1. Refer (una cosa trencada) ajuntant-ne els bocins; afegir. Confegir un llum trencat.
  2. usat absolutament
    1. Llegir (els mots) pronunciant-ne primer ordenadament les lletres aïllades, unint-les després per formar síl·labes, i unint finalment les síl·labes per formar els mots. Un infant que comença a confegir.
    2. per extensió Llegir lentament i amb dificultat.

■ confegir

verb transitiu Refer una cosa trencada ajuntant-ne els bocins afegir Confegir un llum trencat usat absolutament Llegir els mots pronunciant-ne primer ordenadament les lletres aïllades, unint-les després per formar síllabes, i unint finalment les síllabes per formar els mots Un infant que comença a confegir per extensió Llegir lentament i amb dificultat
Informació complementària
Traducció
Diccionari Anglès Català

confer

confer

transitive verb -rr- concedir , atorgar , conferir  on a intransitive verb conferenciar