Es mostren 594828 resultats

conferir

conferir

verb transitiu concedir conferir , conceder textos cotejar , conferir verb intransitiu conferenciar conferenciar , conferir
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ conferir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">conferir</title>

Etimologia: del ll. confērre, íd. 1a font: 1653, DTo.
    verb
  1. transitiu
    1. Concedir, atribuir (alguna cosa) a algú en virtut de la pròpia autoritat. Conferir un càrrec, un premi, un dret.
    2. Comunicar a algú o alguna cosa (una qualitat). Els sagraments confereixen la gràcia. Aquests detalls confereixen dignitat al conjunt.
  2. transitiu Comparar (texts). Conferir dos manuscrits del mateix poema.
  3. intransitiu Conferenciar.

■ conferir

verb transitiu Concedir, atribuir alguna cosa a algú en virtut de la pròpia autoritat Conferir un càrrec, un premi, un dret Comunicar a algú o alguna cosa una qualitat Els sagraments confereixen la gràcia Aquests detalls confereixen dignitat al conjunt transitiu Comparar texts Conferir dos manuscrits del mateix poema intransitiu Conferenciar
Informació complementària
Traducció
Diccionari Català Alemany

conferir

conferir

verb transitiu verleihen, erteilen Handschriften, Texte vergleichen verb intransitiu conferenciar © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari Català Italià

conferir

conferir

verb transitiu concedir conferire, concedere || un càrrec, un premi assegnare || textos confrontare verb intransitiu conferenciar conferire
DIDAC Diccionari escolar

conferir

conferir

verb Concedir una cosa a algú perquè es té autoritat per a fer-ho Es pot conferir un títol, un càrrec, una condecoració, etc
Diccionari Català francès

conferir


<title type="display">conferir</title>

Pronúncia: kumfəɾí
    verb transitiu
  1. [concedir] conférer, attribuer, accorder. Conferir un càrrec, un títol, conférer une charge, un titre .
    • figuradament conférer. Això li confereix una singular bellesa, cela lui confère une beauté singulière.
  2. [textos] conférer, comparer.
    3. verb intransitiu
  3. conferenciar.

conferir

verb transitiu concedir conférer , attribuer , accorder Conferir un càrrec, un títol , conférer une charge, un titre • figuradament conférer Això li confereix una singular bellesa , cela lui confère une beauté singulière textos conférer , comparer verb intransitiu conferenciar
Diccionari Anglès Català

conferment

conferment

noun concessió , atorgament
Diccionari Català Castellà

conferva

conferva

femení botànica conferva
Gran Diccionari de la llengua catalana

conferva


<title type="display">conferva</title>

femení botànica Antic gènere d’algues filamentoses que incloïa els actuals gèneres Tribonema (heteroconta), Cladophora, Chaetomorpha, etc. (algues verdes).

conferva

femení botànica Antic gènere d’algues filamentoses que incloïa els actuals gèneres Tribonema heteroconta, Cladophora , Chaetomorpha , etc algues verdes
Traducció
Diccionari de sinònims Franquesa

confés

confés

Antònims Inconfés → confessor © Manuel Franquesa