Es mostren 594846 resultats

confessant

confessant

adjectiu i masculí i femení confesante
Diccionari Català Anglès

confessant

confessant

Pronúncia: kumfəsán
    adjectiu
  1. confessing.
    2. masculí i femení
  2. especialment dret confessant, who confesses.

confessant

adjectiu confessing masculí i femení especialment dret confessant , who confesses
Diccionari Català Alemany

confessant

confessant

adjectiu confés masculí i femení Gestehende r m m/f © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ confessant

■ confessant

adjectiu i masculí i femení Que confessa, especialment en judici
Traducció
Conjugador Català

confessar


<title type="display">confessar</title>

    1. INFINITIU

    1. confessar

    2. GERUNDI

    1. confessant

    3. PARTICIPI

    1. confessat
    2. confessada
    3. confessats
    4. confessades

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. confesso
      2. confesses
      3. confessa
      4. confessem
      5. confesseu
      6. confessen

      2. IMPERFET

      1. confessava
      2. confessaves
      3. confessava
      4. confessàvem
      5. confessàveu
      6. confessaven

      3. PASSAT

      1. confessí
      2. confessares
      3. confessà
      4. confessàrem
      5. confessàreu
      6. confessaren

      4. FUTUR

      1. confessaré
      2. confessaràs
      3. confessarà
      4. confessarem
      5. confessareu
      6. confessaran

      5. CONDICIONAL

      1. confessaria
      2. confessaries
      3. confessaria
      4. confessaríem
      5. confessaríeu
      6. confessarien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. confessi
      2. confessis
      3. confessi
      4. confessem
      5. confesseu
      6. confessin

      2. IMPERFET

      1. confessés
      2. confessessis
      3. confessés
      4. confesséssim
      5. confesséssiu
      6. confessessin

    6. IMPERATIU

    1. confessa
    2. confessi
    3. confessem
    4. confesseu
    5. confessin

confessar

INFINITIU confessar GERUNDI confessant PARTICIPI confessat confessada confessats confessades INDICATIU PRESENT confesso confesses confessa confessem confesseu confessen IMPERFET confessava confessaves confessava confessàvem confessàveu confessaven PASSAT confessí confessares confessà confessàrem confessàreu confessaren FUTUR confessaré confessaràs confessarà confessarem confessareu confessaran CONDICIONAL confessaria confessaries confessaria confessaríem confessaríeu confessarien SUBJUNTIU PRESENT confessi confessis confessi confessem confesseu confessin IMPERFET confessés confessessis…
Diccionari de sinònims Franquesa

confessar


<title type="display">confessar</title>

  1. Reconèixer ésser vera una cosa que hom tenia secreta.
    atorgar.
    reconèixer
    convenir (amb algú una cosa). Convinc amb vós que m'he equivocat.
    admetre
    acordar. Ell em va acordar que ho havia fet amb mala intenció.
    confiar, confessar en confiança a algú. Ho confià al seu germà.
    cantar (fig.). Fer cantar algú, fer-lo confessar.
    ésser confés (un acusat), haver confessat o admès la seva culpa o allò que hom li imputa.
  2. (confessar-se pron.). Confessar allò que hom considera com a pecat a un sacerdot.
    confessar (v. intr.). El malalt demanà per confessar.
    buidar el sac (fam.)
    fer bugada (fam.)
    fer dissabte (fam.)



© Manuel Franquesa

confessar

Reconèixer ésser vera una cosa que hom tenia secreta atorgar reconèixer convenir amb algú una cosa Convinc amb vós que m'he equivocat admetre acordar Ell em va acordar que ho havia fet amb mala intenció confiar , confessar en confiança a algú Ho confià al seu germà cantar fig Fer cantar algú , fer-lo confessar ésser confés un acusat, haver confessat o admès la seva culpa o allò que hom li imputa confessar-se pron Confessar allò que hom considera com a pecat a un sacerdot confessar v intr El malalt demanà per confessar buidar el sac fam fer bugada fam fer dissabte fam © Manuel…
Diccionari der aranés

confessar

<title type="display">confessar </title>

    v tr intr
  1. Reconéisher o declarar, un acte, ua idèa, un sentiment, especiaument secrèt.
  2. Reconéisher o declarar, es pecats pròpris, volontàriament a un capelhan entà recéber era absolucion. Sin.: coheissar

    3. Català: 1. confessar, reconèixer, admetre; 2. confessar, confessar-se de


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

confessar

v tr intr Reconéisher o declarar, un acte, ua idèa, un sentiment, especiaument secrèt Reconéisher o declarar, es pecats pròpris, volontàriament a un capelhan entà recéber era absolucion Sin coheissar Català 1 confessar, reconèixer, admetre 2 confessar, confessar-se de © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
Diccionari Català Castellà

confessar

confessar

    verb transitiu
  1. confesar. Confessar un crim, confesar un crimen.
  2. usat absolutament confesar. L'acusat ja ha confessat, el acusado ya ha confesado.
  3. [els pecats propis] confesar.
  4. [oir de confessió] confesar. Confessà el moribund, confesó al moribundo.
  5. [proclamar] confesar. Confessar la seva fe, confesar su fe.
  6. figuradament [un secret a algú] sonsacar, arrancar.
  7. confessar de ple (o de pla) confesar de plano.
    8. verb pronominal
  8. confesarse.
  9. familiarment [secrets, intimitats] confesarse.

confessar

verb transitiu confesar Confessar un crim , confesar un crimen usat absolutament confesar L'acusat ja ha confessat , el acusado ya ha confesado els pecats propis confesar oir de confessió confesar Confessà el moribund , confesó al moribundo proclamar confesar Confessar la seva fe , confesar su fe figuradament un secret a algú sonsacar , arrancar confessar de ple o de pla confesar de plano verb pronominal confesarse familiarment secrets, intimitats confesarse
Diccionari Català Anglès

confessar


<title type="display">confessar</title>

Pronúncia: kumfəsá
    verb transitiu
  1. to confess, admit, acknowledge, own up to.
  2. història eclesiàstica [pecat] to confess.
  3. [capellà] to confess, hear the confession of.
    4. verb intransitiu
  4. to confess.
    5. verb pronominal
  5. to confess, own up.
  6. història eclesiàstica to confess (amb to).
  7. confessar-se culpable d’un crim to confess oneself guilty of a crime.
  8. confessar-se dels seus pecats to confess one’s sins.

confessar

verb transitiu to confess , admit , acknowledge , own up to història eclesiàstica pecat to confess capellà to confess , hear the confession of verb intransitiu to confess verb pronominal to confess , own up història eclesiàstica to confess amb to confessar-se culpable d’un crim to confess oneself guilty of a crime confessar-se dels seus pecats to confess one’s sins
Diccionari Català Alemany

confessar


<title type="display">confessar</title>

    verb transitiu
  1. (ein)gestehen, zugeben.
  2. [auch Glauben] bekennen.
  3. eclesiàstic [Sünden] beichten.
    • [jemandem] die Beichte abnehmen.
    4. verb intransitiu
  4. gestehen.
  5. beichten.
  6. (die) Beichte hören.
  7. confessar de ple ein volles Geständnis ablegen.
    8. verb reflexiu
  8. sich bekennen.
  9. eclesiàstic beichten.
  10. confessar-se culpable sich (als oder für) schuldig bekennen.
  11. confessar-se dels seus pecats seine Sünden bekennen bzw beichten.



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

confessar

verb transitiu eingestehen, zugeben auch Glauben bekennen eclesiàstic Sünden beichten • jemandem die Beichte abnehmen verb intransitiu gestehen beichten die Beichte hören confessar de ple ein volles Geständnis ablegen verb reflexiu sich bekennen eclesiàstic beichten confessar-se culpable sich als oder für schuldig bekennen confessar-se dels seus pecats seine Sünden bekennen bzw beichten © Günther Haensch i Abadia de Montserrat