Es mostren 594828 resultats

confessar


<title type="display">confessar</title>

  1. Reconèixer ésser vera una cosa que hom tenia secreta.
    atorgar.
    reconèixer
    convenir (amb algú una cosa). Convinc amb vós que m'he equivocat.
    admetre
    acordar. Ell em va acordar que ho havia fet amb mala intenció.
    confiar, confessar en confiança a algú. Ho confià al seu germà.
    cantar (fig.). Fer cantar algú, fer-lo confessar.
    ésser confés (un acusat), haver confessat o admès la seva culpa o allò que hom li imputa.
  2. (confessar-se pron.). Confessar allò que hom considera com a pecat a un sacerdot.
    confessar (v. intr.). El malalt demanà per confessar.
    buidar el sac (fam.)
    fer bugada (fam.)
    fer dissabte (fam.)



© Manuel Franquesa

confessar

Reconèixer ésser vera una cosa que hom tenia secreta atorgar reconèixer convenir amb algú una cosa Convinc amb vós que m'he equivocat admetre acordar Ell em va acordar que ho havia fet amb mala intenció confiar , confessar en confiança a algú Ho confià al seu germà cantar fig Fer cantar algú , fer-lo confessar ésser confés un acusat, haver confessat o admès la seva culpa o allò que hom li imputa confessar-se pron Confessar allò que hom considera com a pecat a un sacerdot confessar v intr El malalt demanà per confessar buidar el sac fam fer bugada fam fer dissabte fam © Manuel…
Diccionari der aranés

confessar

<title type="display">confessar </title>

    v tr intr
  1. Reconéisher o declarar, un acte, ua idèa, un sentiment, especiaument secrèt.
  2. Reconéisher o declarar, es pecats pròpris, volontàriament a un capelhan entà recéber era absolucion. Sin.: coheissar

    3. Català: 1. confessar, reconèixer, admetre; 2. confessar, confessar-se de


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

confessar

v tr intr Reconéisher o declarar, un acte, ua idèa, un sentiment, especiaument secrèt Reconéisher o declarar, es pecats pròpris, volontàriament a un capelhan entà recéber era absolucion Sin coheissar Català 1 confessar, reconèixer, admetre 2 confessar, confessar-se de © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
Diccionari Català Castellà

confessar

confessar

    verb transitiu
  1. confesar. Confessar un crim, confesar un crimen.
  2. usat absolutament confesar. L'acusat ja ha confessat, el acusado ya ha confesado.
  3. [els pecats propis] confesar.
  4. [oir de confessió] confesar. Confessà el moribund, confesó al moribundo.
  5. [proclamar] confesar. Confessar la seva fe, confesar su fe.
  6. figuradament [un secret a algú] sonsacar, arrancar.
  7. confessar de ple (o de pla) confesar de plano.
    8. verb pronominal
  8. confesarse.
  9. familiarment [secrets, intimitats] confesarse.

confessar

verb transitiu confesar Confessar un crim , confesar un crimen usat absolutament confesar L'acusat ja ha confessat , el acusado ya ha confesado els pecats propis confesar oir de confessió confesar Confessà el moribund , confesó al moribundo proclamar confesar Confessar la seva fe , confesar su fe figuradament un secret a algú sonsacar , arrancar confessar de ple o de pla confesar de plano verb pronominal confesarse familiarment secrets, intimitats confesarse
Diccionari Català Anglès

confessar


<title type="display">confessar</title>

Pronúncia: kumfəsá
    verb transitiu
  1. to confess, admit, acknowledge, own up to.
  2. història eclesiàstica [pecat] to confess.
  3. [capellà] to confess, hear the confession of.
    4. verb intransitiu
  4. to confess.
    5. verb pronominal
  5. to confess, own up.
  6. història eclesiàstica to confess (amb to).
  7. confessar-se culpable d’un crim to confess oneself guilty of a crime.
  8. confessar-se dels seus pecats to confess one’s sins.

confessar

verb transitiu to confess , admit , acknowledge , own up to història eclesiàstica pecat to confess capellà to confess , hear the confession of verb intransitiu to confess verb pronominal to confess , own up història eclesiàstica to confess amb to confessar-se culpable d’un crim to confess oneself guilty of a crime confessar-se dels seus pecats to confess one’s sins
Diccionari Català Alemany

confessar


<title type="display">confessar</title>

    verb transitiu
  1. (ein)gestehen, zugeben.
  2. [auch Glauben] bekennen.
  3. eclesiàstic [Sünden] beichten.
    • [jemandem] die Beichte abnehmen.
    4. verb intransitiu
  4. gestehen.
  5. beichten.
  6. (die) Beichte hören.
  7. confessar de ple ein volles Geständnis ablegen.
    8. verb reflexiu
  8. sich bekennen.
  9. eclesiàstic beichten.
  10. confessar-se culpable sich (als oder für) schuldig bekennen.
  11. confessar-se dels seus pecats seine Sünden bekennen bzw beichten.



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

confessar

verb transitiu eingestehen, zugeben auch Glauben bekennen eclesiàstic Sünden beichten • jemandem die Beichte abnehmen verb intransitiu gestehen beichten die Beichte hören confessar de ple ein volles Geständnis ablegen verb reflexiu sich bekennen eclesiàstic beichten confessar-se culpable sich als oder für schuldig bekennen confessar-se dels seus pecats seine Sünden bekennen bzw beichten © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari Català Italià

confessar

<title type="display">confessar</title>

verb transitiu confessare, dichiarare. | usat absolutament confessare. || crist confessare. || fig [arrencar un secret] cavar di bocca, far parlare. || [la seva fe] proclamare, ammettere, manifestare. || [un secret] svelare, confessare, confidare. || confessar (o contar) de ple (o de pla) fare (o rendere) piena confessione.

verb pronominal confessarsi. || fam [secrets] confessarsi, confidarsi.

confessar

verb transitiu confessare, dichiarare | usat absolutament confessare || crist confessare || fig arrencar un secret cavar di bocca, far parlare || la seva fe proclamare, ammettere, manifestare || un secret svelare, confessare, confidare || confessar o contar de ple o de pla fare o rendere piena confessione verb pronominal confessarsi || fam secrets confessarsi, confidarsi
DIDAC Diccionari escolar

confessar

<title type="display">confessar</title>

    [! Amb SS]
    verb
  1. Dir que s'ha fet una cosa, sobretot quan és una cosa mal feta. Es diu que una persona confessa els seus crims o el robatori comès en un local. No tots els detinguts es confessen culpables.
  2. Dir sincerament el que pensem. A vegades hem de confessar que no treballem amb prou interès.
    3. usat amb pronom
  3. Una persona catòlica es confessa quan diu els pecats i les faltes a un sacerdot en el sagrament de la penitència.
confessió, confessor, inconfessable

confessar

Amb SS verb Dir que s'ha fet una cosa, sobretot quan és una cosa mal feta Es diu que una persona confessa els seus crims o el robatori comès en un local No tots els detinguts es confessen culpables Dir sincerament el que pensem A vegades hem de confessar que no treballem amb prou interès usat amb pronom Una persona catòlica es confessa quan diu els pecats i les faltes a un sacerdot en el sagrament de la penitència confessió , confessor , inconfessable
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ confessar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">confessar</title>

Etimologia: del b. ll. confessare, der. de confessus, participi del ll. cl. confitēri, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    verb
    1. transitiu Reconèixer o declarar (un acte, una idea, un sentiment, especialment secrets). Confessar un crim.
    2. pronominal El reu s’ha confessat culpable.
    3. transitiu i usat absolutament L’acusat ha confessat de seguida.
    1. transitiu Reconèixer o declarar (els pecats propis) voluntàriament a un sacerdot a fi de rebre l’absolució. Confessar un pecat.
    2. pronominal Confessar-se d’uns quants pecats.
    3. transitiu i usat absolutament Es moria i demanà per confessar.
    1. transitiu Oir de confessió, administrar el sagrament de la penitència. El capellà confessà el moribund.
    2. usat absolutament Un sacerdot que no confessa mai.
    3. transitiu figuradament Arrencar un secret (a algú).
  4. pronominal irònicament Parlar-se en veu baixa, explicar-se secrets. Aquests dos sempre es confessen.
  5. transitiu Declarar públicament, proclamar (les creences pròpies). Confessar la seva fe.
  6. confessar de ple (o de pla) Declarar (una cosa) sense amagar-ne res. A la fi va confessar de ple.

■ confessar

verb transitiu Reconèixer o declarar un acte, una idea, un sentiment, especialment secrets Confessar un crim pronominal El reu s’ha confessat culpable transitiu i usat absolutament L’acusat ha confessat de seguida transitiu Reconèixer o declarar els pecats propis voluntàriament a un sacerdot a fi de rebre l’absolució Confessar un pecat pronominal Confessar-se d’uns quants pecats transitiu i usat absolutament Es moria i demanà per confessar transitiu Oir de confessió, administrar el sagrament de la penitència El capellà confessà el moribund usat absolutament Un sacerdot que no confessa mai…
Informació complementària
Traducció
Diccionari Català francès

confessar


<title type="display">confessar</title>

Pronúncia: kumfəsá
    verb transitiu
  1. avouer. L'espectacle em va deixar fred, ho confesso, ce spectacle me laissa froid, je l'avoue.
  2. dret avouer. Confessar un crim, avouer un crime .
    • usat absolutament avouer.
  3. cristianisme [els pecats] confesser, avouer.
    1. [oir de confessió] confesser.
    2. [proclamar] confesser.
  4. figuradament [un secret a algú] extorquer.
  5. confessar de ple (de pla) tout avouer (se mettre à table).
    6. verb pronominal
  6. cristianisme se confesser.
  7. familiarment [secrets, intimitats] parler à voix basse intr, faire des messes basses.

confessar

verb transitiu avouer L'espectacle em va deixar fred, ho confesso , ce spectacle me laissa froid, je l'avoue dret avouer Confessar un crim , avouer un crime • usat absolutament avouer cristianisme els pecats confesser , avouer oir de confessió confesser proclamar confesser figuradament un secret a algú extorquer confessar de ple de pla tout avouer se mettre à table verb pronominal cristianisme se confesser familiarment secrets, intimitats parler à voix basse intr , faire des messes basses
Diccionari Francès Català

confesse


<title type="display">confesse</title>

Pronúncia: kɔ̃fɛs
    femení
  1. aller à confesse anar a confessar.
  2. revenir de confesse tornar (o venir) de confessar.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

confesse

femení aller à confesse anar a confessar revenir de confesse tornar o venir de confessar © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç