Es mostren 594828 resultats

confiar


<title type="display">confiar</title>

    1. INFINITIU

    1. confiar

    2. GERUNDI

    1. confiant

    3. PARTICIPI

    1. confiat
    2. confiada
    3. confiats
    4. confiades

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. confio
      2. confies
      3. confia
      4. confiem
      5. confieu
      6. confien

      2. IMPERFET

      1. confiava
      2. confiaves
      3. confiava
      4. confiàvem
      5. confiàveu
      6. confiaven

      3. PASSAT

      1. confií
      2. confiares
      3. confià
      4. confiàrem
      5. confiàreu
      6. confiaren

      4. FUTUR

      1. confiaré
      2. confiaràs
      3. confiarà
      4. confiarem
      5. confiareu
      6. confiaran

      5. CONDICIONAL

      1. confiaria
      2. confiaries
      3. confiaria
      4. confiaríem
      5. confiaríeu
      6. confiarien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. confiï
      2. confiïs
      3. confiï
      4. confiem
      5. confieu
      6. confiïn

      2. IMPERFET

      1. confiés
      2. confiessis
      3. confiés
      4. confiéssim
      5. confiéssiu
      6. confiessin

    6. IMPERATIU

    1. confia
    2. confiï
    3. confiem
    4. confieu
    5. confiïn

confiar

INFINITIU confiar GERUNDI confiant PARTICIPI confiat confiada confiats confiades INDICATIU PRESENT confio confies confia confiem confieu confien IMPERFET confiava confiaves confiava confiàvem confiàveu confiaven PASSAT confií confiares confià confiàrem confiàreu confiaren FUTUR confiaré confiaràs confiarà confiarem confiareu confiaran CONDICIONAL confiaria confiaries confiaria confiaríem confiaríeu confiarien SUBJUNTIU PRESENT confiï confiïs confiï confiem confieu confiïn IMPERFET confiés confiessis confiés confiéssim confiéssiu confiessin IMPERATIU confia confiï confiem confieu confiïn
Diccionari der aranés

confiar

<title type="display">confiar </title>

    v intr
  1. Díder quauquarren secrèt, particular o intim a ua auta persona.
  2. Botar o auer esperança en bèra persona o causa.

    3. Català: 1. confiar, revelar, confessar; 2. confiar [en], comptar [amb]


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

confiar

v intr Díder quauquarren secrèt, particular o intim a ua auta persona Botar o auer esperança en bèra persona o causa Català 1 confiar, revelar, confessar 2 confiar en, comptar amb © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
Diccionari Català Castellà

confiar


<title type="display">confiar</title>

    verb transitiu
  1. [encarregar] confiar. Confiar els infants a la mainadera, confiar los niños a la niñera.
  2. confiar. Tot ho confia a l'atzar, todo lo confía al azar.
  3. [revelar] confiar. Confiar un secret, confiar un secreto.
    4. verb intransitiu
  4. [posar, tenir confiança] confiar. Confiar en un ajut, en un amic, confiar en una ayuda, en un amigo.
  5. confiar que confiar en que, esperar que. Confio que ho entendràs, confío en que lo vas a entender.

confiar

verb transitiu encarregar confiar Confiar els infants a la mainadera , confiar los niños a la niñera confiar Tot ho confia a l'atzar , todo lo confía al azar revelar confiar Confiar un secret , confiar un secreto verb intransitiu posar, tenir confiança confiar Confiar en un ajut, en un amic , confiar en una ayuda, en un amigo confiar que confiar en que , esperar que Confio que ho entendràs , confío en que lo vas a entender
Diccionari Castellà Català

confiar


<title type="display">confiar</title>

    [Se conjuga como: desviar] verb transitiu
  1. [encargar] confiar. Me han confiado la dirección de la empresa, m'han confiat la direcció de l'empresa.
  2. [revelar] confiar, fer saber. Me ha confiado un secreto, m'ha confiat un secret.
    3. verb intransitiu
  3. confiar. Confío en tu ayuda, confio en la teva ajuda.
  4. confiar-hi. Ha dicho que vendría, pero no confío, ha dit que vindrà, però no hi confio.
  5. confiar en que confiar que, esperar que. Confío en que lo vas a entender, confio que ho entendràs.
    6. verb pronominal
  6. confiar-se.
  7. obrir el cor. Confiarse a una persona, obrir el cor a una persona.

confiar

Se conjuga como desviar verb transitiu encargar confiar Me han confiado la dirección de la empresa , m'han confiat la direcció de l'empresa revelar confiar , fer saber Me ha confiado un secreto , m'ha confiat un secret verb intransitiu confiar Confío en tu ayuda , confio en la teva ajuda confiar-hi Ha dicho que vendría, pero no confío , ha dit que vindrà, però no hi confio confiar en que confiar que , esperar que Confío en que lo vas a entender , confio que ho entendràs verb pronominal confiar-se obrir el cor Confiarse a una persona , obrir el cor a una persona
Diccionari Català Italià

confiar

<title type="display">confiar</title>

verb transitiu [lliurar amb confiança] affidare. || fig affidare. Confiar una data a la memòria, affidare una data alla memoria. || [un secret] confidare.

verb intransitiu confidare, aver fiducia, sperare. || confiar que sperare che.

confiar

verb transitiu lliurar amb confiança affidare || fig affidare Confiar una data a la memòria , affidare una data alla memoria || un secret confidare verb intransitiu confidare, aver fiducia, sperare || confiar que sperare che
DIDAC Diccionari escolar

confiar

<title type="display">confiar</title>

    [! Conjugació: algunes formes s'escriuen amb dièresi]
    verb
  1. Tenir confiança en una persona o en una cosa. Confiem en els amics, en el nostre treball, que guanyarem un partit, etc.
  2. Fer que algú s'encarregui d'una persona o d'una cosa. Els pares confien els seus fills només a persones responsables.
  3. Dir una cosa personal o íntima a una persona. No podem confiar un secret a un desconegut.

confiar

Conjugació algunes formes s'escriuen amb dièresi verb Tenir confiança en una persona o en una cosa Confiem en els amics, en el nostre treball, que guanyarem un partit, etc Fer que algú s'encarregui d'una persona o d'una cosa Els pares confien els seus fills només a persones responsables Dir una cosa personal o íntima a una persona No podem confiar un secret a un desconegut
Diccionari Català Alemany

confiar


<title type="display">confiar</title>

    verb transitiu
  1. anvertrauen.
  2. überlassen.
  3. [Aufgabe] übertragen.
    4. verb intransitiu
  4. vertrauen (dat).
  5. confio en el meu amic ich vertraue meinem Freund.
  6. confio en el meu fill; arribarà lluny ich vertraue auf meinen Sohn.
    • er wird es weit bringen.
  7. confiar en si mateix sich selbst vertrauen.
  8. confiar en Déu auf Gott vertrauen.
  9. confiar en les paraules (l'honorabilitat) d'(algú) jemandes Worten (auf jemandes Ehrlichkeit) vertrauen.
  10. confiar que... darauf vertrauen, dass....
    • fest damit rechnen, dass....
    11. verb reflexiu
  11. confiar-se a od amb (algú) sich jemandem anvertrauen.
  12. s'han confiat i han acabat perdent sie waren zu selbstsicher und haben am Ende verloren.



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

confiar

verb transitiu anvertrauen überlassen Aufgabe übertragen verb intransitiu vertrauen dat confio en el meu amic ich vertraue meinem Freund confio en el meu fill arribarà lluny ich vertraue auf meinen Sohn • er wird es weit bringen confiar en si mateix sich selbst vertrauen confiar en Déu auf Gott vertrauen confiar en les paraules l'honorabilitat d'algú jemandes Worten auf jemandes Ehrlichkeit vertrauen confiar que darauf vertrauen, dass • fest damit rechnen, dass verb reflexiu confiar-se a od amb algú sich jemandem anvertrauen s'han confiat i han acabat perdent sie waren zu…
Diccionari Català francès

confiar


<title type="display">confiar</title>

Pronúncia: kumfiá
    verb transitiu
  1. [encarregar] confier. M'han confiat la direcció del taller, on m'a confié la direction de l'atelier .
    • [remetre] confier. Confiar els fills a un amic, confier ses enfants à un ami.
  2. [revelar] confier. Confiar un secret, confier un secret.
    3. verb intransitiu
  3. [posar, tenir confiança] avoir confiance en, faire confiance à. Confiar en un veí, avoir confiance en un voisin.
  4. confiar que compter que (avoir bon espoir, espérer). No hi confio, je n'y compte pas.

confiar

verb transitiu encarregar confier M'han confiat la direcció del taller , on m'a confié la direction de l'atelier • remetre confier Confiar els fills a un amic , confier ses enfants à un ami revelar confier Confiar un secret , confier un secret verb intransitiu posar, tenir confiança avoir confiance en , faire confiance à Confiar en un veí , avoir confiance en un voisin confiar que compter que avoir bon espoir, espérer No hi confio , je n'y compte pas
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ confiar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">confiar</title>

Partició sil·làbica: con_fi_ar
Etimologia: de fiar 1a font: s. XIV, Llull
    verb
  1. transitiu
    1. Remetre, lliurar (algú o alguna cosa) a algú amb confiança. Confiar un dipòsit. Confiar els infants a la mainadera. M’han confiat la direcció de l’empresa.
    2. per analogia Confiar les llavors a la terra. Confiar alguna cosa a la memòria.
  2. transitiu
    1. Fer saber en confiança. Confiar un secret a algú. Confiar els seus ideals, els seus projectes, a un amic.
    2. figuradament Confiar un secret al paper.
  3. intransitiu Posar, tenir, confiança. Confiar en un amic. Confiar en les seves pròpies forces.

■ confiar

verb transitiu Remetre, lliurar algú o alguna cosa a algú amb confiança Confiar un dipòsit Confiar els infants a la mainadera M’han confiat la direcció de l’empresa per analogia Confiar les llavors a la terra Confiar alguna cosa a la memòria transitiu Fer saber en confiança Confiar un secret a algú Confiar els seus ideals, els seus projectes, a un amic figuradament Confiar un secret al paper intransitiu Posar, tenir, confiança Confiar en un amic Confiar en les seves pròpies forces
Informació complementària
Traducció
Diccionari de sinònims Franquesa

confiat


<title type="display">confiat</title>

refiat
ultracuidat, excessivament confiat.
suficient, confiat en si mateix.
Compareu: incaut, crèdul, càndid, ingenu
Antònims: Desconfiat.


© Manuel Franquesa

confiat

refiat ultracuidat , excessivament confiat suficient , confiat en si mateix Compareu incaut, crèdul, càndid, ingenu Antònims Desconfiat © Manuel Franquesa