Es mostren 594845 resultats

confiar

<title type="display">confiar</title>

    [! Conjugació: algunes formes s'escriuen amb dièresi]
    verb
  1. Tenir confiança en una persona o en una cosa. Confiem en els amics, en el nostre treball, que guanyarem un partit, etc.
  2. Fer que algú s'encarregui d'una persona o d'una cosa. Els pares confien els seus fills només a persones responsables.
  3. Dir una cosa personal o íntima a una persona. No podem confiar un secret a un desconegut.

confiar

confiar


<title type="display">confiar</title>

    verb transitiu
  1. anvertrauen.
  2. überlassen.
  3. [Aufgabe] übertragen.
  4. verb intransitiu
  5. vertrauen (dat).
  6. confio en el meu amic ich vertraue meinem Freund.
  7. confio en el meu fill; arribarà lluny ich vertraue auf meinen Sohn.
    • er wird es weit bringen.
  8. confiar en si mateix sich selbst vertrauen.
  9. confiar en Déu auf Gott vertrauen.
  10. confiar en les paraules (l'honorabilitat) d'(algú) jemandes Worten (auf jemandes Ehrlichkeit) vertrauen.
  11. confiar que... darauf vertrauen, dass....
    • fest damit rechnen, dass....
  12. verb reflexiu
  13. confiar-se a od amb (algú) sich jemandem anvertrauen.
  14. s'han confiat i han acabat perdent sie waren zu selbstsicher und haben am Ende verloren.



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

confiar

confiar


<title type="display">confiar</title>

Pronúncia: kumfiá
    verb transitiu
  1. [encarregar] confier. M'han confiat la direcció del taller, on m'a confié la direction de l'atelier .
    • [remetre] confier. Confiar els fills a un amic, confier ses enfants à un ami.
  2. [revelar] confier. Confiar un secret, confier un secret.
  3. verb intransitiu
  4. [posar, tenir confiança] avoir confiance en, faire confiance à. Confiar en un veí, avoir confiance en un voisin.
  5. confiar que compter que (avoir bon espoir, espérer). No hi confio, je n'y compte pas.

confiar

confiar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">confiar</title>

Accessory
Partició sil·làbica: con_fi_ar
Etimologia: de fiar 1a font: s. XIV, Llull
Body
    verb
  1. transitiu
    1. Remetre, lliurar (algú o alguna cosa) a algú amb confiança. Confiar un dipòsit. Confiar els infants a la mainadera. M’han confiat la direcció de l’empresa.
    2. per analogia Confiar les llavors a la terra. Confiar alguna cosa a la memòria.
  2. transitiu
    1. Fer saber en confiança. Confiar un secret a algú. Confiar els seus ideals, els seus projectes, a un amic.
    2. figuradament Confiar un secret al paper.
  3. intransitiu Posar, tenir, confiança. Confiar en un amic. Confiar en les seves pròpies forces.

confiar

confiat


<title type="display">confiat</title>

refiat
ultracuidat, excessivament confiat.
suficient, confiat en si mateix.
Compareu: incaut, crèdul, càndid, ingenu
Antònims: Desconfiat.


© Manuel Franquesa

confiat

confiat
-ada

confiat
-ada

confiat
| confiada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">confiat</title>

Accessory
Partició sil·làbica: con_fi_at
Etimologia: de confiar
Body
    adjectiu
  1. Que confia, ple de confiança. Està molt confiat de si mateix.
  2. Imprevisor. Ell, tan confiat, no es preocupa pel demà.
  3. Inclinat a confiar; crèdul. És molt confiat, es creu tot el que li diuen.

confiat
| confiada

confiat
-ada

confiat
-ada

confiat
-ada

confiat
-ada

confiat

<title type="display">confiat</title>

    adjectiu
  1. Que confia, que té confiança, en algú o en alguna cosa. Hi ha persones que estan molt confiades d'elles mateixes.
  2. Que es creu tot el que li diuen. A les persones massa confiades, a vegades les enganyen.

confiat