Cerca Diccionari | diccionari.cat

Es mostren 594845 resultats

■ confiscar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">confiscar</title>

Etimologia: del ll. confiscare, íd. 1a font: 1575, DPou.

verb

transitiu

Atribuir al fisc, en virtut d’un decret, una sentència, etc. (béns que eren propietat d’algú). Hom confiscà els béns dels emigrats.
figuradament Acaparar (quelcom) prenent-ho als altres. Els tecnòcrates han confiscat el poder.

■ confiscar

verb transitiu Atribuir al fisc, en virtut d’un decret, una sentència, etc béns que eren propietat d’algú Hom confiscà els béns dels emigrats figuradament Acaparar quelcom prenent-ho als altres Els tecnòcrates han confiscat el poder

confiscar

<title type="display">confiscar</title>

verb transitiu confiscare, espropiare. || fig impossessarsi di.

confiscar

verb transitiu confiscare, espropiare || fig impossessarsi di

confiscar

<title type="display">confiscar</title>

Pronúncia: kumfiská

verb transitiu

dret confisquer. Confiscar mercaderies de contraban, confisquer des marchandises de contrebande.
figuradament s'emparer de, confisquer. Els tecnòcrates han confiscat el poder, les technocrates ont confisqué le pouvoir.

confiscar

verb transitiu dret confisquer Confiscar mercaderies de contraban , confisquer des marchandises de contrebande figuradament s'emparer de , confisquer Els tecnòcrates han confiscat el poder , les technocrates ont confisqué le pouvoir