Es mostren 594828 resultats

confiscation

confiscation

noun confiscació , requisició
Diccionari Francès Català

confiscatoire

confiscatoire

adjectiu confiscador -a © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
Diccionari Francès Català

confiserie

confiserie

femení confiteria dolç m © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
Diccionari Francès Català

confiseur
-euse

confiseur
-euse

masculí i femení confiter -a © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
Diccionari Francès Català

confisquer

confisquer

verb transitiu confiscar © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
Diccionari de sinònims Franquesa

confit

confit

anís , confit petit pròp confit fet amb un gra d'anís papabenet , confit d'anís molt petit © Manuel Franquesa
Diccionari der aranés

confit

<title type="display">confit </title>

    nòm m Lecaria elaborada damb graets d’anís, un pinhon, ua ametla o un aueràs caperada d’ua capa de sucre dur que pòt èster de diuèrsi colors.

    Català: confit


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

confit

nòm m Lecaria elaborada damb graets d’anís, un pinhon, ua ametla o un aueràs caperada d’ua capa de sucre dur que pòt èster de diuèrsi colors Català confit © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
Diccionari Català Anglès

confit
-a

confit
-a

adjectiu confitat impregnat impregnated masculí sweet , candy US figuradament bullet
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ confit
| confita


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">confit</title>

Etimologia: del ll. confectus, -a, -um, participi de conficĕre ‘fer del tot, compondre, elaborar’, der. de facĕre ‘fer’ 1a font: s. XIV, Llull
  1. adjectiu
    1. confitat 1.
    2. per extensió Impregnat, saturat. Una terra confita de pluja.
  2. masculí
    1. Bocí de sucre fi endurit, esfèric, de molt poca grossària, o bé gra d’anís, comí, pinyó, avellana, ametlla, etc., envoltat d’una capa de sucre fi endurit, amb altres substàncies aromàtiques o colorants o sense.
    2. Petita quantitat d’un medicament envoltada d’una capa de sucre fi endurit; dragea.
    3. antigament Fruita o una altra substància confitada; confitura.
    4. irònicament Bala, projectil. L’enemic els obsequià amb una ràfega de confits.
    5. confit de dacsa (o de panís) Al País Valencià i al sud-oest del Principat, gra de blat de moro torrat al caliu o a la paella amb oli i sal.

■ confit
| confita

adjectiu confitat 1 per extensió Impregnat, saturat Una terra confita de pluja masculí Bocí de sucre fi endurit, esfèric, de molt poca grossària, o bé gra d’anís, comí, pinyó, avellana, ametlla, etc, envoltat d’una capa de sucre fi endurit, amb altres substàncies aromàtiques o colorants o sense Petita quantitat d’un medicament envoltada d’una capa de sucre fi endurit dragea antigament Fruita o una altra substància confitada confitura irònicament Bala, projectil L’enemic els obsequià amb una ràfega de confits confit de dacsa o de panís Al País Valencià i al sud-oest del Principat, gra de…
Informació complementària
Traducció
Diccionari Francès Català

confit
-ite


<title type="display">confit</title>

Pronúncia: kɔ̃fi -it
    adjectiu
  1. confit -a, confitat -ada.
  2. figuradament confit.
    3. masculí
  3. carn f confitada [amb el greix].



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

confit
-ite

adjectiu confit -a, confitat -ada figuradament confit masculí carn f confitada amb el greix © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç