Cerca Diccionari | diccionari.cat

Es mostren 594828 resultats

confluir

<title type="display">confluir</title>

verb intransitiu

Se conjuga como:

[ríos, caminos, etc] confluir.
[concurrir] confluir.

confluir

verb intransitiu Se conjuga como huir ríos, caminos, etc confluir concurrir confluir

confluïr

<title type="display">confluïr </title>

v intr

Català:

v intr Amassar-se o coïncidir dues o mès corrents d’aigua, dus o mès camins, en un punt determinat Català confluir © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana

confluir

<title type="display">confluir</title>

(dos rius, torrents, etc.)
junyir-se
aiguabarrejar-se

© Manuel Franquesa

confluir

dos rius, torrents, etc junyir-se aiguabarrejar-se © Manuel Franquesa

confluir

<title type="display">confluir</title>

Pronúncia: kumfluí

verb intransitiu

to join, meet, come together.
[gent] to gather, come together.
to mass.

confluir

verb intransitiu to join , meet , come together gent to gather , come together to mass

confluir

<title type="display">confluir</title>

verb intransitiu

zusammenfließen.
també figuradament zusammenströmen.
figuradament sich vereinigen.

confluir

verb intransitiu zusammenfließen també figuradament zusammenströmen figuradament sich vereinigen © Günther Haensch i Abadia de Montserrat

confluir

<title type="display">confluir</title>

[! Conjugació: algunes formes s'escriuen amb dièresi]

verb

Dos o més corrents d'aigua conflueixen quan s'ajunten. El Freser conflueix amb el Ter a Ripoll.
Ajuntar-se en un punt determinat diverses persones o coses que venen de punts diferents.

confluir

Conjugació algunes formes s'escriuen amb dièresi verb Dos o més corrents d'aigua conflueixen quan s'ajunten El Freser conflueix amb el Ter a Ripoll Ajuntar-se en un punt determinat diverses persones o coses que venen de punts diferents

■ confluir

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">confluir</title>

Partició sil·làbica: con_flu_ir
Compareu: afluir
Etimologia: del ll. confluĕre, íd.

verb

intransitiu

Ajuntar-se dos corrents d’aigua o més, dues vies de comunicació o més, en un punt determinat. El Segre conflueix amb l’Ebre a Mequinensa. Tots quatre camins conflueixen a la plaça.
per extensió Concórrer, reunir-se en un punt determinat persones o coses de diverses procedències. Hi confluïren els pagesos de tota la comarca.
figuradament En casar-nos les nostres vides confluïren.

■ confluir

verb intransitiu Ajuntar-se dos corrents d’aigua o més, dues vies de comunicació o més, en un punt determinat El Segre conflueix amb l’Ebre a Mequinensa Tots quatre camins conflueixen a la plaça per extensió Concórrer, reunir-se en un punt determinat persones o coses de diverses procedències Hi confluïren els pagesos de tota la comarca figuradament En casar-nos les nostres vides confluïren