Cerca Diccionari | diccionari.cat

Es mostren 594845 resultats

■ confrontació

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">confrontació</title>

Partició sil·làbica: con_fron_ta_ci_ó
Etimologia: de confrontar 1a font: 1696, DLac.

femení

1. Acció de confrontar o acarar;
2. l’efecte. Confrontació de lletres, de testimonis.
3. medicina Investigació de la compatibilitat entre elements orgànics, procedents d’individus diferents, mitjançant tècniques basades en el fet de posar-los en contacte.
Afrontació.
1. Acció d’oposar-se dos adversaris per mesurar llurs forces; enfrontament.
2. en confrontació amb locució prepositiva En oposició amb.

■ confrontació

femení Acció de confrontar o acarar l’efecte Confrontació de lletres, de testimonis medicina Investigació de la compatibilitat entre elements orgànics, procedents d’individus diferents, mitjançant tècniques basades en el fet de posar-los en contacte Afrontació Acció d’oposar-se dos adversaris per mesurar llurs forces enfrontament en confrontació amb locució prepositiva En oposició amb

confrontación

<title type="display">confrontación</title>

femení confrontació.

confrontación

femení confrontació

confrontacion

<title type="display">confrontacion </title>

nòm f

Comparason d’ua causa damb ua auta, mès que mès, es opinions diferentes de dues persones.
Acarament entre dues persones o dus grops sociaus entà arténher un prepaus.

Català:

confrontacion

nòm f Comparason d’ua causa damb ua auta, mès que mès, es opinions diferentes de dues persones Acarament entre dues persones o dus grops sociaus entà arténher un prepaus Català 1 confrontació, acarament m 2 confrontació, enfrontament m © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana