Es mostren 594828 resultats

confrontant

confrontant

adjectiu bordering amb on
Diccionari Català Alemany

confrontant

confrontant

adjectiu angrenzend gegenüberstehend © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari Català Castellà

confrontant

confrontant

adjectiu confrontante , colindante
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ confrontant

■ confrontant

adjectiu Que confronta o afronta contigu Camps confrontants
Traducció
Diccionari Català Italià

confrontant

confrontant

adjectiu confinante
Diccionari Català francès

confrontant

confrontant

adjectiu limitrophe , contigu -ë
Diccionari de sinònims Franquesa

confrontar

confrontar

v tr acarar o encarar Acarar un testimoni amb l'acusat afrontar o enfrontar El jutge els afrontà oposar contraposar → comparar v intr → confinar © Manuel Franquesa
Diccionari Català Anglès

confrontar


<title type="display">confrontar</title>

Pronúncia: kumfɾuntá
    verb transitiu
  1. [dues persones] to bring face to face.
  2. confrontar una persona amb una altra to confront somebody with someone else.
  3. [textos] to compare, collate.
    4. verb intransitiu
  4. confrontar amb to border on.
  5. to face, confront.

confrontar

verb transitiu dues persones to bring face to face confrontar una persona amb una altra to confront somebody with someone else textos to compare , collate verb intransitiu confrontar amb to border on to face , confront
Diccionari Castellà Català

confrontar


<title type="display">confrontar</title>

    verb transitiu
  1. [carear] acarar, afrontar.
  2. [cotejar] confrontar, acarar.
  3. [enfrentarse] afrontar.
    4. verb intransitiu
  4. poc freqüent [alindar] afrontar, confrontar.
    5. verb pronominal
  5. [enfrentarse] afrontar-se, enfrontar-se.
  6. poc freqüent [congeniar] avenir-se.

confrontar

verb transitiu carear acarar , afrontar cotejar confrontar , acarar enfrentarse afrontar verb intransitiu poc freqüent alindar afrontar , confrontar verb pronominal enfrentarse afrontar-se , enfrontar-se poc freqüent congeniar avenir-se
Diccionari Català Castellà

confrontar


<title type="display">confrontar</title>

    verb transitiu
  1. [persones] confrontar, carear.
  2. [coses] confrontar, cotejar.
    3. verb intransitiu
  3. [afrontar] confrontar, confinar, alindar.
  4. [ésser adient] concordar. La còpia no confronta amb l'original, la copia no concuerda con el original.

confrontar

verb transitiu persones confrontar , carear coses confrontar , cotejar verb intransitiu afrontar confrontar , confinar , alindar ésser adient concordar La còpia no confronta amb l'original , la copia no concuerda con el original