Es mostren 594845 resultats

confrontant

confrontant

adjectiu limitrophe , contigu -ë
Diccionari de sinònims Franquesa

confrontar

confrontar

v tr acarar o encarar Acarar un testimoni amb l'acusat afrontar o enfrontar El jutge els afrontà oposar contraposar → comparar v intr → confinar © Manuel Franquesa
Diccionari Català Anglès

confrontar


<title type="display">confrontar</title>

Pronúncia: kumfɾuntá
    verb transitiu
  1. [dues persones] to bring face to face.
  2. confrontar una persona amb una altra to confront somebody with someone else.
  3. [textos] to compare, collate.
    4. verb intransitiu
  4. confrontar amb to border on.
  5. to face, confront.

confrontar

verb transitiu dues persones to bring face to face confrontar una persona amb una altra to confront somebody with someone else textos to compare , collate verb intransitiu confrontar amb to border on to face , confront
Diccionari Castellà Català

confrontar


<title type="display">confrontar</title>

    verb transitiu
  1. [carear] acarar, afrontar.
  2. [cotejar] confrontar, acarar.
  3. [enfrentarse] afrontar.
    4. verb intransitiu
  4. poc freqüent [alindar] afrontar, confrontar.
    5. verb pronominal
  5. [enfrentarse] afrontar-se, enfrontar-se.
  6. poc freqüent [congeniar] avenir-se.

confrontar

verb transitiu carear acarar , afrontar cotejar confrontar , acarar enfrentarse afrontar verb intransitiu poc freqüent alindar afrontar , confrontar verb pronominal enfrentarse afrontar-se , enfrontar-se poc freqüent congeniar avenir-se
Diccionari Català Castellà

confrontar


<title type="display">confrontar</title>

    verb transitiu
  1. [persones] confrontar, carear.
  2. [coses] confrontar, cotejar.
    3. verb intransitiu
  3. [afrontar] confrontar, confinar, alindar.
  4. [ésser adient] concordar. La còpia no confronta amb l'original, la copia no concuerda con el original.

confrontar

verb transitiu persones confrontar , carear coses confrontar , cotejar verb intransitiu afrontar confrontar , confinar , alindar ésser adient concordar La còpia no confronta amb l'original , la copia no concuerda con el original
Conjugador Català

confrontar


<title type="display">confrontar</title>

    1. INFINITIU

    1. confrontar

    2. GERUNDI

    1. confrontant

    3. PARTICIPI

    1. confrontat
    2. confrontada
    3. confrontats
    4. confrontades

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. confronto
      2. confrontes
      3. confronta
      4. confrontem
      5. confronteu
      6. confronten

      2. IMPERFET

      1. confrontava
      2. confrontaves
      3. confrontava
      4. confrontàvem
      5. confrontàveu
      6. confrontaven

      3. PASSAT

      1. confrontí
      2. confrontares
      3. confrontà
      4. confrontàrem
      5. confrontàreu
      6. confrontaren

      4. FUTUR

      1. confrontaré
      2. confrontaràs
      3. confrontarà
      4. confrontarem
      5. confrontareu
      6. confrontaran

      5. CONDICIONAL

      1. confrontaria
      2. confrontaries
      3. confrontaria
      4. confrontaríem
      5. confrontaríeu
      6. confrontarien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. confronti
      2. confrontis
      3. confronti
      4. confrontem
      5. confronteu
      6. confrontin

      2. IMPERFET

      1. confrontés
      2. confrontessis
      3. confrontés
      4. confrontéssim
      5. confrontéssiu
      6. confrontessin

    6. IMPERATIU

    1. confronta
    2. confronti
    3. confrontem
    4. confronteu
    5. confrontin

confrontar

INFINITIU confrontar GERUNDI confrontant PARTICIPI confrontat confrontada confrontats confrontades INDICATIU PRESENT confronto confrontes confronta confrontem confronteu confronten IMPERFET confrontava confrontaves confrontava confrontàvem confrontàveu confrontaven PASSAT confrontí confrontares confrontà confrontàrem confrontàreu confrontaren FUTUR confrontaré confrontaràs confrontarà confrontarem confrontareu confrontaran CONDICIONAL confrontaria confrontaries confrontaria confrontaríem confrontaríeu confrontarien SUBJUNTIU PRESENT confronti confrontis confronti confrontem confronteu…
Diccionari Català Alemany

confrontar


<title type="display">confrontar</title>

    verb transitiu
  1. gegenüberstellen, konfrontieren.
  2. [Texte] vergleichen.
    3. verb intransitiu
  3. angrenzen (amb an ac).
  4. übereinstimmen (amb mit dat).



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

confrontar

verb transitiu gegenüberstellen, konfrontieren Texte vergleichen verb intransitiu angrenzen amb an ac übereinstimmen amb mit dat © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari Català Italià

confrontar

<title type="display">confrontar</title>

verb transitiu [coses] confrontare, comparare, paragonare. || [textos] confrontare. || [testimonis] mettere a confronto.

verb intransitiu [ésser adient] essere conforme, corrispondere intr, combaciare intr, quadrare intr. || [un camp amb un altre] confinare.

confrontar

verb transitiu coses confrontare, comparare, paragonare || textos confrontare || testimonis mettere a confronto verb intransitiu ésser adient essere conforme, corrispondere intr , combaciare intr , quadrare intr || un camp amb un altre confinare
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ confrontar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">confrontar</title>

Etimologia: de front
    verb
    1. transitiu Posar en presència (dos o més documents, texts, imatges, etc.) per comparar-los. Confrontar dos manuscrits. Confrontar la primera edició del llibre amb la segona.
    2. intransitiu per extensió Ésser conforme, adient. La còpia no confronta amb l’original.
  2. intransitiu afrontar 2. Els nostres camps confronten amb el bosc comunal. Finlàndia confronta a l’oest amb Suècia.

■ confrontar

verb transitiu Posar en presència dos o més documents, texts, imatges, etc per comparar-los Confrontar dos manuscrits Confrontar la primera edició del llibre amb la segona intransitiu per extensió Ésser conforme, adient La còpia no confronta amb l’original intransitiu afrontar 2 Els nostres camps confronten amb el bosc comunal Finlàndia confronta a l’oest amb Suècia
Informació complementària
Traducció
Diccionari Català francès

confrontar


<title type="display">confrontar</title>

Pronúncia: kumfɾuntá
    verb transitiu
  1. [acarar] confronter. Confrontar els testimonis, confronter les témoins entre eux. Confrontar dos textos, confronter deux textes.
    2. verb intransitiu
  2. [afrontar] confiner à, être contigu -ë à. França confronta a l'est amb Alemanya, la France confine à l'est avec l'Allemagne.
  3. [ésser adient] être conforme. La còpia no confronta amb l'original, la copie n'est pas conforme à l'original.

confrontar

verb transitiu acarar confronter Confrontar els testimonis , confronter les témoins entre eux Confrontar dos textos , confronter deux textes verb intransitiu afrontar confiner à , être contigu -ë à França confronta a l'est amb Alemanya , la France confine à l'est avec l'Allemagne ésser adient être conforme La còpia no confronta amb l'original , la copie n'est pas conforme à l'original