Es mostren 594844 resultats

afalconada

afalconada

afalconada

afalconada

afalconador
| afalconadora

afalconador
| afalconadora

Traducció

afalconador
-a

afalconador
-a

afalconament

afalconament

afalconar

afalconar

afalconar

afalconar

    verb transitiu
  1. [caçar] apresar.
  2. figuradament [envestir] acometer, embestir, arremeter.
  3. verb pronominal
  4. [burlar-se] burlarse, guasearse fam.

afalconar

afalconar


<title type="display">afalconar</title>

Body
    1. INFINITIU

    2. afalconar
    1. GERUNDI

    2. afalconant
    1. PARTICIPI

    2. afalconat
    3. afalconada
    4. afalconats
    5. afalconades
    1. INDICATIU

      1. PRESENT

      2. afalcono
      3. afalcones
      4. afalcona
      5. afalconem
      6. afalconeu
      7. afalconen
      1. IMPERFET

      2. afalconava
      3. afalconaves
      4. afalconava
      5. afalconàvem
      6. afalconàveu
      7. afalconaven
      1. PASSAT

      2. afalconí
      3. afalconares
      4. afalconà
      5. afalconàrem
      6. afalconàreu
      7. afalconaren
      1. FUTUR

      2. afalconaré
      3. afalconaràs
      4. afalconarà
      5. afalconarem
      6. afalconareu
      7. afalconaran
      1. CONDICIONAL

      2. afalconaria
      3. afalconaries
      4. afalconaria
      5. afalconaríem
      6. afalconaríeu
      7. afalconarien
    1. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      2. afalconi
      3. afalconis
      4. afalconi
      5. afalconem
      6. afalconeu
      7. afalconin
      1. IMPERFET

      2. afalconés
      3. afalconessis
      4. afalconés
      5. afalconéssim
      6. afalconéssiu
      7. afalconessin
    1. IMPERATIU

    2. afalcona
    3. afalconi
    4. afalconem
    5. afalconeu
    6. afalconin

afalconar

afalconar

<title type="display">afalconar</title>

verb transitiu [caçar] falconare, cacciare (o andare a caccia) col falcone. || [els gossos] cacciare. || fig assalire, investire.

verb pronominal beffarsi, burlarsi di qualcuno, ironizzare intr.

afalconar

afalconar


<title type="display">afalconar</title>

    verb transitiu
  1. greifen, erjagen (Beizvögel die Beute).
  2. per extensió els gats afalconen les rates die Katzen fangen Ratten.
  3. verb reflexiu regionalment
  4. afalconar-se d'(algú) über jemanden spötteln.



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

afalconar