Es mostren 594828 resultats

■ congenial

■ congenial

adjectiu Que participa de les mateixes característiques o les mateixes tendències naturals Adaptat naturalment a la disposició, al caràcter, etc, d’algú
Traducció
Diccionari Català francès

congenial

congenial

adjectiu congénial -e
Diccionari Anglès Català

congeniality

congeniality

noun congenialitat simpatia
Diccionari Català Anglès

congeniar

congeniar

verb transitiu to get on well amb with
Diccionari Català Castellà

congeniar

congeniar

verb intransitiu congeniar
Conjugador Català

congeniar


<title type="display">congeniar</title>

    1. INFINITIU

    1. congeniar

    2. GERUNDI

    1. congeniant

    3. PARTICIPI

    1. congeniat
    2. congeniada
    3. congeniats
    4. congeniades

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. congenio
      2. congenies
      3. congenia
      4. congeniem
      5. congenieu
      6. congenien

      2. IMPERFET

      1. congeniava
      2. congeniaves
      3. congeniava
      4. congeniàvem
      5. congeniàveu
      6. congeniaven

      3. PASSAT

      1. congenií
      2. congeniares
      3. congenià
      4. congeniàrem
      5. congeniàreu
      6. congeniaren

      4. FUTUR

      1. congeniaré
      2. congeniaràs
      3. congeniarà
      4. congeniarem
      5. congeniareu
      6. congeniaran

      5. CONDICIONAL

      1. congeniaria
      2. congeniaries
      3. congeniaria
      4. congeniaríem
      5. congeniaríeu
      6. congeniarien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. congeniï
      2. congeniïs
      3. congeniï
      4. congeniem
      5. congenieu
      6. congeniïn

      2. IMPERFET

      1. congeniés
      2. congeniessis
      3. congeniés
      4. congeniéssim
      5. congeniéssiu
      6. congeniessin

    6. IMPERATIU

    1. congenia
    2. congeniï
    3. congeniem
    4. congenieu
    5. congeniïn

congeniar

INFINITIU congeniar GERUNDI congeniant PARTICIPI congeniat congeniada congeniats congeniades INDICATIU PRESENT congenio congenies congenia congeniem congenieu congenien IMPERFET congeniava congeniaves congeniava congeniàvem congeniàveu congeniaven PASSAT congenií congeniares congenià congeniàrem congeniàreu congeniaren FUTUR congeniaré congeniaràs congeniarà congeniarem congeniareu congeniaran CONDICIONAL congeniaria congeniaries congeniaria congeniaríem congeniaríeu congeniarien SUBJUNTIU PRESENT congeniï congeniïs congeniï congeniem congenieu congeniïn IMPERFET congeniés congeniessis…
Diccionari de sinònims Franquesa

congeniar

congeniar

→ avenir-se © Manuel Franquesa
Diccionari Català Alemany

congeniar

congeniar

verb intransitiu harmonieren, zusammenpassen sich vertragen amb algú mit jemandem © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ congeniar

■ congeniar

verb intransitiu Avenir-se dues persones entre elles perquè tenen el mateix geni, les mateixes característiques i la mateixa disposició moral Congeniar marit i muller
Informació complementària
Traducció
Diccionari Castellà Català

congeniar

congeniar

verb intransitiu congeniar