Es mostren 594845 resultats

congeniar


<title type="display">congeniar</title>

    1. INFINITIU

    1. congeniar

    2. GERUNDI

    1. congeniant

    3. PARTICIPI

    1. congeniat
    2. congeniada
    3. congeniats
    4. congeniades

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. congenio
      2. congenies
      3. congenia
      4. congeniem
      5. congenieu
      6. congenien

      2. IMPERFET

      1. congeniava
      2. congeniaves
      3. congeniava
      4. congeniàvem
      5. congeniàveu
      6. congeniaven

      3. PASSAT

      1. congenií
      2. congeniares
      3. congenià
      4. congeniàrem
      5. congeniàreu
      6. congeniaren

      4. FUTUR

      1. congeniaré
      2. congeniaràs
      3. congeniarà
      4. congeniarem
      5. congeniareu
      6. congeniaran

      5. CONDICIONAL

      1. congeniaria
      2. congeniaries
      3. congeniaria
      4. congeniaríem
      5. congeniaríeu
      6. congeniarien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. congeniï
      2. congeniïs
      3. congeniï
      4. congeniem
      5. congenieu
      6. congeniïn

      2. IMPERFET

      1. congeniés
      2. congeniessis
      3. congeniés
      4. congeniéssim
      5. congeniéssiu
      6. congeniessin

    6. IMPERATIU

    1. congenia
    2. congeniï
    3. congeniem
    4. congenieu
    5. congeniïn

congeniar

INFINITIU congeniar GERUNDI congeniant PARTICIPI congeniat congeniada congeniats congeniades INDICATIU PRESENT congenio congenies congenia congeniem congenieu congenien IMPERFET congeniava congeniaves congeniava congeniàvem congeniàveu congeniaven PASSAT congenií congeniares congenià congeniàrem congeniàreu congeniaren FUTUR congeniaré congeniaràs congeniarà congeniarem congeniareu congeniaran CONDICIONAL congeniaria congeniaries congeniaria congeniaríem congeniaríeu congeniarien SUBJUNTIU PRESENT congeniï congeniïs congeniï congeniem congenieu congeniïn IMPERFET congeniés congeniessis…
Diccionari de sinònims Franquesa

congeniar

congeniar

→ avenir-se © Manuel Franquesa
Diccionari Català Alemany

congeniar

congeniar

verb intransitiu harmonieren, zusammenpassen sich vertragen amb algú mit jemandem © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ congeniar

■ congeniar

verb intransitiu Avenir-se dues persones entre elles perquè tenen el mateix geni, les mateixes característiques i la mateixa disposició moral Congeniar marit i muller
Informació complementària
Traducció
Diccionari Castellà Català

congeniar

congeniar

verb intransitiu congeniar
Diccionari Català Italià

congeniar

congeniar

verb intransitiu dues persones intendersi pron , essere affiatati, andare d'accordo
DIDAC Diccionari escolar

congeniar

<title type="display">congeniar</title>

[! Conjugació: algunes formes s'escriuen amb dièresi]
verb Entendre's molt bé dues persones que tenen una manera de ser o uns gustos semblants. És difícil conviure amb algú quan no hi congeniem.

congeniar

Conjugació algunes formes s'escriuen amb dièresi verb Entendre's molt bé dues persones que tenen una manera de ser o uns gustos semblants És difícil conviure amb algú quan no hi congeniem
Diccionari Català francès

congeniar

congeniar

verb intransitiu s'entendre pron Congeniar amb molta gent , s'entendre avec beaucoup de monde • sympathiser
Diccionari Català Castellà

congènit
-a

congènit
-a

adjectiu congénito -ta
Diccionari de sinònims Franquesa

congènit

congènit

→ innat © Manuel Franquesa