Es mostren 594828 resultats

congeniar

congeniar

congeniar

<title type="display">congeniar</title>

[! Conjugació: algunes formes s'escriuen amb dièresi]
verb Entendre's molt bé dues persones que tenen una manera de ser o uns gustos semblants. És difícil conviure amb algú quan no hi congeniem.

congeniar

congeniar

congeniar

congènit
-a

congènit
-a

congènit

congènit

congènit
-a

congènit
-a

congènit
-a

congènit
-a

congènit
| congènita


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">congènit</title>

Accessory
Compareu: hereditari
Etimologia: del ll. congenĭtus, -a, -um, íd.
Body
    adjectiu
  1. genètica Dit d’un caràcter heretat. Té un talent congènit, una elegància congènita.
  2. medicina Existent a l’hora de la naixença o des de la naixença. Sordesa congènita.

congènit
| congènita

congènit

congènit

congènit
-a

congènit
-a