Cerca Diccionari | diccionari.cat

Es mostren 594844 resultats

■ congruent

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">congruent</title>

Partició sil·làbica: con_gru_ent
Etimologia: del ll. congruens, -ntis, íd., participi pres. de congruĕre ‘ser congruent, concordar’ 1a font: 1344, Ord. P. III

adjectiu Que convé, que s’ajusta, que correspon bé.

■ congruent

adjectiu Que convé, que s’ajusta, que correspon bé

congruent

<title type="display">congruent</title>

adjectiu congruente.

congruent

<title type="display">congruent</title>

Pronúncia: ˈkɒngrʊənt; US: kən'gruːənt

adjective congruent.

congruent

<title type="display">congruent</title>

adjectiu Una cosa és congruent quan es correspon bé amb una altra, quan les dues s'ajusten bé. Les nostres accions han de ser congruents amb la nostra manera de pensar.

congruència, incongruència, incongruent

adjectiu Una cosa és congruent quan es correspon bé amb una altra, quan les dues s'ajusten bé Les nostres accions han de ser congruents amb la nostra manera de pensar congruència , incongruència , incongruent