Es mostren 594823 resultats

afanador
-ra

afanador
-ra

adjectiu i masculí i femení trabajador escarràs m , esdernec m familiarment ladrón afanador -a americanisme preso forçat -ada
Diccionari Català francès

afanador
-a

afanador
-a

adjectiu i masculí i femení voleur -euse , chapardeur -euse , filou m
Diccionari de sinònims Franquesa

afanar

afanar

→ furtar © Manuel Franquesa
Diccionari Català Anglès

afanar

afanar

verb transitiu to pinch , filch , pilfer , steal
Diccionari Català Castellà

afanar

afanar

verb transitiu afanar , birlar
Conjugador Català

afanar


<title type="display">afanar</title>

    1. INFINITIU

    1. afanar

    2. GERUNDI

    1. afanant

    3. PARTICIPI

    1. afanat
    2. afanada
    3. afanats
    4. afanades

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. afano
      2. afanes
      3. afana
      4. afanem
      5. afaneu
      6. afanen

      2. IMPERFET

      1. afanava
      2. afanaves
      3. afanava
      4. afanàvem
      5. afanàveu
      6. afanaven

      3. PASSAT

      1. afaní
      2. afanares
      3. afanà
      4. afanàrem
      5. afanàreu
      6. afanaren

      4. FUTUR

      1. afanaré
      2. afanaràs
      3. afanarà
      4. afanarem
      5. afanareu
      6. afanaran

      5. CONDICIONAL

      1. afanaria
      2. afanaries
      3. afanaria
      4. afanaríem
      5. afanaríeu
      6. afanarien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. afani
      2. afanis
      3. afani
      4. afanem
      5. afaneu
      6. afanin

      2. IMPERFET

      1. afanés
      2. afanessis
      3. afanés
      4. afanéssim
      5. afanéssiu
      6. afanessin

    6. IMPERATIU

    1. afana
    2. afani
    3. afanem
    4. afaneu
    5. afanin

afanar

INFINITIU afanar GERUNDI afanant PARTICIPI afanat afanada afanats afanades INDICATIU PRESENT afano afanes afana afanem afaneu afanen IMPERFET afanava afanaves afanava afanàvem afanàveu afanaven PASSAT afaní afanares afanà afanàrem afanàreu afanaren FUTUR afanaré afanaràs afanarà afanarem afanareu afanaran CONDICIONAL afanaria afanaries afanaria afanaríem afanaríeu afanarien SUBJUNTIU PRESENT afani afanis afani afanem afaneu afanin IMPERFET afanés afanessis afanés afanéssim afanéssiu afanessin IMPERATIU afana afani afanem afaneu afanin
Diccionari Català Alemany

afanar

afanar

verb transitiu familiarment klauen, stibitzen © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari Castellà Català

afanar


<title type="display">afanar</title>

    verb intransitiu
  1. [trabajar con afán] afanyar-se pron, atrafegar-se pron.
  2. [trabajar duro] escarrassar-se.
    3. verb transitiu
  3. afanyar.
  4. [acosar] turmentar, molestar.
  5. familiarment [robar] afanar, rampinyar, furtar.
    6. verb pronominal
  6. afanyar-se, escarrassar-se. Nos afanamos en (o por) conseguir una entrada, ens vam afanyar a aconseguir una entrada.

afanar

verb intransitiu trabajar con afán afanyar-se pron , atrafegar-se pron trabajar duro escarrassar-se verb transitiu afanyar acosar turmentar , molestar familiarment robar afanar , rampinyar , furtar verb pronominal afanyar-se , escarrassar-se Nos afanamos en o por conseguir una entrada , ens vam afanyar a aconseguir una entrada
Diccionari Català Italià

afanar

afanar

verb transitiu sgraffignare fam , rubare, derubare, rapinare
DIDAC Diccionari escolar

afanar

afanar

verb Robar d'amagat Si t'afanen la cartera, te la prenen sense que te n'adonis