Cerca Diccionari | diccionari.cat

Es mostren 594828 resultats

conjugar

<title type="display">conjugar</title>

Pronúncia: kuɲʒuɣá

verb transitiu

to conjugate.
[combinar] to combine, bring together, blend.

verb pronominal

[verb] to be conjugated.
[combinar-se] to combine, bring together, blend.
to become indistinguishable.

conjugar

verb transitiu to conjugate combinar to combine , bring together , blend verb pronominal verb to be conjugated combinar-se to combine , bring together , blend to become indistinguishable

conjugar

<title type="display">conjugar</title>

verb transitiu gram coniugare.

verb pronominal gram coniugarsi.

conjugar

verb transitiu gram coniugare verb pronominal gram coniugarsi

conjugar

<title type="display">conjugar</title>

verb transitiu

gramàtica conjugar.
figuradament [coordinar] conjugar, conjuminar. Es difícil conjugar los deseos de todos, és difícil de conjugar els desigs de tothom.

conjugar

verb transitiu gramàtica conjugar figuradament coordinar conjugar , conjuminar Es difícil conjugar los deseos de todos , és difícil de conjugar els desigs de tothom

■ conjugar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">conjugar</title>

Etimologia: del ll. conjugare, íd. 1a font: 1653, DTo.

verb

1. transitiu Posar d’acord, compaginar. És impossible conjugar els interessos de tothom.
2. pronominal En ell es conjugaven perfectament ciència i experiència.
gramàtica
1. transitiu Ajuntar successivament al radical d’un verb els afixos que serveixen per a expressar els canvis de veu, de mode, de temps, de nombre i de persona.
2. transitiu Enumerar, en un cert ordre, totes les formes d’una conjugació. Conjugar el verb “témer”.
3. pronominal “Ballar” es conjuga com “cantar”.

verb transitiu Posar d’acord, compaginar És impossible conjugar els interessos de tothom pronominal En ell es conjugaven perfectament ciència i experiència gramàtica transitiu Ajuntar successivament al radical d’un verb els afixos que serveixen per a expressar els canvis de veu, de mode, de temps, de nombre i de persona transitiu Enumerar, en un cert ordre, totes les formes d’una conjugació Conjugar el verb “témer” pronominal “Ballar” es conjuga com “cantar”

conjugat

-ada

<title type="display">conjugat</title>

adjectiu coniugato -a.

conjugat

-ada

adjectiu coniugato -a

■ conjugat

| conjugada

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">conjugat</title>

Etimologia: del ll. conjugatus, -a, -um, íd.

adjectiu matemàtiques Dit de dues magnituds (punts, corbes, quantitats, estructures, operadors, etc.) enllaçades per alguna llei o alguna relació determinada. Nombres conjugats.
adjectiu òptica En un sistema òptic, dit del punt imatge respecte al corresponent punt objecte, i viceversa.
adjectiu partícules elementals Dit d’una antipartícula respecte a la corresponent partícula, i viceversa.
adjectiu química orgànica Dit de cadascun de dos o més enllaços dobles d’una cadena separats entre si per un sol enllaç simple.
masculí immunologia Compost resultant de l’acoblament de dues o més molècules diferents mitjançant enllaços covalents.

■ conjugat

| conjugada

adjectiu matemàtiques Dit de dues magnituds punts, corbes, quantitats, estructures, operadors, etc enllaçades per alguna llei o alguna relació determinada Nombres conjugats adjectiu òptica En un sistema òptic, dit del punt imatge respecte al corresponent punt objecte, i viceversa adjectiu partícules elementals Dit d’una antipartícula respecte a la corresponent partícula, i viceversa adjectiu química orgànica Dit de cadascun de dos o més enllaços dobles d’una cadena separats entre si per un sol enllaç simple masculí immunologia Compost resultant de l’acoblament de dues o més molècules…