Cerca Diccionari | diccionari.cat

Es mostren 594844 resultats

cònjuge

<title type="display">cònjuge</title>

masculí i femení

literàriament

Ehe-partner, -gatte m, -frau f.

plural

Eheleute pl.

cònjuge

masculí i femení literàriament Ehe-partner, -gatte m , -frau f plural Eheleute pl © Günther Haensch i Abadia de Montserrat

cònjuge

<title type="display">cònjuge</title>

nom masculí i femení El o la cònjuge d'una persona és el seu marit o la seva muller. Es diu en textos legals.

conjugal

cònjuge

nom masculí i femení El o la cònjuge d'una persona és el seu marit o la seva muller Es diu en textos legals conjugal

■ cònjuge

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cònjuge</title>

Etimologia: del ll. conjux, -ŭgis, íd.

masculí i femení Persona casada respecte a la seva parella. El cònjuge infidel.
masculí i femení plural Units en matrimoni, casats l’un amb l’altre. Pere i Margarida, cònjuges.

■ cònjuge

masculí i femení Persona casada respecte a la seva parella El cònjuge infidel masculí i femení plural Units en matrimoni, casats l’un amb l’altre Pere i Margarida, cònjuges