Es mostren 594844 resultats

■ conjuminar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">conjuminar</title>

Etimologia: del ll. congeminare ‘redoblar’, mot només català
    verb
  1. transitiu Ajustar, posar d’acord (diverses coses, diversos afers, diverses circumstàncies) de manera que vinguin bé per al fi que hom desitja; compondre, combinar. Ha conjuminat un vestit amb dos o tres que en tenia de passats de moda. Conjumina la feina perquè puguis ésser ací a les vuit.
  2. pronominal Tot s’ha conjuminat en favor meu, contra meu.

■ conjuminar

verb transitiu Ajustar, posar d’acord diverses coses, diversos afers, diverses circumstàncies de manera que vinguin bé per al fi que hom desitja compondre, combinar Ha conjuminat un vestit amb dos o tres que en tenia de passats de moda Conjumina la feina perquè puguis ésser ací a les vuit pronominal Tot s’ha conjuminat en favor meu, contra meu
Informació complementària
Traducció
Diccionari Català Alemany

conjunció

conjunció

femení lingüística , astrologia, astronomia i filosofia Konjunktion f auch eheliche Verbindung, Vereinigung f © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari de sinònims Franquesa

conjunció

conjunció

→ unió còpula gram © Manuel Franquesa
Diccionari Català Anglès

conjunció

conjunció

femení agricultura també en astrologia conjunction
Diccionari Català Italià

conjunció

conjunció

femení congiunzione, congiungimento m || astr gram congiunzione
Diccionari Català Castellà

conjunció

conjunció

femení conjunción gramàtica conjunción astronomia conjunción
DIDAC Diccionari escolar

conjunció

<title type="display">conjunció</title>

    nom femení
  1. Hi ha conjunció entre dues coses quan s'ajunten o es troben.
  2. En gramàtica, una conjunció és un tipus de paraula que uneix paraules, grups de paraules o oracions. Les conjuncions no canvien de forma, sempre s'escriuen igual. A les expressions: pa i xocolata , pa amb tomàquet i xocolata amb llet , dormir bé i llevar-se d'hora , la paraula i és una conjunció.

conjunció

nom femení Hi ha conjunció entre dues coses quan s'ajunten o es troben En gramàtica, una conjunció és un tipus de paraula que uneix paraules, grups de paraules o oracions Les conjuncions no canvien de forma, sempre s'escriuen igual A les expressions pa i xocolata , pa amb tomàquet i xocolata amb llet , dormir bé i llevar-se d'hora , la paraula i és una conjunció
Diccionari Català francès

conjunció

conjunció

femení conjonction coit conjugi dret adjunció gramàtica conjonction astronomia conjonction
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ conjunció


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">conjunció</title>

Partició sil·làbica: con_jun_ci_ó
Etimologia: del ll. conjunctio, -ōnis, íd. 1a font: 1575, DPou.
    femení
    1. Acció d’ajuntar-se o de conjunyir-se;
    2. l’efecte.
  2. especialment
    1. Unió carnal.
    2. Conjugi.
    1. Allò que serveix per a conjunyir o ajuntar.
    2. [abreviatura conj.] gramàtica Categoria gramatical amb funció relacionant.
    3. lògica Connectiva binària que en la lògica simbòlica és representada per un punt.
  4. astronomia Posició relativa de dos astres que tenen la mateixa ascensió recta.
  5. dret civil Adjunció.

■ conjunció

femení Acció d’ ajuntar -se o de conjunyir -se l’efecte especialment Unió carnal Conjugi Allò que serveix per a conjunyir o ajuntar abreviatura conj gramàtica Categoria gramatical amb funció relacionant lògica Connectiva binària que en la lògica simbòlica és representada per un punt astronomia Posició relativa de dos astres que tenen la mateixa ascensió recta dret civil Adjunció
Informació complementària
Traducció
Diccionari Castellà Català

conjunción

conjunción

femení conjunció