Es mostren 594828 resultats

conjuntament

conjuntament

adverbi conjointement Actuar conjuntament amb algú , agir conjointement avec quelqu'un
Diccionari Castellà Català

conjuntamente

conjuntamente

adverbi conjuntament
Diccionari Català Alemany

conjuntar

conjuntar

verb transitiu zusammen-bringen, -stellen © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari Castellà Català

conjuntar


<title type="display">conjuntar</title>

    verb transitiu
  1. [unir] conjuntar, conjunyir. Conjuntar a todos los jugadores del equipo, conjuntar tots els jugadors de l'equip.
    2. verb intransitiu
  2. [armonizar] lligar, casar. Los zapatos no conjuntan con el traje, les sabates no lliguen amb el vestit.

conjuntar

verb transitiu unir conjuntar , conjunyir Conjuntar a todos los jugadores del equipo , conjuntar tots els jugadors de l'equip verb intransitiu armonizar lligar , casar Los zapatos no conjuntan con el traje , les sabates no lliguen amb el vestit
Conjugador Català

conjuntar


<title type="display">conjuntar</title>

    1. INFINITIU

    1. conjuntar

    2. GERUNDI

    1. conjuntant

    3. PARTICIPI

    1. conjuntat
    2. conjuntada
    3. conjuntats
    4. conjuntades

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. conjunto
      2. conjuntes
      3. conjunta
      4. conjuntem
      5. conjunteu
      6. conjunten

      2. IMPERFET

      1. conjuntava
      2. conjuntaves
      3. conjuntava
      4. conjuntàvem
      5. conjuntàveu
      6. conjuntaven

      3. PASSAT

      1. conjuntí
      2. conjuntares
      3. conjuntà
      4. conjuntàrem
      5. conjuntàreu
      6. conjuntaren

      4. FUTUR

      1. conjuntaré
      2. conjuntaràs
      3. conjuntarà
      4. conjuntarem
      5. conjuntareu
      6. conjuntaran

      5. CONDICIONAL

      1. conjuntaria
      2. conjuntaries
      3. conjuntaria
      4. conjuntaríem
      5. conjuntaríeu
      6. conjuntarien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. conjunti
      2. conjuntis
      3. conjunti
      4. conjuntem
      5. conjunteu
      6. conjuntin

      2. IMPERFET

      1. conjuntés
      2. conjuntessis
      3. conjuntés
      4. conjuntéssim
      5. conjuntéssiu
      6. conjuntessin

    6. IMPERATIU

    1. conjunta
    2. conjunti
    3. conjuntem
    4. conjunteu
    5. conjuntin

conjuntar

INFINITIU conjuntar GERUNDI conjuntant PARTICIPI conjuntat conjuntada conjuntats conjuntades INDICATIU PRESENT conjunto conjuntes conjunta conjuntem conjunteu conjunten IMPERFET conjuntava conjuntaves conjuntava conjuntàvem conjuntàveu conjuntaven PASSAT conjuntí conjuntares conjuntà conjuntàrem conjuntàreu conjuntaren FUTUR conjuntaré conjuntaràs conjuntarà conjuntarem conjuntareu conjuntaran CONDICIONAL conjuntaria conjuntaries conjuntaria conjuntaríem conjuntaríeu conjuntarien SUBJUNTIU PRESENT conjunti conjuntis conjunti conjuntem conjunteu conjuntin IMPERFET conjuntés conjuntessis…
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ conjuntar

■ conjuntar

verb transitiu Ajustar dues o més coses, animals o persones per a una acció comuna Conjuntar esforços Conjuntar l’acció d’uns cables conllogar 2
Informació complementària
Traducció
Diccionari Català Castellà

conjuntiu
-iva

conjuntiu
-iva

adjectiu conjuntivo -va
Diccionari Català Italià

conjuntiu
-iva

conjuntiu
-iva

adjectiu congiuntivo -a femení anat congiuntiva
Diccionari Català Anglès

conjuntiu
-iva

conjuntiu
-iva

adjectiu conjunctive , connective masculí lingüística conjunctive femení anatomia conjunctiva
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ conjuntiu
| conjuntiva


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">conjuntiu</title>

Partició sil·làbica: con_jun_tiu
Etimologia: del ll. conjunctivus, -a, -um, íd.
    adjectiu
  1. Que uneix, especialment parts orgàniques. Teixit conjuntiu.
  2. gramàtica
    1. Dit de la forma que serveix de nexe, de lligam, entre dues parts d’una mateixa oració o bé entre dues de distintes. Locució conjuntiva.
    2. proposició conjuntiva Proposició de relatiu.
  3. lògica
    1. Dit del sil·logisme, generalment hipotètic, la premissa major del qual conté la conclusió.
    2. addició conjuntiva Suma lògica els membres de la qual no s’exclouen.

■ conjuntiu
| conjuntiva

adjectiu Que uneix, especialment parts orgàniques Teixit conjuntiu gramàtica Dit de la forma que serveix de nexe, de lligam, entre dues parts d’una mateixa oració o bé entre dues de distintes Locució conjuntiva proposició conjuntiva Proposició de relatiu lògica Dit del sillogisme, generalment hipotètic, la premissa major del qual conté la conclusió addició conjuntiva Suma lògica els membres de la qual no s’exclouen
Traducció