Es mostren 594828 resultats

connivència

<title type="display">connivència</title>

    nom femení
  1. La connivència és la complicitat que consisteix a fer veure que no se sap que algú altre ha comès una falta.
  2. Entesa secreta entre dues o més persones amb la finalitat de fer alguna cosa de la qual es beneficia tothom que hi participa.

connivència

nom femení La connivència és la complicitat que consisteix a fer veure que no se sap que algú altre ha comès una falta Entesa secreta entre dues o més persones amb la finalitat de fer alguna cosa de la qual es beneficia tothom que hi participa
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ connivència


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">connivència</title>

Partició sil·làbica: con_ni_vèn_ci_a
Etimologia: del ll. conniventia, íd. 1a font: 1803, DEst.
    femení
  1. Complicitat moral consistent a fingir ignorància sobre la falta d’algú, especialment d’un subordinat.
  2. per extensió Entesa secreta. Obrar de connivència amb algú.

■ connivència

femení Complicitat moral consistent a fingir ignorància sobre la falta d’algú, especialment d’un subordinat per extensió Entesa secreta Obrar de connivència amb algú
Informació complementària
Traducció
Diccionari Català Alemany

connivent

connivent

adjectiu zu nachsichtig oder duldsam dret konnivent botànica i anatomia gegeneinander geneigt © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari Francès Català

connivent
-ente


<title type="display">connivent</title>

Pronúncia: kɔnivɑ̃ -ɑ̃t
adjectiu botànica i anatomia connivent. Feuilles, valvules conniventes, fulles, vàlvules connivents.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

connivent
-ente

adjectiu botànica i anatomia connivent Feuilles, valvules conniventes , fulles, vàlvules connivents © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
Diccionari Català Castellà

connivent

connivent

adjectiu connivente
Diccionari de sinònims Franquesa

connivent

connivent

→ còmplice © Manuel Franquesa
Diccionari Català Italià

connivent

connivent

adjectiu connivente
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ connivent


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">connivent</title>

Etimologia: del ll. connivens, -ntis, íd. 1a font: 1917, DOrt.
    adjectiu
  1. Que té connivència. Pares connivents amb les faltes dels fills.
  2. Que s’encorben endins fins a tocar-se, fins a cloure. Ales connivents.
  3. botànica Dit dels òrgans que per la base són separats i per l’extrem són en contacte o molt propers, bé que sense ésser soldats. Estams connivents.

■ connivent

adjectiu Que té connivència Pares connivents amb les faltes dels fills Que s’encorben endins fins a tocar-se, fins a cloure Ales connivents botànica Dit dels òrgans que per la base són separats i per l’extrem són en contacte o molt propers, bé que sense ésser soldats Estams connivents
Informació complementària
Traducció
Diccionari Català Anglès

connivent

connivent

adjectiu collusive , conniving anatomia i botànica connivent
Diccionari Català francès

connivent
-a

connivent
-a

adjectiu connivent -e