Es mostren 594844 resultats

connivent

connivent

connivent

connivent

connivent


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">connivent</title>

Accessory
Etimologia: del ll. connivens, -ntis, íd. 1a font: 1917, DOrt.
Body
    adjectiu
  1. Que té connivència. Pares connivents amb les faltes dels fills.
  2. Que s’encorben endins fins a tocar-se, fins a cloure. Ales connivents.
  3. botànica Dit dels òrgans que per la base són separats i per l’extrem són en contacte o molt propers, bé que sense ésser soldats. Estams connivents.

connivent

connivent

connivent

connivent
-a

connivent
-a

connivente

connivente

conniving

conniving

connoisseur

connoisseur

connotació

connotació

connotació

connotació