Es mostren 594844 resultats

conquerir

conquerir

verb transitiu to conquer to overcome figuradament to win persona to win round \ over
Diccionari Francès Català

conquérir


<title type="display">conquérir</title>

Pronúncia: kɔ̃keʀiʀ
    verb transitiu
  1. conquerir, conquistar.
  2. figuradament conquistar, guanyar-se pron [els cors, etc].



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

conquérir

verb transitiu conquerir, conquistar figuradament conquistar, guanyar-se pron els cors, etc © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
Diccionari Català Castellà

conquerir


<title type="display">conquerir</title>

    verb transitiu
  1. [un territori, etc] conquistar.
  2. figuradament conquistar. Conquerir l'estimació pública, conquistar la estimación pública.
  3. figuradament [enamorar] conquistar.

conquerir

verb transitiu un territori, etc conquistar figuradament conquistar Conquerir l'estimació pública , conquistar la estimación pública figuradament enamorar conquistar
Conjugador Català

conquerir


<title type="display">conquerir</title>

    1. INFINITIU

    1. conquerir

    2. GERUNDI

    1. conquerint

    3. PARTICIPI

    1. conquerit
    2. conquerida
    3. conquerits
    4. conquerides

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. conquereixo
      2. conquereixes
      3. conquereix
      4. conquerim
      5. conqueriu
      6. conquereixen

      2. IMPERFET

      1. conqueria
      2. conqueries
      3. conqueria
      4. conqueríem
      5. conqueríeu
      6. conquerien

      3. PASSAT

      1. conquerí
      2. conquerires
      3. conquerí
      4. conquerírem
      5. conqueríreu
      6. conqueriren

      4. FUTUR

      1. conqueriré
      2. conqueriràs
      3. conquerirà
      4. conquerirem
      5. conquerireu
      6. conqueriran

      5. CONDICIONAL

      1. conqueriria
      2. conqueriries
      3. conqueriria
      4. conqueriríem
      5. conqueriríeu
      6. conqueririen

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. conquereixi
      2. conquereixis
      3. conquereixi
      4. conquerim
      5. conqueriu
      6. conquereixin

      2. IMPERFET

      1. conquerís
      2. conquerissis
      3. conquerís
      4. conqueríssim
      5. conqueríssiu
      6. conquerissin

    6. IMPERATIU

    1. conquereix
    2. conquereixi
    3. conquerim
    4. conqueriu
    5. conquereixin

conquerir

INFINITIU conquerir GERUNDI conquerint PARTICIPI conquerit conquerida conquerits conquerides INDICATIU PRESENT conquereixo conquereixes conquereix conquerim conqueriu conquereixen IMPERFET conqueria conqueries conqueria conqueríem conqueríeu conquerien PASSAT conquerí conquerires conquerí conquerírem conqueríreu conqueriren FUTUR conqueriré conqueriràs conquerirà conquerirem conquerireu conqueriran CONDICIONAL conqueriria conqueriries conqueriria conqueriríem conqueriríeu conqueririen SUBJUNTIU PRESENT conquereixi conquereixis conquereixi conquerim conqueriu conquereixin IMPERFET conquerís…
Diccionari Català Alemany

conquerir


<title type="display">conquerir</title>

    verb transitiu
  1. erobern.
  2. figuradament conquerir l'estima d'(algú) (el poder, un mercat) jemandes Achtung (die Macht, einen Markt) erobern.



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

conquerir

verb transitiu erobern figuradament conquerir l'estima d'algú el poder, un mercat jemandes Achtung die Macht, einen Markt erobern © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari Català Italià

conquerir

conquerir

verb transitiu conquistare || fig conquistare, guadagnarsi pron , cattivarsi pron | enamorar conquistare, sedurre
DIDAC Diccionari escolar

conquerir

conquerir

També conquistar verb En una guerra, entrar per la força en un país, un territori o una ciutat i quedar-se'l Jaume I va conquerir Mallorca
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ conquerir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">conquerir</title>

Etimologia: del ll. conquirĕre ‘cercar pertot; adquirir (per les armes)’, der. de quaerĕre ‘cercar’ 1a font: s. XIV, Llull
    verb transitiu
  1. Fer-se seu per la força (un país, un territori, etc.). Els romans conqueriren tot el món aleshores conegut. Conquerir una terra per força d’armes.
  2. per extensió
    1. Guanyar-se (la voluntat d’algú). Conquerir l’estima pública.
    2. Fer-se seva (una persona) inspirant-li amor. Gent fàcil de conquerir.

■ conquerir

verb transitiu Fer-se seu per la força un país, un territori, etc Els romans conqueriren tot el món aleshores conegut Conquerir una terra per força d’armes per extensió Guanyar-se la voluntat d’algú Conquerir l’estima pública Fer-se seva una persona inspirant-li amor Gent fàcil de conquerir
Informació complementària
Traducció
Diccionari Català francès

conquerir


<title type="display">conquerir</title>

Pronúncia: kuŋkəɾí
    verb transitiu
  1. [un territori] conquérir.
  2. figuradament conquérir. Conquerir l'estima pública, conquérir l'estime publique .
    • [enamorar] faire la conquête de, conquérir.

conquerir

verb transitiu un territori conquérir figuradament conquérir Conquerir l'estima pública , conquérir l'estime publique • enamorar faire la conquête de , conquérir
Diccionari de sinònims Franquesa

conquerir [o conquistar]


<title type="display">conquerir<hi rend="plain"> [o </hi>conquistar<hi rend="plain">]</hi></title>

  1. (→)
    expugnar, conquistar a força d'armes una fortalesa, una ciutat.
    reconquerir o reconquistar, tornar a conquerir.
    subjugar, conquerir per la força.
    sotmetre. Cèsar sotmeté la Gàl·lia.
    asservir, posar algú, un poble, en estat de servitud respecte d'un altre.
  2. Fig. Fer-se seva una persona, un càrrec, etc. → aconseguir.
    aquistar, conquerir en sentit moral. Aquistar fama, glòria, etc.
    cobrar. Cobrar fama, crèdit, etc.
    fer-se seu



© Manuel Franquesa

conquerir [o conquistar]

→ expugnar , conquistar a força d'armes una fortalesa, una ciutat reconquerir o reconquistar , tornar a conquerir subjugar , conquerir per la força sotmetre Cèsar sotmeté la Gàllia asservir , posar algú, un poble, en estat de servitud respecte d'un altre Fig Fer-se seva una persona, un càrrec, etc → aconseguir aquistar , conquerir en sentit moral Aquistar fama , glòria , etc cobrar Cobrar fama , crèdit , etc fer-se seu © Manuel Franquesa