Cerca Diccionari | diccionari.cat

Es mostren 594844 resultats

conqueror

<title type="display">conqueror</title>

adjective conqueridor.

■ conquès

| conquesa

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">conquès</title>

Etimologia: de conca

adjectiu Nadiu o propi d’una conca geogràfica.

■ conquès

| conquesa

adjectiu Nadiu o propi d’una conca geogràfica

conquest

<title type="display">conquest</title>

Pronúncia: ˈkɒŋkwɛst

noun

conquesta.
colloquial [person whose affections one has won] conquesta, conquista.

conquest

noun conquesta colloquial person whose affections one has won conquesta , conquista

conquesta

femení

conquista.
anar (o sortir) a fer conquestes ir de conquista.
fer una conquesta hacer una conquista.

conquesta

femení conquista anar o sortir a fer conquestes ir de conquista fer una conquesta hacer una conquista

conquesta

<title type="display">conquesta</title>

conquista (quan es tracta de l'acció de fer-se seva una persona per l'amor hom usa de preferència conquista)
presa. La presa d'una fortalesa.
expugnació
reconquesta o reconquista
subjugació. Els romans no aconseguiren mai la subjugació dels països nòrdics.
obtenció
consecució
assoliment
aconseguiment

© Manuel Franquesa

conquesta

conquista quan es tracta de l'acció de fer-se seva una persona per l'amor hom usa de preferència conquista presa La presa d'una fortalesa expugnació reconquesta o reconquista subjugació Els romans no aconseguiren mai la subjugació dels països nòrdics obtenció consecució assoliment aconseguiment © Manuel Franquesa