Es mostren 594844 resultats

conrear


<title type="display">conrear</title>

    verb transitiu
  1. [Pflanzen] an-bauen, -pflanzen.
    • züchten.
  2. [Acker] be-bauen, -stellen.
  3. especialment figuradament kultivieren.
    1. figuradament auch pflegen.
    2. (aus)üben, betreiben.
    3. [Gedächtnis, Geist] ausbilden.
  4. conrear (algú) familiarment sich (dat) jemanden warm halten.



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

conrear

conrear


<title type="display">conrear</title>

Pronúncia: kunreá
    verb transitiu
  1. agricultura cultiver.
  2. figuradament [millorar] cultiver, soigner. Conrear la memòria, cultiver sa mémoire .
    • [fomentar] cultiver. Conrear la poesia, cultiver la poésie.

conrear

conrear


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">conrear</title>

Accessory
Partició sil·làbica: con_re_ar
Etimologia: d’un ll. vg. *corredare, calc del gòt. garedan ‘cuidar-se de’, format amb l’arrel de arrear, *reths i el prefix ga-, corresponent a con- 1a font: s. XIV, Llull
Body
    verb transitiu
  1. agricultura Sotmetre (la terra, les plantes) a conreu. Conrear la terra, un camp, un hort. Les plantes més ben conreades han donat més fruits.
  2. figuradament
    1. Millorar pel treball, la cura, l’educació. Conrear les bones disposicions d’un infant. Conrear la memòria.
    2. Consagrar temps i una cura especial (a una cosa); fomentar. Conrear les ciències, la literatura. Conrear les passions, l’odi.

conrear

conrear

conrear

conrear [o conrar]


<title type="display">conrear<hi rend="plain"> [o </hi>conrar<hi rend="plain">]</hi></title>

cultivar
treballar la terra
menar una terra
artigar, preparar un tros de terra per cultivar-la, esp. traient-ne els arbres.
eixermar, íd.
arrabassar, íd. traient-ne les rabasses i arrels.
rompre una terra, llaurar-la per primera vegada.
esbancar una terra, rompre-la.
desermar, íd.
desglevar o esglevar, treure la gleva d'una terra per conrear-la.
Compareu: llaurar, cavar, fangar, sembrar, regar, eixarcolar, podar
Antònims: Ermar (una terra): deixar-la tornar erma.


© Manuel Franquesa

conrear [o conrar]

conreria

conreria

femení [casa de camp] venta [de un convento].

conreria

conreria

conreria

conreria

conreria

conreria


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">conreria</title>

Accessory
Partició sil·làbica: con_re_ri_a
Etimologia: de l’ant. conreer, conrer ‘el qui té un conreu; majordom o prior rural d’un convent’, der. de conreu
Body
femení Casa de camp agregada a un convent destinada al conreu de les terres i on hom donava estatge als transeünts.

conreria