Es mostren 594828 resultats

conreu

<title type="display">conreu</title>

masculí (o conró femení) agr coltivazione f, coltura f, cultura f raro. || fig esercizio, pratica f. El conreu de les ciències, la pratica delle scienze.

conreu

conreu


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">conreu</title>

Accessory
Partició sil·làbica: con_reu
Etimologia: de conrear 1a font: s. XIV, Muntaner
Body
    masculí
  1. agricultura
    1. Conjunt de treballs destinats a prendre cura de la terra i de les plantes per tal de fer-les fèrtils i obtenir-ne un profit més gran que en el desenvolupament espontani de la natura.
    2. Terra, àrea, conreada; la plantació que hom explota. On acaba la garriga i comença el conreu. El bon estat dels conreus.
  2. figuradament El conreu de les ciències, de les arts.

conreu

conreu


<title type="display">conreu</title>

Pronúncia: kunrɛ́w
    masculí
  1. agricultura culture f.
    • [terra cultivada] culture f, labour. Caminar pels conreus, marcher dans les labours.
  2. figuradament culture f. El conreu de les ciències, de les arts, la culture scientifique, artistique.
  3. conreu en feixes agricultura culture en terrasse.

conreu

conreu

conró

conró

conró

conró

consabido
-da


<title type="display">consabido</title>

    adjectiu
  1. conegut -uda, sabut -uda. La consabida respuesta, la resposta coneguda.
  2. [repetido] típic -a. Nos gastó la consabida broma de apagarnos la luz, ens va fer la típica broma d'apagar-nos el llum.
  3. [acostumbrado] habitual. Estaba fumando el consabido cigarro, estava fumant l'habitual cigar.

consabido
-da

consabidor
-ra

consabidor
-ra