Es mostren 594844 resultats

conreria

conreria

conreu


<title type="display">conreu</title>

  1. Acció de conrear.
    conró
    cultiu o cultura
  2. Terra conreada. → camp, hort.
    conradís, terreny cultivable d'una propietat.
    saió, peça de terra conreada.
    guaret, terra de conreu que hom deixa sense sembrar durant un o més anys.
    rompuda, terra que hom romp a fi de conrear-la.
    esbancada, íd.
    llauró, terra conradissa.
    llaurada, terra on hom està llaurant. Porta'ns el berenar a la llaurada.
    sembrat (→), terra sembrada.
    regadiu o terra de regadiu, terra que hom pot regar a voluntat (en oposició a terra de secà).
    Antònims: Terra verge. Garriga.



© Manuel Franquesa

conreu

conreu


<title type="display">conreu</title>

    masculí agricultura
  1. Anbau m.
    1. Zucht f.
    2. Bebauung, Bestellung, Kultivierung f.
  2. figuradament Pflege, (Aus)Übung, Ausbildung f.
  3. el conreu del blat der Anbau von Weizen.
    • der Weizen(an)bau.
  4. el conreu del clavell die Zucht von Nelken, die Nelkenzucht.
  5. el conreu d'un camp die Bebauung (oder Bestellung) eines Feldes.
  6. conreu en terrasses Terassenkultur f.
  7. conreus de roses Kulturen von Rosen.
    • Rosenkulturen.
  8. per extensió Acker m.
  9. terra de conreu Ackerland n.



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

conreu

conreu


<title type="display">conreu</title>

    masculí
  1. [de la terra] cultivo, labor f, laboreo, labranza f.
  2. [de les plantes] cultivo.
  3. figuradament cultivo. El conreu de les ciències, el cultivo de las ciencias.
  4. conreu d'arbres fruiters cultivo frutícola (o de árboles frutales).
  5. conreu en feixes cultivo en bancales (o de terrazas).
  6. de conreu de cultivo.

conreu

conreu

conreu

conreu

<title type="display">conreu</title>

masculí (o conró femení) agr coltivazione f, coltura f, cultura f raro. || fig esercizio, pratica f. El conreu de les ciències, la pratica delle scienze.

conreu

conreu


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">conreu</title>

Accessory
Partició sil·làbica: con_reu
Etimologia: de conrear 1a font: s. XIV, Muntaner
Body
    masculí
  1. agricultura
    1. Conjunt de treballs destinats a prendre cura de la terra i de les plantes per tal de fer-les fèrtils i obtenir-ne un profit més gran que en el desenvolupament espontani de la natura.
    2. Terra, àrea, conreada; la plantació que hom explota. On acaba la garriga i comença el conreu. El bon estat dels conreus.
  2. figuradament El conreu de les ciències, de les arts.

conreu

conreu


<title type="display">conreu</title>

Pronúncia: kunrɛ́w
    masculí
  1. agricultura culture f.
    • [terra cultivada] culture f, labour. Caminar pels conreus, marcher dans les labours.
  2. figuradament culture f. El conreu de les ciències, de les arts, la culture scientifique, artistique.
  3. conreu en feixes agricultura culture en terrasse.

conreu

conreu