Es mostren 594828 resultats

consaburense

consaburense

adjectiu de Consuegra Toledo masculí i femení habitant de Consuegra
Diccionari Francès Català

consacrant
-ante

consacrant
-ante

adjectiu i masculí cristianisme consagrant © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
Diccionari Francès Català

consacré
-ée


<title type="display">consacré</title>

Pronúncia: kɔ̃sakʀe
    adjectiu
  1. figuradament religió consagrat -ada.
  2. dedicat -ada.
  3. [terme, formule, etc] normal, usual, consagrat -ada.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

consacré
-ée

adjectiu figuradament religió consagrat -ada dedicat -ada terme, formule, etc normal, usual, consagrat -ada © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
Diccionari Francès Català

consacrer


<title type="display">consacrer</title>

Pronúncia: kɔ̃sakʀe
    verb transitiu
  1. pròpiament religió consagrar.
  2. dedicar, consagrar infr. Consacrer son temps à une tâche, dedicar el seu temps a una tasca.
  3. consagrar [revestir del caràcter de durador]. Une règle consacrée par le temps, una regla consagrada pel temps.
    4. verb pronominal
  4. consagrar-se. Se consacrer à Dieu, consagrar-se a Déu.
  5. dedicar-se, consagrar-se infr. Se consacrer à une œuvre, dedicar-se a una obra.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

consacrer

verb transitiu pròpiament religió consagrar dedicar, consagrar infr Consacrer son temps à une tâche , dedicar el seu temps a una tasca consagrar revestir del caràcter de durador Une règle consacrée par le temps , una regla consagrada pel temps verb pronominal consagrar-se Se consacrer à Dieu , consagrar-se a Déu dedicar-se, consagrar-se infr Se consacrer à une œuvre , dedicar-se a una obra © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
Diccionari de sinònims Franquesa

consagració

consagració

sacralització dedicació , consagració d'una església © Manuel Franquesa
Diccionari Català Anglès

consagració

consagració

femení consecration , dedication
Diccionari Català Castellà

consagració

consagració

femení religió consagración
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ consagració


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">consagració</title>

Partició sil·làbica: con_sa_gra_ci_ó
Etimologia: del ll. consecratio, -ōnis, íd. 1a font: 1653, DTo.
    femení
  1. Acció de consagrar o consagrar-se. Aquella novel·la representà la seva consagració com a escriptor.
    1. religió Ritu pel qual és consagrada una persona o una cosa.
    2. litúrgia Moment de la missa en què són recitades les fórmules d’institució de l’eucaristia.

■ consagració

femení Acció de consagrar o consagrar-se Aquella novella representà la seva consagració com a escriptor religió Ritu pel qual és consagrada una persona o una cosa litúrgia Moment de la missa en què són recitades les fórmules d’institució de l’eucaristia
Informació complementària
Traducció
Diccionari Català Italià

consagració

consagració

femení relig consacrazione
Diccionari Català francès

consagració


<title type="display">consagració</title>

Pronúncia: kunsəɣɾəsió
femení religió consécration.
• figuradament consécration. Aquest esdeveniment fou la consagració de la seva teoria, cet événement fut la consécration de sa théorie.

consagració

femení religió consécration • figuradament consécration Aquest esdeveniment fou la consagració de la seva teoria , cet événement fut la consécration de sa théorie