Es mostren 594828 resultats

consagrar


<title type="display">consagrar</title>

    verb transitiu eclesiàstic
  1. (ein)weihen, einsegnen.
  2. eclesiàstic konsekrieren.
  3. figuradament bestätigen.
  4. consagrar (una cosa) a (algú) od (una cosa) etwas jemandem oder einer Sache widmen.
    5. verb reflexiu figuradament
  5. sich bestätigen.
  6. consagrar-se a la música sich der Musik widmen.



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

consagrar

verb transitiu eclesiàstic einweihen, einsegnen eclesiàstic konsekrieren figuradament bestätigen consagrar una cosa a algú od una cosa etwas jemandem oder einer Sache widmen verb reflexiu figuradament sich bestätigen consagrar-se a la música sich der Musik widmen © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari der aranés

consagrar

<title type="display">consagrar </title>

    v tr
  1. Dar-li a ua causa o ua persona, era categoria de sagrada.
  2. Dar-li fama e importància, a ua causa o persona, en ua determinada activitat.

    3. Català: consagrar


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

consagrar

v tr Dar-li a ua causa o ua persona, era categoria de sagrada Dar-li fama e importància, a ua causa o persona, en ua determinada activitat Català consagrar © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
Diccionari Castellà Català

consagrar


<title type="display">consagrar</title>

    verb transitiu
  1. cristianisme consagrar.
  2. figuradament [dedicar] consagrar. Consagrar uno la vida al estudio, consagrar algú la vida a l'estudi.
  3. figuradament [confirmar] consagrar, confirmar. Esta operación le consagra como un cirujano excepcional, aquesta operació el consagra com a un cirurgià excepcional.
    4. verb pronominal
  4. consagrar-se. Consagrarse al servicio de Dios, consagrar-se al servei de Déu.

consagrar

verb transitiu cristianisme consagrar figuradament dedicar consagrar Consagrar uno la vida al estudio , consagrar algú la vida a l'estudi figuradament confirmar consagrar , confirmar Esta operación le consagra como un cirujano excepcional , aquesta operació el consagra com a un cirurgià excepcional verb pronominal consagrar-se Consagrarse al servicio de Dios , consagrar-se al servei de Déu
Diccionari Català Castellà

consagrar


<title type="display">consagrar</title>

    verb transitiu
  1. religió consagrar.
  2. figuradament [dedicar] consagrar, dedicar. Consagrar la vida a l'estudi, consagrar la vida al estudio.
  3. figuradament [confirmar] consagrar. Aquella operació el consagrà com al millor cirurgià, aquella operación le consagró como el mejor cirujano.
  4. figuradament [fer durador] consagrar. Un monument que consagra la memòria de la victòria, un monumento que consagra la memoria de la victoria.
    5. verb pronominal
  5. [dedicar-se] consagrarse. Consagrar-se a l'estudi, consagrarse al estudio.

consagrar

verb transitiu religió consagrar figuradament dedicar consagrar , dedicar Consagrar la vida a l'estudi , consagrar la vida al estudio figuradament confirmar consagrar Aquella operació el consagrà com al millor cirurgià , aquella operación le consagró como el mejor cirujano figuradament fer durador consagrar Un monument que consagra la memòria de la victòria , un monumento que consagra la memoria de la victoria verb pronominal dedicar-se consagrarse Consagrar-se a l'estudi , consagrarse al estudio
Conjugador Català

consagrar


<title type="display">consagrar</title>

    1. INFINITIU

    1. consagrar

    2. GERUNDI

    1. consagrant

    3. PARTICIPI

    1. consagrat
    2. consagrada
    3. consagrats
    4. consagrades

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. consagro
      2. consagres
      3. consagra
      4. consagrem
      5. consagreu
      6. consagren

      2. IMPERFET

      1. consagrava
      2. consagraves
      3. consagrava
      4. consagràvem
      5. consagràveu
      6. consagraven

      3. PASSAT

      1. consagrí
      2. consagrares
      3. consagrà
      4. consagràrem
      5. consagràreu
      6. consagraren

      4. FUTUR

      1. consagraré
      2. consagraràs
      3. consagrarà
      4. consagrarem
      5. consagrareu
      6. consagraran

      5. CONDICIONAL

      1. consagraria
      2. consagraries
      3. consagraria
      4. consagraríem
      5. consagraríeu
      6. consagrarien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. consagri
      2. consagris
      3. consagri
      4. consagrem
      5. consagreu
      6. consagrin

      2. IMPERFET

      1. consagrés
      2. consagressis
      3. consagrés
      4. consagréssim
      5. consagréssiu
      6. consagressin

    6. IMPERATIU

    1. consagra
    2. consagri
    3. consagrem
    4. consagreu
    5. consagrin

consagrar

INFINITIU consagrar GERUNDI consagrant PARTICIPI consagrat consagrada consagrats consagrades INDICATIU PRESENT consagro consagres consagra consagrem consagreu consagren IMPERFET consagrava consagraves consagrava consagràvem consagràveu consagraven PASSAT consagrí consagrares consagrà consagràrem consagràreu consagraren FUTUR consagraré consagraràs consagrarà consagrarem consagrareu consagraran CONDICIONAL consagraria consagraries consagraria consagraríem consagraríeu consagrarien SUBJUNTIU PRESENT consagri consagris consagri consagrem consagreu consagrin IMPERFET consagrés consagressis…
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ consagrar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">consagrar</title>

Etimologia: del ll. consecrare, íd. 1a font: s. XIV, Jaume I
    verb
    1. transitiu religió i litúrgia Convertir (una persona o una cosa) en sagrada, dedicar-la a un fi o a un ús sagrat mitjançant un ritu adequat. Consagrar una església al culte. Consagrar un bisbe.
    2. transitiu litúrgia Pronunciar (sobre el pa i el vi) les paraules de la institució de l’eucaristia. Consagrar l’hòstia.
    3. pronominal Consagrar-se al servei de Déu.
  2. transitiu figuradament Dedicar exclusivament (quelcom) al servei d’una persona o d’una cosa. Consagrar algú la vida a l’estudi.
  3. transitiu figuradament Revestir del caràcter de durador. Un monument que consagra la memòria de la victòria. Una regla consagrada pel temps.
  4. transitiu figuradament Acreditar, confirmar. Aquesta operació el consagrà com un cirurgià excepcional.

■ consagrar

verb transitiu religió i litúrgia Convertir una persona o una cosa en sagrada, dedicar-la a un fi o a un ús sagrat mitjançant un ritu adequat Consagrar una església al culte Consagrar un bisbe transitiu litúrgia Pronunciar sobre el pa i el vi les paraules de la institució de l’eucaristia Consagrar l’hòstia pronominal Consagrar-se al servei de Déu transitiu figuradament Dedicar exclusivament quelcom al servei d’una persona o d’una cosa Consagrar algú la vida a l’estudi transitiu figuradament Revestir del caràcter de durador Un monument que consagra la memòria de la victòria Una regla…
Informació complementària
Traducció
Diccionari Català Italià

consagrar

<title type="display">consagrar</title>

verb transitiu relig consacrare. || fig [confirmar] consacrare, confermare. | [dedicar exclusivament] consacrare. Consagrar la vida a l'estudi, consacrare l'intera vita allo studio. | [fer durador] perpetuare, eternare, immortalare.

verb pronominal [dedicar-se] consacrarsi, dedicarsi.

consagrar

verb transitiu relig consacrare || fig confirmar consacrare, confermare | dedicar exclusivament consacrare Consagrar la vida a l'estudi , consacrare l'intera vita allo studio | fer durador perpetuare, eternare, immortalare verb pronominal dedicar-se consacrarsi, dedicarsi
DIDAC Diccionari escolar

consagrar

<title type="display">consagrar</title>

    verb
  1. Fer que una persona o una cosa estigui dedicada al servei de Déu o de la religió.
  2. A la missa, dir el sacerdot les paraules que fan que el pa i el vi siguin el cos i la sang de Jesucrist.
  3. Dedicar la vida, l'esforç, etc., a una finalitat. Els equips d'investigació consagren el seu treball a fer descobriments.
consagració

consagrar

verb Fer que una persona o una cosa estigui dedicada al servei de Déu o de la religió A la missa, dir el sacerdot les paraules que fan que el pa i el vi siguin el cos i la sang de Jesucrist Dedicar la vida, l'esforç, etc, a una finalitat Els equips d'investigació consagren el seu treball a fer descobriments consagració
Diccionari Català francès

consagrar


<title type="display">consagrar</title>

Pronúncia: kunsəɣɾá
    verb transitiu
  1. religió consacrer.
    • [un bisbe] sacrer.
  2. figuradament [dedicar] consacrer, vouer. Consagrar la vida a la música, consacrer sa vie à la musique .
    1. [confirmar] consacrer.
    2. [fer durador] consacrer. Expressió consagrada per l'ús, expression consacrée par l'usage.
    3. verb pronominal
  3. [dedicar-se] se consacrer, se vouer, s'adonner. Consagrar-se a l'estudi, se consacrer aux études.

consagrar

verb transitiu religió consacrer • un bisbe sacrer figuradament dedicar consacrer , vouer Consagrar la vida a la música , consacrer sa vie à la musique confirmar consacrer fer durador consacrer Expressió consagrada per l'ús , expression consacrée par l'usage verb pronominal dedicar-se se consacrer , se vouer , s'adonner Consagrar-se a l'estudi , se consacrer aux études
Diccionari Francès Català

consanguin
-ine

consanguin
-ine

adjectiu consanguini -ínia © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç