Cerca Diccionari | diccionari.cat

Es mostren 594844 resultats

■ consagrar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">consagrar</title>

Etimologia: del ll. consecrare, íd. 1a font: s. XIV, Jaume I

verb

1. transitiu religió i litúrgia Convertir (una persona o una cosa) en sagrada, dedicar-la a un fi o a un ús sagrat mitjançant un ritu adequat. Consagrar una església al culte. Consagrar un bisbe.
2. transitiu litúrgia Pronunciar (sobre el pa i el vi) les paraules de la institució de l’eucaristia. Consagrar l’hòstia.
3. pronominal Consagrar-se al servei de Déu.
transitiu figuradament Dedicar exclusivament (quelcom) al servei d’una persona o d’una cosa. Consagrar algú la vida a l’estudi.
transitiu figuradament Revestir del caràcter de durador. Un monument que consagra la memòria de la victòria. Una regla consagrada pel temps.
transitiu figuradament Acreditar, confirmar. Aquesta operació el consagrà com un cirurgià excepcional.

■ consagrar

verb transitiu religió i litúrgia Convertir una persona o una cosa en sagrada, dedicar-la a un fi o a un ús sagrat mitjançant un ritu adequat Consagrar una església al culte Consagrar un bisbe transitiu litúrgia Pronunciar sobre el pa i el vi les paraules de la institució de l’eucaristia Consagrar l’hòstia pronominal Consagrar-se al servei de Déu transitiu figuradament Dedicar exclusivament quelcom al servei d’una persona o d’una cosa Consagrar algú la vida a l’estudi transitiu figuradament Revestir del caràcter de durador Un monument que consagra la memòria de la victòria Una regla…

consagrar

<title type="display">consagrar</title>

verb transitiu relig consacrare. || fig [confirmar] consacrare, confermare. | [dedicar exclusivament] consacrare. Consagrar la vida a l'estudi, consacrare l'intera vita allo studio. | [fer durador] perpetuare, eternare, immortalare.

verb pronominal [dedicar-se] consacrarsi, dedicarsi.

consagrar

verb transitiu relig consacrare || fig confirmar consacrare, confermare | dedicar exclusivament consacrare Consagrar la vida a l'estudi , consacrare l'intera vita allo studio | fer durador perpetuare, eternare, immortalare verb pronominal dedicar-se consacrarsi, dedicarsi

consagrar

<title type="display">consagrar</title>

verb

Fer que una persona o una cosa estigui dedicada al servei de Déu o de la religió.
A la missa, dir el sacerdot les paraules que fan que el pa i el vi siguin el cos i la sang de Jesucrist.
Dedicar la vida, l'esforç, etc., a una finalitat. Els equips d'investigació consagren el seu treball a fer descobriments.

consagració

consagrar

verb Fer que una persona o una cosa estigui dedicada al servei de Déu o de la religió A la missa, dir el sacerdot les paraules que fan que el pa i el vi siguin el cos i la sang de Jesucrist Dedicar la vida, l'esforç, etc, a una finalitat Els equips d'investigació consagren el seu treball a fer descobriments consagració

consagrar

<title type="display">consagrar</title>

Pronúncia: kunsəɣɾá

verb transitiu

religió consacrer.
• [un bisbe] sacrer.
figuradament [dedicar] consacrer, vouer. Consagrar la vida a la música, consacrer sa vie à la musique .
1. [confirmar] consacrer.
2. [fer durador] consacrer. Expressió consagrada per l'ús, expression consacrée par l'usage.

verb pronominal

[dedicar-se] se consacrer, se vouer, s'adonner. Consagrar-se a l'estudi, se consacrer aux études.

consagrar

verb transitiu religió consacrer • un bisbe sacrer figuradament dedicar consacrer , vouer Consagrar la vida a la música , consacrer sa vie à la musique confirmar consacrer fer durador consacrer Expressió consagrada per l'ús , expression consacrée par l'usage verb pronominal dedicar-se se consacrer , se vouer , s'adonner Consagrar-se a l'estudi , se consacrer aux études