Es mostren 594828 resultats

conscienciosament

conscienciosament

conscient

conscient

conscient

conscient

conscient

conscient

conscient

conscient

    adjectiu
  1. consciente.
  2. masculí
  3. consciente, conciencia f. El conscient, lo consciente.

conscient

conscient
-iente

conscient
-iente

conscient

conscient

conscient

<title type="display">conscient</title>

    adjectiu
  1. Que s'adona de les coses, que sap perfectament el que fa. Quan som petits no som conscients que podem prendre mal.
  2. Que no ha perdut els sentits i s'adona del que passa al seu voltant. Quan a algú li posen una anestèsia total, deixa d'estar conscient.

conscient

conscient


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">conscient</title>

Accessory
Partició sil·làbica: cons_ci_ent
Etimologia: del ll. consciens, -ntis, participi pres. de conscīre ‘tenir coneixement de’ 1a font: 1896
Body
  1. adjectiu
    1. Relatiu o pertanyent a la consciència.
    2. Dit de qui té consciència de si mateix, de la seva condició, dels seus mèrits, etc. Els infants no són conscients del perill.
    3. Que és fet o dit amb ple coneixement. Paraules conscients. Una decisió conscient.
  2. masculí psicologia i psiquiatria Allò que pertany al camp de la consciència.

conscient

conscient, -a

<title type="display">conscient, -a </title>

Body
    adj m f
  1. Qu’a coneishement des sòns actes e des conseqüéncies des madeishi.
  2. Se ditz dera persona que non a perdut eth coneishement qu’ei en plen us des sues facultats e sentits.
  3. Sensat, responsable.

  4. Català: 1. conscient; 2. conscient; 3. assenyat -ada, responsable


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

conscient, -a