Es mostren 594828 resultats

consegüentment

consegüentment

conseguido
-da

conseguido
-da

conseguimiento

conseguimiento

conseguir

<title type="display">conseguir </title>

Body
    v intr
  1. Arribar enquia a on se trape ua persona o ua causa que va deuant en temps o en espaci.
  2. Arribar damb esfòrç entà un objectiu, un estat, etc.

  3. Català: 1. aconseguir, atrapar; 2. aconseguir, assolir, atènyer


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

conseguir

conseguir


<title type="display">conseguir</title>

    verb transitiu [Se conjuga como: pedir]
  1. aconseguir, assolir.
  2. [seguido de infinitivo] aconseguir de (o aconseguir), assolir de (o assolir). Conseguiremos llegar, aconseguirem d'arribar (o aconseguirem arribar).

conseguir

conseil


<title type="display">conseil</title>

Pronúncia: kɔ̃sɛj
    masculí
  1. consell. Conseil d’État, consell d’Estat. Conseil de famille, consell de família. Conseil de révision, consell de revisió. Conseil des ministres, exécutif, général, judiciaire, consell de ministres, executiu, general, judicial. Demander, donner un conseil, demanar, donar un consell.
  2. [activité professionnelle] assessorament. Société de conseil en administration, societat d’assessorament en administració.
  3. antigament [personne] conseller -a.
  4. consultor -a, assessor -a. Conseil en communication, fiscal, juridique, assessor -a en comunicació, fiscal, jurídic -a.
  5. conseil académique claustre de professors.
  6. conseil des prud’hommes magistratura f del treball.
  7. conseil européen consell d’Europa.
  8. conseil municipal ajuntament [corporació].
  9. être de bon conseil ésser bon conseller -a (o de bon consell infr).
  10. prendre conseil de (ou auprès) qqn aconsellar-se amb (o prendre consell d’)algú.
    • assessorar-se amb algú.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

conseil

conseiller1


<title type="display">conseiller</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Pronúncia: kɔ̃seje
    verb transitiu
  1. aconsellar, consellar infr. Être bien (mal) conseillé, estar ben (mal) aconsellat. Je te conseille la prudence, t’aconsello prudència. Ils me conseillent de ne pas y aller, m’aconsellen que no hi vagi. Elle me conseille de prendre patience, m’aconsella de tenir paciència.
  2. [activité professionnelle] assessorar.
  3. (ne pas) être conseillé [qqch] (no) ésser aconsellable (o recomanable).



  4. Vegeu també:
    conseiller2



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

conseiller1

conseiller2
-ère


<title type="display">conseiller</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Pronúncia: kɔ̃seje -ɛʀ
    masculí i femení
  1. conseller -a. Conseiller matrimonial, conseller matrimonial.
  2. [activité professionnelle] assessor -a, consultor -a. Conseiller juridique, technique, assessor jurídic, tècnic.
  3. dret [juge de certains tribunaux] conseller -a.
  4. conseiller municipal regidor -a (o conseller -a).
  5. la colère est mauvaise conseillère la ràbia és mala consellera.



  6. Vegeu també:
    conseiller1



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

conseiller2
-ère

conseilleur
-euse

conseilleur
-euse

conseja

conseja