Es mostren 594844 resultats

conseqüéncia

<title type="display">conseqüéncia </title>

Body
    nòm f
  1. Hèt que resulte de un aute anterior, resultat d’ua accion.
  2. Coeréncia.

  3. Català: 1. conseqüència; 2. coherència, consistència


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

conseqüéncia

conseqüència


<title type="display">conseqüència</title>

    femení
  1. consecuencia.
  2. [en lògica] consecuencia.
  3. a conseqüència de a (o como) consecuencia de.
  4. en conseqüència en consecuencia.
  5. no defugir les conseqüències atenerse a las consecuencias.
  6. tenir (o portar) males (o bones) conseqüències tener (o traer) malas (o buenas) consecuencias.

conseqüència

conseqüència


<title type="display">conseqüència</title>

  1. resultat o resulta. De resultes de, a conseqüència de. Encara va coix de resultes d'aquella pallissa que li van donar.
    ef ecte. Aquest mareig és efecte d'haver begut massa.
    seqüela, conseqüència, allò que se segueix d'alguna cosa.
    deixat, conseqüència persistent d'una causa que ja ha cessat. Aquesta ressaca és el deixat del temporal d'ahir.
    derivació
    ròssec, allò que s'esdevé com a conseqüència forçada d'una cosa. El ròssec d'una malaltia.
    contracop, en la frase de contracop, com a conseqüència.
  2. En dialèctica, proposició que es dedueix lògicament d'un principi posat.
    corol·lari
    consectari
    conclusió (lògica)
  3. A conseqüència de: Com a efecte de. Per causa de. Per acció de. De resultes de. En virtut de. Com a producte de.
  4. En conseqüència: Consegüentment (≠ conseqüentment). Per consegüent. Per tant. Per tal causa.
  5. Tenir conseqüències: Repercutir. Transcendir. Deixar cua. Portar cua.
  6. Sofrir les conseqüències: Pagar la festa. Pagar els plats trencats, sofrir les conseqüències sense tenir-ne la culpa.



© Manuel Franquesa

conseqüència

conseqüència


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">conseqüència</title>

Accessory
Partició sil·làbica: con_se_qüèn_ci_a
Etimologia: del ll. consequentia, íd. 1a font: 1507, Nebrija-Busa
Body
    femení
    1. Allò que segueix necessàriament alguna cosa, resultat necessari d’un fet. Un incident que pot tenir conseqüències greus. Obrar sense calcular les conseqüències.
    2. a conseqüència de locució prepositiva Com a conseqüència o resultat de. Ha mort a conseqüència d’una caiguda.
    3. en conseqüència locució adverbial Per tant. No duc diners; en conseqüència, no us puc ajudar. Procedir en conseqüència.
  1. geomorfologia Disposició d’un corrent o d’una xarxa fluvial les aigües dels quals segueixen l’estructura geològica, principalment quan circulen en el mateix sentit que la inclinació dels estrats.
  2. lògica
    1. En un raonament, relació lògica entre les premisses i la conclusió.
    2. Enunciat lògicament deduïble d’un altre o d’altres.

conseqüència

conseqüència

conseqüència

conseqüència

<title type="display">conseqüència</title>

    nom femení
  1. Una conseqüència és un fet que resulta d'un altre fet. Una guerra té conseqüències molt greus: morts, persones presoneres, cases destruïdes.
  2. locució que fa de preposició
  3. a conseqüència de és com a resultat de. S'ha trencat una cama a conseqüència d'una caiguda.
  4. locució que fa d’adverbi
  5. en conseqüència és per tant. Ha plogut; en conseqüència, hem d'agafar el paraigua.
inconseqüència, inconseqüent

conseqüència

conseqüència


<title type="display">conseqüència</title>

Pronúncia: kunsəkwɛ́nsiə
    femení
  1. conséquence. No defugir les conseqüències, supporter (subir) les conséquences. Tenir (portar) bones, males conseqüències, avoir des conséquences heureuses, malheureuses.
  2. [en lògica] conséquence.
  3. a conseqüència de à la suite de (par suite de).
  4. en conseqüència en conséquence.
  5. treure a conseqüència avoir pour conséquence.

conseqüència

conseqüent

conseqüent

conseqüent

conseqüent

conseqüent

conseqüent