Es mostren 594844 resultats

conséquent
-ente


<title type="display">conséquent</title>

Pronúncia: kɔ̃sekɑ̃ -ɑ̃t
    adjectiu
  1. consegüent.
  2. [qui raisonne avec esprit de suite] conseqüent. Elle est conséquente avec ses principes, és conseqüent amb els seus principis.
  3. música consegüent.
  4. familiarment considerable.
  5. par conséquent per consegüent (o per tant).
  6. masculí
  7. pròpiament filosofia i matemàtiques consegüent. Tenir compte du conséquent d’un syllogisme, tenir en compte el (terme) consegüent d’un sil·logisme.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

conséquent
-ente

conseqüent


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">conseqüent</title>

Accessory
Partició sil·làbica: con_se_qüent
Compareu: consegüent
Etimologia: del ll. consequens, -ntis, participi pres. de consequi ‘venir després, seguir’ 1a font: s. XIV, Llull
Body
adjectiu Que té conseqüència o consistència lògica. Un raonament conseqüent. Una conducta conseqüent. Ésser conseqüent amb les seves idees, amb si mateix.

conseqüent

consequent

consequent

conseqüent

conseqüent

conseqüent

conseqüent

conseqüent

conseqüent

conseqüent

conseqüent

consequential

consequential

consequently

consequently

conseqüentment

conseqüentment