Es mostren 594828 resultats

consistentment

consistentment

adverbi Vegeu consistent © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari Francès Català

consister


<title type="display">consister</title>

Pronúncia: kɔ̃siste
verb intransitiu [en, dans, à] consistir en, constar de. En quoi consiste votre projet?, en què consisteix el vostre projecte? Un mobilier qui consiste en une chaise, un lit et une table, un mobiliari que consta d’una cadira, un llit i una taula. Mon travail consiste à accueillir les clients, la meva feina consisteix a rebre els clients.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

consister

verb intransitiu en, dans, à consistir en, constar de En quoi consiste votre projet , en què consisteix el vostre projecte Un mobilier qui consiste en une chaise, un lit et une table , un mobiliari que consta d’una cadira, un llit i una taula Mon travail consiste à accueillir les clients , la meva feina consisteix a rebre els clients © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
Diccionari Català Alemany

consistir

consistir

verb intransitiu consistir en una cosa aus etwas bestehen auf etwas beruhen an etwas liegen © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari der aranés

consistir

<title type="display">consistir </title>

    v tr Auer ua causa era sua esséncia en ua auta causa, èster constituïda per aguesta auta.

    Català: consistir [en]


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

consistir

v tr Auer ua causa era sua esséncia en ua auta causa, èster constituïda per aguesta auta Català consistir en © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
Diccionari Català Castellà

consistir

consistir

    verb intransitiu
  1. consistir. Tots els meus mals consisteixen a no tenir diners, todos mis males consisten en no tener dinero. Consisteix en això, consiste en eso.
  2. [ésser la causa] consistir, deberse pron. En què consisteix que ell no ve mai?, ¿a qué se debe que él no venga nunca?

consistir

verb intransitiu consistir Tots els meus mals consisteixen a no tenir diners , todos mis males consisten en no tener dinero Consisteix en això , consiste en eso ésser la causa consistir , deberse pron En què consisteix que ell no ve mai , a qué se debe que él no venga nunca
Conjugador Català

consistir


<title type="display">consistir</title>

    1. INFINITIU

    1. consistir

    2. GERUNDI

    1. consistint

    3. PARTICIPI

    1. consistit
    2. consistida
    3. consistits
    4. consistides

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. consisteixo
      2. consisteixes
      3. consisteix
      4. consistim
      5. consistiu
      6. consisteixen

      2. IMPERFET

      1. consistia
      2. consisties
      3. consistia
      4. consistíem
      5. consistíeu
      6. consistien

      3. PASSAT

      1. consistí
      2. consistires
      3. consistí
      4. consistírem
      5. consistíreu
      6. consistiren

      4. FUTUR

      1. consistiré
      2. consistiràs
      3. consistirà
      4. consistirem
      5. consistireu
      6. consistiran

      5. CONDICIONAL

      1. consistiria
      2. consistiries
      3. consistiria
      4. consistiríem
      5. consistiríeu
      6. consistirien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. consisteixi
      2. consisteixis
      3. consisteixi
      4. consistim
      5. consistiu
      6. consisteixin

      2. IMPERFET

      1. consistís
      2. consistissis
      3. consistís
      4. consistíssim
      5. consistíssiu
      6. consistissin

    6. IMPERATIU

    1. consisteix
    2. consisteixi
    3. consistim
    4. consistiu
    5. consisteixin

consistir

INFINITIU consistir GERUNDI consistint PARTICIPI consistit consistida consistits consistides INDICATIU PRESENT consisteixo consisteixes consisteix consistim consistiu consisteixen IMPERFET consistia consisties consistia consistíem consistíeu consistien PASSAT consistí consistires consistí consistírem consistíreu consistiren FUTUR consistiré consistiràs consistirà consistirem consistireu consistiran CONDICIONAL consistiria consistiries consistiria consistiríem consistiríeu consistirien SUBJUNTIU PRESENT consisteixi consisteixis consisteixi consistim consistiu consisteixin IMPERFET consistís…
Diccionari de sinònims Franquesa

consistir


<title type="display">consistir</title>

estar constituït per
ésser consistent en
raure. En això rau la teva desgràcia.
estar en. Tot està en això: que ell no ho endevini.
reduir-se a
residir en


© Manuel Franquesa

consistir

estar constituït per ésser consistent en raure En això rau la teva desgràcia estar en Tot està en això que ell no ho endevini reduir-se a residir en © Manuel Franquesa
Diccionari Català Anglès

consistir


<title type="display">consistir</title>

Pronúncia: kunsistí
    verb intransitiu
  1. to consist (en of), made of, be composed of.
  2. consistir en el fet que to lie in, be due to.
  3. en què consisteix que ell no ve mai? why doesn’t he ever come?

consistir

verb intransitiu to consist en of , made of , be composed of consistir en el fet que to lie in , be due to en què consisteix que ell no ve mai why doesn’t he ever come
Diccionari Castellà Català

consistir

consistir

verb intransitiu consistir
Diccionari Català Italià

consistir

<title type="display">consistir</title>

verb intransitiu consistere. Tots els meus problemes consistien a no trobar feina, tutti i miei problemi consistevano nel non trovare lavoro. || [ésser la causa] doversi pron, essere la causa. En què consisteix que no la veiem mai?, a cosa è dovuto che non la vediamo mai?

consistir

verb intransitiu consistere Tots els meus problemes consistien a no trobar feina , tutti i miei problemi consistevano nel non trovare lavoro || ésser la causa doversi pron , essere la causa En què consisteix que no la veiem mai , a cosa è dovuto che non la vediamo mai