Es mostren 594845 resultats

consistir


<title type="display">consistir</title>

    1. INFINITIU

    1. consistir

    2. GERUNDI

    1. consistint

    3. PARTICIPI

    1. consistit
    2. consistida
    3. consistits
    4. consistides

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. consisteixo
      2. consisteixes
      3. consisteix
      4. consistim
      5. consistiu
      6. consisteixen

      2. IMPERFET

      1. consistia
      2. consisties
      3. consistia
      4. consistíem
      5. consistíeu
      6. consistien

      3. PASSAT

      1. consistí
      2. consistires
      3. consistí
      4. consistírem
      5. consistíreu
      6. consistiren

      4. FUTUR

      1. consistiré
      2. consistiràs
      3. consistirà
      4. consistirem
      5. consistireu
      6. consistiran

      5. CONDICIONAL

      1. consistiria
      2. consistiries
      3. consistiria
      4. consistiríem
      5. consistiríeu
      6. consistirien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. consisteixi
      2. consisteixis
      3. consisteixi
      4. consistim
      5. consistiu
      6. consisteixin

      2. IMPERFET

      1. consistís
      2. consistissis
      3. consistís
      4. consistíssim
      5. consistíssiu
      6. consistissin

    6. IMPERATIU

    1. consisteix
    2. consisteixi
    3. consistim
    4. consistiu
    5. consisteixin

consistir

INFINITIU consistir GERUNDI consistint PARTICIPI consistit consistida consistits consistides INDICATIU PRESENT consisteixo consisteixes consisteix consistim consistiu consisteixen IMPERFET consistia consisties consistia consistíem consistíeu consistien PASSAT consistí consistires consistí consistírem consistíreu consistiren FUTUR consistiré consistiràs consistirà consistirem consistireu consistiran CONDICIONAL consistiria consistiries consistiria consistiríem consistiríeu consistirien SUBJUNTIU PRESENT consisteixi consisteixis consisteixi consistim consistiu consisteixin IMPERFET consistís…
Diccionari de sinònims Franquesa

consistir


<title type="display">consistir</title>

estar constituït per
ésser consistent en
raure. En això rau la teva desgràcia.
estar en. Tot està en això: que ell no ho endevini.
reduir-se a
residir en


© Manuel Franquesa

consistir

estar constituït per ésser consistent en raure En això rau la teva desgràcia estar en Tot està en això que ell no ho endevini reduir-se a residir en © Manuel Franquesa
Diccionari Català Anglès

consistir


<title type="display">consistir</title>

Pronúncia: kunsistí
    verb intransitiu
  1. to consist (en of), made of, be composed of.
  2. consistir en el fet que to lie in, be due to.
  3. en què consisteix que ell no ve mai? why doesn’t he ever come?

consistir

verb intransitiu to consist en of , made of , be composed of consistir en el fet que to lie in , be due to en què consisteix que ell no ve mai why doesn’t he ever come
Diccionari Castellà Català

consistir

consistir

verb intransitiu consistir
Diccionari Català Italià

consistir

<title type="display">consistir</title>

verb intransitiu consistere. Tots els meus problemes consistien a no trobar feina, tutti i miei problemi consistevano nel non trovare lavoro. || [ésser la causa] doversi pron, essere la causa. En què consisteix que no la veiem mai?, a cosa è dovuto che non la vediamo mai?

consistir

verb intransitiu consistere Tots els meus problemes consistien a no trobar feina , tutti i miei problemi consistevano nel non trovare lavoro || ésser la causa doversi pron , essere la causa En què consisteix que no la veiem mai , a cosa è dovuto che non la vediamo mai
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ consistir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">consistir</title>

Etimologia: del ll. consistĕre ‘col·locar-se, aturar-se, consistir’ (v. assistir) 1a font: 1653, DTo.
    verb intransitiu
  1. Tenir una cosa la seva essència en una altra cosa, ésser constituïda per aquesta altra. Tots els meus mals consisteixen a no tenir diners.
  2. Ésser la causa d’una cosa. En què consisteix que ell no ve mai?

■ consistir

verb intransitiu Tenir una cosa la seva essència en una altra cosa, ésser constituïda per aquesta altra Tots els meus mals consisteixen a no tenir diners Ésser la causa d’una cosa En què consisteix que ell no ve mai
Informació complementària
Traducció
Diccionari Català francès

consistir


<title type="display">consistir</title>

Pronúncia: kunsistí
    verb intransitiu
  1. consister. L'autèntica elegància consisteix en la senzillesa, la véritable élégance consiste dans la simplicité. El mobiliari consisteix en una cadira, una taula i un llit, le mobilier consiste en une chaise, une table et un lit.
  2. [ésser la causa] tenir à, être dû (due). En què consisteix que ell no ve mai?, à quoi est-ce dû qu'il ne vienne jamais?

consistir

verb intransitiu consister L'autèntica elegància consisteix en la senzillesa , la véritable élégance consiste dans la simplicité El mobiliari consisteix en una cadira, una taula i un llit , le mobilier consiste en une chaise, une table et un lit ésser la causa tenir à , être dû due En què consisteix que ell no ve mai , à quoi est-ce dû qu'il ne vienne jamais
DIDAC Diccionari escolar

consistir

<title type="display">consistir</title>

    verb
  1. Consistir en una cosa és estar format per aquesta cosa, ser equivalent a aquesta cosa. Una cadira consisteix en un seient, unes potes i un respatller; la feina dels carters consisteix a repartir les cartes.
  2. Ser la causa d'alguna cosa. La ciència encara no ha descobert en què consisteixen algunes malalties.

consistir

verb Consistir en una cosa és estar format per aquesta cosa, ser equivalent a aquesta cosa Una cadira consisteix en un seient, unes potes i un respatller la feina dels carters consisteix a repartir les cartes Ser la causa d'alguna cosa La ciència encara no ha descobert en què consisteixen algunes malalties
Diccionari Francès Català

consistoire

consistoire

masculí cristianisme consistori © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ consistori


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">consistori</title>

Etimologia: del ll. consistorium, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
  1. història Consell que, a partir de Constantí, els emperadors romans reunien per tractar els afers més importants.
  2. catolicisme Consell solemne de cardenals i altres dignataris pontificis presidits pel papa.
  3. Ajuntament o consell municipal.
  4. literatura Agrupament de set membres o mantenidors encarregat d’examinar les composicions concursants als jocs florals i d’emetre’n el veredicte.

■ consistori

masculí història Consell que, a partir de Constantí, els emperadors romans reunien per tractar els afers més importants catolicisme Consell solemne de cardenals i altres dignataris pontificis presidits pel papa Ajuntament o consell municipal literatura Agrupament de set membres o mantenidors encarregat d’examinar les composicions concursants als jocs florals i d’emetre’n el veredicte
Traducció