Es mostren 594845 resultats

consolar

consolar

    verb transitiu
  1. consolar. Consolar els afligits, consolar a los afligidos.
  2. [donar el condol] dar el pésame.
    3. verb pronominal
  3. consolarse.
  4. conformarse. Consolar-se amb un tros de pa, conformarse con un trozo de pan.

consolar

verb transitiu consolar Consolar els afligits , consolar a los afligidos donar el condol dar el pésame verb pronominal consolarse conformarse Consolar-se amb un tros de pa , conformarse con un trozo de pan
Conjugador Català

consolar


<title type="display">consolar</title>

    1. INFINITIU

    1. consolar

    2. GERUNDI

    1. consolant

    3. PARTICIPI

    1. consolat
    2. consolada
    3. consolats
    4. consolades

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. consolo
      2. consoles
      3. consola
      4. consolem
      5. consoleu
      6. consolen

      2. IMPERFET

      1. consolava
      2. consolaves
      3. consolava
      4. consolàvem
      5. consolàveu
      6. consolaven

      3. PASSAT

      1. consolí
      2. consolares
      3. consolà
      4. consolàrem
      5. consolàreu
      6. consolaren

      4. FUTUR

      1. consolaré
      2. consolaràs
      3. consolarà
      4. consolarem
      5. consolareu
      6. consolaran

      5. CONDICIONAL

      1. consolaria
      2. consolaries
      3. consolaria
      4. consolaríem
      5. consolaríeu
      6. consolarien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. consoli
      2. consolis
      3. consoli
      4. consolem
      5. consoleu
      6. consolin

      2. IMPERFET

      1. consolés
      2. consolessis
      3. consolés
      4. consoléssim
      5. consoléssiu
      6. consolessin

    6. IMPERATIU

    1. consola
    2. consoli
    3. consolem
    4. consoleu
    5. consolin

consolar

INFINITIU consolar GERUNDI consolant PARTICIPI consolat consolada consolats consolades INDICATIU PRESENT consolo consoles consola consolem consoleu consolen IMPERFET consolava consolaves consolava consolàvem consolàveu consolaven PASSAT consolí consolares consolà consolàrem consolàreu consolaren FUTUR consolaré consolaràs consolarà consolarem consolareu consolaran CONDICIONAL consolaria consolaries consolaria consolaríem consolaríeu consolarien SUBJUNTIU PRESENT consoli consolis consoli consolem consoleu consolin IMPERFET consolés consolessis consolés consoléssim consoléssiu consolessin…
Diccionari de sinònims Franquesa

consolar

consolar

conhortar confortar reconfortar dulcificar una pena, etc endolcir un dolor, etc © Manuel Franquesa
Diccionari Català Anglès

consolar

consolar

verb transitiu to console , comfort verb pronominal to console oneself to find consolation amb in , take comfort amb from
Diccionari Català Italià

consolar

<title type="display">consolar</title>

verb transitiu consolare, confortare, sollevare, incoraggiare.

verb pronominal consolarsi, confortarsi, darsi pace. || [conformar-se] accontentarsi, contentarsi.

consolar

verb transitiu consolare, confortare, sollevare, incoraggiare verb pronominal consolarsi, confortarsi, darsi pace || conformar-se accontentarsi, contentarsi
DIDAC Diccionari escolar

consolar

<title type="display">consolar</title>

    verb
  1. Fer que una persona tingui menys pena i dolor. Si tenim un disgust, la companyia dels amics ens consola.
    2. usat amb pronom
  2. Una persona es consola quan es fa passar la tristesa i el dolor amb coses que la distreuen, com llegir, passejar, anar al cinema o sortir amb els amics. Diu la dita que qui no es consola és perquè no vol.
  3. Conformar-se. No tothom sap consolar-se amb el que té.

consolar

verb Fer que una persona tingui menys pena i dolor Si tenim un disgust, la companyia dels amics ens consola usat amb pronom Una persona es consola quan es fa passar la tristesa i el dolor amb coses que la distreuen, com llegir, passejar, anar al cinema o sortir amb els amics Diu la dita que qui no es consola és perquè no vol Conformar-se No tothom sap consolar-se amb el que té
Diccionari Català Anglès

consolat

consolat

masculí càrrec consulship l’oficina consulate
Diccionari Català Alemany

consolat

consolat

masculí també història Konsulat n © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari Català Castellà

consolat

consolat

    masculí història
  1. dret consulado.
  2. consolat de mar consulado de mar.

consolat

masculí història dret consulado consolat de mar consulado de mar
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ consolat


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">consolat</title>

Etimologia: del ll. consulatus, -us, íd. 1a font: s. XIV, Jaume I
    masculí
  1. història
    1. Dignitat o càrrec de cònsol.
    2. Temps durant el qual els cònsols exerceixen llur càrrec o llur magistratura.
  2. història
    1. Del segle XI al XVIII, òrgan executiu d’aquells municipis catalans, occitans, italians, etc., els caps de l’administració dels quals eren anomenats cònsols.
    2. Casa del consolat.
  3. història Règim polític de la darrera etapa de la Revolució Francesa, nascut del cop d’estat de Napoleó Bonaparte contra el Directori.
  4. dret internacional
    1. Oficina d’un cònsol.
    2. Edifici o local de les oficines d’un consolat.
  5. consolat de mar història Jurisdicció especial que entenia en matèria mercantil i en afers marítims.

■ consolat

masculí història Dignitat o càrrec de cònsol Temps durant el qual els cònsols exerceixen llur càrrec o llur magistratura història Del segle XI al XVIII, òrgan executiu d’aquells municipis catalans, occitans, italians, etc, els caps de l’administració dels quals eren anomenats cònsols Casa del consolat història Règim polític de la darrera etapa de la Revolució Francesa, nascut del cop d’estat de Napoleó Bonaparte contra el Directori dret internacional Oficina d’un cònsol Edifici o local de les oficines d’un consolat consolat de mar història Jurisdicció especial que entenia en matèria mercantil…
Traducció