Es mostren 594844 resultats

afebliment

afebliment

masculí debilitamiento , debilitación f
Diccionari de sinònims Franquesa

afebliment


<title type="display">afebliment</title>

  1. remissió, acció de remetre o perdre part de la seva intensitat. Haver-hi remissió en la febre.
    debilitació
    defallença
    debilitament
    esllanguiment
    defalliment
    enervació o enervament, afebliment de les forces físiques d'una persona.
    extenuació
    efeminació o efeminament, afebliment moral.
    esvaniment
    → debilitació.
    Compareu: segament, en la frase Segament de cames (o de braços).
  2. infirmació. Això representa una infirmació dels seus arguments.



© Manuel Franquesa

afebliment

remissió , acció de remetre o perdre part de la seva intensitat Haver-hi remissió en la febre debilitació defallença debilitament esllanguiment defalliment enervació o enervament , afebliment de les forces físiques d'una persona extenuació efeminació o efeminament , afebliment moral esvaniment → debilitació Compareu segament, en la frase Segament de cames o de braços infirmació Això representa una infirmació dels seus arguments © Manuel Franquesa
Diccionari Català Italià

afebliment

afebliment

masculí affievolimento, debilitamento, indebolimento
Diccionari Català Alemany

afebliment

afebliment

masculí AbSchwächung f © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari Català francès

afebliment

afebliment

masculí affaiblissement , débilité f , faiblesse f
Diccionari Català Anglès

afebliment

afebliment

masculí weakening , debilitation , enfeeblement
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ afebliment


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">afebliment</title>

Etimologia: de afeblir
    masculí
    1. Acció d’afeblir o d’afeblir-se;
    2. l’efecte.
  2. fonètica, fonologia Denominació genèrica d’un conjunt de fenòmens fonètics en virtut dels quals un fonema o un grup de fonemes perden una part de la seva intensitat, del seu to i, a vegades, del seu timbre usual.

■ afebliment

masculí Acció d’ afeblir o d’afeblir-se l’efecte fonètica, fonologia Denominació genèrica d’un conjunt de fenòmens fonètics en virtut dels quals un fonema o un grup de fonemes perden una part de la seva intensitat, del seu to i, a vegades, del seu timbre usual
Informació complementària
Traducció
Conjugador Català

afeblir


<title type="display">afeblir</title>

    1. INFINITIU

    1. afeblir

    2. GERUNDI

    1. afeblint

    3. PARTICIPI

    1. afeblit
    2. afeblida
    3. afeblits
    4. afeblides

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. afebleixo
      2. afebleixes
      3. afebleix
      4. afeblim
      5. afebliu
      6. afebleixen

      2. IMPERFET

      1. afeblia
      2. afeblies
      3. afeblia
      4. afeblíem
      5. afeblíeu
      6. afeblien

      3. PASSAT

      1. afeblí
      2. afeblires
      3. afeblí
      4. afeblírem
      5. afeblíreu
      6. afebliren

      4. FUTUR

      1. afebliré
      2. afebliràs
      3. afeblirà
      4. afeblirem
      5. afeblireu
      6. afebliran

      5. CONDICIONAL

      1. afebliria
      2. afebliries
      3. afebliria
      4. afebliríem
      5. afebliríeu
      6. afeblirien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. afebleixi
      2. afebleixis
      3. afebleixi
      4. afeblim
      5. afebliu
      6. afebleixin

      2. IMPERFET

      1. afeblís
      2. afeblissis
      3. afeblís
      4. afeblíssim
      5. afeblíssiu
      6. afeblissin

    6. IMPERATIU

    1. afebleix
    2. afebleixi
    3. afeblim
    4. afebliu
    5. afebleixin

afeblir

INFINITIU afeblir GERUNDI afeblint PARTICIPI afeblit afeblida afeblits afeblides INDICATIU PRESENT afebleixo afebleixes afebleix afeblim afebliu afebleixen IMPERFET afeblia afeblies afeblia afeblíem afeblíeu afeblien PASSAT afeblí afeblires afeblí afeblírem afeblíreu afebliren FUTUR afebliré afebliràs afeblirà afeblirem afeblireu afebliran CONDICIONAL afebliria afebliries afebliria afebliríem afebliríeu afeblirien SUBJUNTIU PRESENT afebleixi afebleixis afebleixi afeblim afebliu afebleixin IMPERFET afeblís afeblissis afeblís afeblíssim afeblíssiu afeblissin IMPERATIU afebleix afebleixi afeblim…
Diccionari der aranés

afeblir

<title type="display">afeblir </title>

    v tr Disminuïr era fòrça, resisténcia o eth poder d’ua persona o causa.

    Català: afeblir, debilitar


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

afeblir

v tr Disminuïr era fòrça, resisténcia o eth poder d’ua persona o causa Català afeblir, debilitar © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
Diccionari de sinònims Franquesa

afeblir

afeblir

amollir marfondir-se o marfondre's , perdre el vigor, les forces esllanguir-se consumir-se vanejar v intr Li vanejaven les mans → debilitar © Manuel Franquesa