adjectiu
1. consumible. Un produit qui n’est pas consommable, un producte que no és consumible.
2. popularment i despectivament potable, cardable, follable [desitjable sexualment].

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu i masculí i femení
1. [utilisateur] consumidor -a. Contacter les fournisseurs et les consommateurs, contactar amb els proveïdors i els consumidors.
2. [qui achève une œuvre] consumador -a [del matrimoni, d’un crim, etc].

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení
1. consum m. Les biens de consommation, els béns de consum. Ils ont fait une grande consommation d’électricité, han fet un gran consum d’electricitat. Une coopérative de consommation, una cooperativa de consum.
2. [ce qu’un client commande, prend, et paie] consumició, consumació. Payer la consommation, pagar la consumició.
3. [achèvement d’une œuvre] consumació.
4. [d’une faute] perpetració, execució, consumació.
5. la consommation des siècles cristianisme la consumació dels segles.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu consumidor -a. Un comportement consommatoire, un comportament consumidor.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu
1. [utilisé, pris] consumit -ida.
2. [parvenu à un degré élevé] consumat -ada. Elle est une politicienne consommée, és una política consumada.
masculí
3. gastronomia consomé.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb transitiu
1. [utiliser] consumir. Cette voiture consomme peu d’essence, aquest cotxe consumeix poca benzina.
2. [achever] consumar. Consommer le mariage, consumar el matrimoni.
3. [une faute] perpetrar, executar, cometre, consumar. Consommer un forfait, perpetrar (o cometre) un delicte.
verb intransitiu
4. consumir. Sa famille consomme beaucoup, la seva família consumeix molt.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení pròpiament i antigament medicina consumpció.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení
1. figuradament música i gramàtica consonància.
2. so m, sonoritat. Un nom à consonance allemande, un nom de sonoritat alemanya.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç