<title type="display">constatar</title>
verb transitiu constatare, riscontrare, accertare, verificare.
Es mostren 594828 resultats
constatar
<title type="display">constatar</title>
verb transitiu constatar.
constatar
verb transitiu constatar
constatar
<title type="display">constatar</title>
verb Comprovar una cosa, veure que és certa. Si veiem unes petjades podem constatar que ha passat algú.
constatació
constatació
constatar
verb Comprovar una cosa, veure que és certa Si veiem unes petjades podem constatar que ha passat algú constatació
constatar
<title type="display">constatar</title>
verb transitiu feststellen, konstatieren.
© Günther Haensch i Abadia de Montserrat
© Günther Haensch i Abadia de Montserrat
constatar
verb transitiu feststellen, konstatieren © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
constatar
<title type="display">constatar</title>
Pronúncia: kunstətá
verb transitiu constater. Constatar un fet, un error, constater un fait, une erreur. Vostè mateix pot constatar que no ha vingut, vous pouvez constater vous-même qu'il n'est pas venu.
constatar
verb transitiu constater Constatar un fet, un error , constater un fait, une erreur Vostè mateix pot constatar que no ha vingut , vous pouvez constater vous-même qu'il n'est pas venu
■
constatar
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">constatar</title>
Accessory
Etimologia: del fr. constater, íd., der. del ll. constat, 3a pers. del pres. ind. de constare ‘ésser compost, ésser cert, constar’
Body
verb
transitiu Establir, verificar (un fet). Constatar una defunció. És un fet constatat.
■
constatar
verb transitiu Establir, verificar un fet Constatar una defunció És un fet constatat
constatation
<title type="display">constatation</title>
Pronúncia: kɔ̃statasjɔ̃
-
femení
- constatació, verificació. Il a procédé aux constatations d’usage, ha procedit a les constatacions usuals.
- constatació, prova. Tenir compte des constatations d’une enquête, prendre en consideració les proves d’una investigació.
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
constatation
femení constatació, verificació Il a procédé aux constatations d’usage , ha procedit a les constatacions usuals constatació, prova Tenir compte des constatations d’une enquête , prendre en consideració les proves d’una investigació © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
■
constatatiu
| constatativa
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">constatatiu</title>
Accessory
Partició sil·làbica: cons_ta_ta_tiu
Body
adjectiu filosofia i lingüística Que proporciona informació factual i és susceptible d’ésser veritable o fals.
■
constatatiu
| constatativa
adjectiu filosofia i lingüística Que proporciona informació factual i és susceptible d’ésser veritable o fals
constater
<title type="display">constater</title>
Pronúncia: kɔ̃state
-
verb transitiu
- constatar. Elle a constaté son erreur, ha constatat el seu error.
- establir, certificar. Cela a été constaté par procès-verbal, (això) ha estat establert en acta.
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
constater
verb transitiu constatar Elle a constaté son erreur , ha constatat el seu error establir, certificar Cela a été constaté par procès-verbal , això ha estat establert en acta © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
constelación
<title type="display">constelación</title>
-
femení
- astronomia constel·lació.
- figuradament [conjunt] constel·lació.
- correr una constelación haver-hi una epidèmia (o passa).
constelación
femení astronomia constellació figuradament conjunt constellació correr una constelación haver-hi una epidèmia o passa