Cerca Diccionari | diccionari.cat

Es mostren 594845 resultats

constatar

<title type="display">constatar</title>

verb Comprovar una cosa, veure que és certa. Si veiem unes petjades podem constatar que ha passat algú.

constatació

constatar

verb Comprovar una cosa, veure que és certa Si veiem unes petjades podem constatar que ha passat algú constatació

constatation

<title type="display">constatation</title>

Pronúncia: kɔ̃statasjɔ̃

femení

constatació, verificació. Il a procédé aux constatations d’usage, ha procedit a les constatacions usuals.
constatació, prova. Tenir compte des constatations d’une enquête, prendre en consideració les proves d’una investigació.

femení constatació, verificació Il a procédé aux constatations d’usage , ha procedit a les constatacions usuals constatació, prova Tenir compte des constatations d’une enquête , prendre en consideració les proves d’una investigació © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

■ constatatiu

| constatativa

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">constatatiu</title>

Partició sil·làbica: cons_ta_ta_tiu

adjectiu filosofia i lingüística Que proporciona informació factual i és susceptible d’ésser veritable o fals.

■ constatatiu

| constatativa

adjectiu filosofia i lingüística Que proporciona informació factual i és susceptible d’ésser veritable o fals

constater

<title type="display">constater</title>

Pronúncia: kɔ̃state

verb transitiu

constatar. Elle a constaté son erreur, ha constatat el seu error.
establir, certificar. Cela a été constaté par procès-verbal, (això) ha estat establert en acta.

constater

verb transitiu constatar Elle a constaté son erreur , ha constatat el seu error establir, certificar Cela a été constaté par procès-verbal , això ha estat establert en acta © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç