Es mostren 594844 resultats

contestar

contestar

→ respondre → replicar , protestar © Manuel Franquesa
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ contestar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">contestar</title>

Homòfon: contestà
Etimologia: del ll. contestari, íd. 1a font: 1696, DLac.
    verb
  1. transitiu
    1. Dir o escriure (quelcom) a algú en resposta al que aquest ha dit o escrit. Contestar una carta.
    2. usat absolutament Contestar a una carta, a una acusació.
    3. per extensió Correspondre a salutacions, a una agressió, etc. Si us ataquen, contesteu.
    4. per extensió Manifestar algú d’alguna manera que ha rebut una trucada telefònica, que ha sentit que algú trucava o el cridava. Vam contestar els crits d’ajut que sentíem.
    1. intransitiu Dir mots de disconformitat, d’oposició, etc., a allò que no vol resposta, a una ordre, a un retret; replicar. Obeeix sense contestar.
    2. transitiu Refusar d’admetre, rebutjar enèrgicament (una autoritat, un acte de govern, una situació establerta, una ideologia, etc.), especialment fent patent el desacord amb una acció de protesta. El nou rector fou contestat pels estudiants.
  3. transitiu antigament dret Comparèixer en judici per confessar o negar (la demanda de l’actor).

■ contestar

verb transitiu Dir o escriure quelcom a algú en resposta al que aquest ha dit o escrit Contestar una carta usat absolutament Contestar a una carta, a una acusació per extensió Correspondre a salutacions, a una agressió, etc Si us ataquen, contesteu per extensió Manifestar algú d’alguna manera que ha rebut una trucada telefònica, que ha sentit que algú trucava o el cridava Vam contestar els crits d’ajut que sentíem intransitiu Dir mots de disconformitat, d’oposició, etc, a allò que no vol resposta, a una ordre, a un retret replicar Obeeix sense contestar transitiu Refusar d’admetre, rebutjar…
Informació complementària
Traducció
Diccionari Català Alemany

contestar


<title type="display">contestar</title>

    verb transitiu
  1. [Brief] beantworten.
  2. bestreiten, beanstanden.
  3. [Gruß, Rede] erwidern.
    4. verb intransitiu
  4. antworten (a algú jemandem; a alguna cosa auf etwas ac).
  5. widersprechen.



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

contestar

verb transitiu Brief beantworten bestreiten, beanstanden Gruß, Rede erwidern verb intransitiu antworten a algú jemandem a alguna cosa auf etwas ac widersprechen © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari Català Castellà

contestar


<title type="display">contestar</title>

    verb transitiu
  1. contestar, responder. Contestar una carta, contestar una carta.
  2. [una salutació] contestar, corresponder, responder.
  3. [una trucada telefònica] contestar.
  4. [impugnar] contestar, discutir. Fou un llibre molt contestat, fue un libro muy discutido.
    5. verb intransitiu
  5. [replicar] contestar, replicar. Obeeix sense contestar, obedece sin contestar.

contestar

verb transitiu contestar , responder Contestar una carta , contestar una carta una salutació contestar , corresponder , responder una trucada telefònica contestar impugnar contestar , discutir Fou un llibre molt contestat , fue un libro muy discutido verb intransitiu replicar contestar , replicar Obeeix sense contestar , obedece sin contestar
Diccionari Castellà Català

contestar


<title type="display">contestar</title>

    verb transitiu
  1. contestar. Contestar una carta, contestar una carta.
  2. [al teléfono] contestar.
  3. [en un examen] respondre.
  4. [comprobar] comprovar.
  5. [impugnar] contestar.
    6. verb intransitiu
  6. [concordar] concordar.
  7. [replicar] contestar, replicar.

contestar

verb transitiu contestar Contestar una carta , contestar una carta al teléfono contestar en un examen respondre comprobar comprovar impugnar contestar verb intransitiu concordar concordar replicar contestar , replicar
Diccionari Català Italià

contestar

<title type="display">contestar</title>

verb transitiu rispondere intr. Contestar una carta, rispondere a una lettera. | usat absolutament rispondere intr, dare una risposta. || [una salutació] rispondere intr, corrispondere intr, contraccambiare. || [una trucada telefònica] rispondere intr. || [impugnar] contestare, contrastare.

verb intransitiu [replicar] contestare tr, rispondere, replicare, contraddire.

contestar

verb transitiu rispondere intr Contestar una carta , rispondere a una lettera | usat absolutament rispondere intr , dare una risposta || una salutació rispondere intr , corrispondere intr , contraccambiare || una trucada telefònica rispondere intr || impugnar contestare, contrastare verb intransitiu replicar contestare tr , rispondere, replicare, contraddire
Diccionari Català francès

contestar


<title type="display">contestar</title>

Pronúncia: kuntəstá
    verb transitiu
  1. répondre intr. Contestar una carta, répondre à une lettre .
    • usat absolutament répondre. Contestar a una pregunta, répondre à une question.
  2. [a una salutació] répondre.
  3. [una trucada telefònica] répondre.
  4. [impugnar] contester, discuter. Contestar un acord, contester un accord.
    5. verb intransitiu
  5. [replicar] répondre, répliquer, riposter, contester. Obeeix sense contestar, il obéit sans répliquer.

contestar

verb transitiu répondre intr Contestar una carta , répondre à une lettre • usat absolutament répondre Contestar a una pregunta , répondre à une question a una salutació répondre una trucada telefònica répondre impugnar contester , discuter Contestar un acord , contester un accord verb intransitiu replicar répondre , répliquer , riposter , contester Obeeix sense contestar , il obéit sans répliquer
DIDAC Diccionari escolar

contestar

<title type="display">contestar</title>

    verb
  1. Dir o escriure una cosa a la persona que ens ha fet una pregunta, ens ha telefonat, etc. Quan reps un correu electrònic, l'has de contestar.
  2. Dir que no estem d'acord amb algú quan ens mana alguna cosa o quan ens renya.

contestar

verb Dir o escriure una cosa a la persona que ens ha fet una pregunta, ens ha telefonat, etc Quan reps un correu electrònic, l'has de contestar Dir que no estem d'acord amb algú quan ens mana alguna cosa o quan ens renya
Diccionari Francès Català

contestataire

contestataire

adjectiu i masculí i femení contestatari -ària © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ contestatari
| contestatària

■ contestatari
| contestatària

adjectiu i masculí i femení Que contesta sistemàticament el sistema politicosocial establert i refusa d’integrar-s’hi
Traducció