Es mostren 594844 resultats

context

<title type="display">context</title>

    [També contextos]
    nom masculí
  1. El context d'una frase o d'una paraula són les altres frases o paraules que l'envolten i que ajuden a comprendre'n el significat. En la frase: La roda ha perdut un cargol , comprenem pel context de quina classe de cargols es parla.
  2. El context d'un fet és la situació que l'envolta. Per a explicar l'inici d'una guerra, cal conèixer el context històric.

context

També contextos nom masculí El context d'una frase o d'una paraula són les altres frases o paraules que l'envolten i que ajuden a comprendre'n el significat En la frase La roda ha perdut un cargol , comprenem pel context de quina classe de cargols es parla El context d'un fet és la situació que l'envolta Per a explicar l'inici d'una guerra, cal conèixer el context històric
Diccionari Francès Català

contexte

contexte

masculí figuradament lingüística context © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
Diccionari der aranés

contèxte

<title type="display">contèxte </title>

    nòm m Conjunt de circonstàncies qu’entornegen un hèt e que son de besonh entà poder-lo compréner corrèctament.

    Català: context, rerefons


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

contèxte

nòm m Conjunt de circonstàncies qu’entornegen un hèt e que son de besonh entà poder-lo compréner corrèctament Català context, rerefons © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
Diccionari Castellà Català

contexto

contexto

masculí context contextura contextura f
Diccionari Català Italià

contextual

contextual

adjectiu contestuale
Diccionari Anglès Català

contextual

contextual

adjective de context , contextual
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ contextual

■ contextual

adjectiu Relatiu o pertanyent al context lingüística Dit d’una variant en relació amb la situació de producció i recepció del text fonètica, fonologia Dit d’una variant fonemàtica dependent del context
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ contextualització

■ contextualització

femení Acció de contextualitzar especialment lingüística Enunciat, exemple, etc, que, en un recull lexicogràfic, determina el sentit d’un mot i, eventualment, en permet la traducció en una altra llengua
Conjugador Català

contextualitzar


<title type="display">contextualitzar</title>

    1. INFINITIU

    1. contextualitzar

    2. GERUNDI

    1. contextualitzant

    3. PARTICIPI

    1. contextualitzat
    2. contextualitzada
    3. contextualitzats
    4. contextualitzades

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. contextualitzo
      2. contextualitzes
      3. contextualitza
      4. contextualitzem
      5. contextualitzeu
      6. contextualitzen

      2. IMPERFET

      1. contextualitzava
      2. contextualitzaves
      3. contextualitzava
      4. contextualitzàvem
      5. contextualitzàveu
      6. contextualitzaven

      3. PASSAT

      1. contextualitzí
      2. contextualitzares
      3. contextualitzà
      4. contextualitzàrem
      5. contextualitzàreu
      6. contextualitzaren

      4. FUTUR

      1. contextualitzaré
      2. contextualitzaràs
      3. contextualitzarà
      4. contextualitzarem
      5. contextualitzareu
      6. contextualitzaran

      5. CONDICIONAL

      1. contextualitzaria
      2. contextualitzaries
      3. contextualitzaria
      4. contextualitzaríem
      5. contextualitzaríeu
      6. contextualitzarien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. contextualitzi
      2. contextualitzis
      3. contextualitzi
      4. contextualitzem
      5. contextualitzeu
      6. contextualitzin

      2. IMPERFET

      1. contextualitzés
      2. contextualitzessis
      3. contextualitzés
      4. contextualitzéssim
      5. contextualitzéssiu
      6. contextualitzessin

    6. IMPERATIU

    1. contextualitza
    2. contextualitzi
    3. contextualitzem
    4. contextualitzeu
    5. contextualitzin

contextualitzar

INFINITIU contextualitzar GERUNDI contextualitzant PARTICIPI contextualitzat contextualitzada contextualitzats contextualitzades INDICATIU PRESENT contextualitzo contextualitzes contextualitza contextualitzem contextualitzeu contextualitzen IMPERFET contextualitzava contextualitzaves contextualitzava contextualitzàvem contextualitzàveu contextualitzaven PASSAT contextualitzí contextualitzares contextualitzà contextualitzàrem contextualitzàreu contextualitzaren FUTUR contextualitzaré contextualitzaràs contextualitzarà contextualitzarem contextualitzareu contextualitzaran CONDICIONAL…
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ contextualitzar

■ contextualitzar

verb transitiu Situar en un context Si no contextualitzes aquesta expressió, no en puc entendre el sentit
Informació complementària