Es mostren 594844 resultats

contradic

contradic

masculí controargine
Diccionari Català francès

contradic

contradic

masculí contre-digue f
Diccionari Català Alemany

contradicció


<title type="display">contradicció</title>

    femení
  1. Widerspruch m.
  2. Gegensatz m.
  3. Kontradiktion f.
  4. en contradicció amb ... im Widerspruch zu ....
  5. esperit de contradicció Widerspruchsgeist m.



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

contradicció

femení Widerspruch m Gegensatz m Kontradiktion f en contradicció amb im Widerspruch zu esperit de contradicció Widerspruchsgeist m © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari de sinònims Franquesa

contradicció


<title type="display">contradicció</title>

  1. → oposició.
    Acció de contradir o de contradir-se.
    contradiment (ant.)
    objecció
    opugnació
  2. Oposició absoluta entre dos termes.
    antilogia, contradicció de termes o d'idees.
    antinòmia, contradicció real o aparent entre dues lleis naturals.
    antítesi
    antagonisme
    contrasentit, paraules contradictòries en elles mateixes.
    paradoxa, opinió que sembla contradictòria al comú sentir, però que de fet és exacta.



© Manuel Franquesa

contradicció

→ oposició Acció de contradir o de contradir-se contradiment ant objecció opugnació Oposició absoluta entre dos termes antilogia , contradicció de termes o d'idees antinòmia , contradicció real o aparent entre dues lleis naturals antítesi antagonisme contrasentit , paraules contradictòries en elles mateixes paradoxa , opinió que sembla contradictòria al comú sentir, però que de fet és exacta © Manuel Franquesa
Diccionari Català Anglès

contradicció

contradicció

femení contradiction inconsistency esperit de contradicció contrariness en contradicció amb in contradiction to
Diccionari Català Castellà

contradicció

contradicció

femení contradicción
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ contradicció


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">contradicció</title>

Partició sil·làbica: con_tra_dic_ci_ó
Etimologia: del ll. contradictio, -ōnis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    femení
  1. Acció de contradir o de contradir-se.
  2. Paraules o fets que es contradiuen. Una obra plena de contradiccions.
    1. Oposició formal amb algú o amb alguna cosa. No admetre contradiccions.
    2. esperit de contradicció Disposició constant a contradir.
    3. tenir esperit de contradicció Estar sempre disposat a contradir.
  4. Oposició absoluta entre dos termes.

■ contradicció

femení Acció de contradir o de contradir-se Paraules o fets que es contradiuen Una obra plena de contradiccions Oposició formal amb algú o amb alguna cosa No admetre contradiccions esperit de contradicció Disposició constant a contradir tenir esperit de contradicció Estar sempre disposat a contradir Oposició absoluta entre dos termes
Informació complementària
Traducció
Diccionari Català Italià

contradicció

contradicció

femení contraddizione Esperit de contradicció , spirito di contraddizione
Diccionari Català francès

contradicció

contradicció

femení acció contradiction , contredit m Esperit de contradicció , esprit de contradiction
Diccionari der aranés

contradiccion

<title type="display">contradiccion </title>

    nòm f Afirmacion o hèt que manifèste çò de contrari d’aquerò qu’a dit o qu’a hèt ua persona.

    Català: contradicció


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

contradiccion

nòm f Afirmacion o hèt que manifèste çò de contrari d’aquerò qu’a dit o qu’a hèt ua persona Català contradicció © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana