contradient
adjectiu contradictor -ra.
Es mostren 594844 resultats
■
contradient
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">contradient</title>
Accessory
Partició sil·làbica: con_tra_di_ent
Etimologia: de contradir 1a font: s. XIV, Llull
Etimologia: de contradir 1a font: s. XIV, Llull
Body
adjectiu Inclinat a contradir.
■
contradient
adjectiu Inclinat a contradir
contradient
<title type="display">contradient</title>
Pronúncia: kuntɾəðién
adjectiu contredisant -e.
contradient
adjectiu contredisant -e
contradiment
contradiment
masculí [acció de contradir] contradicción f.
contradiment
masculí acció de contradir contradicción f
contradiment
<title type="display">contradiment</title>
Pronúncia: kuntɾəðimén
masculí contradicció.
contradiment
masculí contradicció
contradiment
<title type="display">contradiment</title>
contradiment
masculí arcaic contradicció © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
■
contradiment
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">contradiment</title>
Accessory
Etimologia: de contradir 1a font: 1278
Body
masculí Acció de contradir o de contradir-se.
■
contradiment
masculí Acció de contradir o de contradir-se
contradiment
<title type="display">contradiment</title>
Pronúncia: kuntɾəðimén
contradiment
masculí acció de contradir contradicció
contradique
<title type="display">contradique</title>
masculí contradic.
contradique
masculí contradic
contradir
<title type="display">contradir</title>
Pronúncia: kuntɾəðí
-
verb transitiu
- [una persona] contredire.
- [una opinió] contredire, démentir. verb pronominal
- se contredire. El testimoni s'ha contradit quatre vegades, le témoin s'est contredit quatre fois.
contradir
verb transitiu una persona contredire una opinió contredire , démentir verb pronominal se contredire El testimoni s'ha contradit quatre vegades , le témoin s'est contredit quatre fois