Es mostren 594844 resultats

contradir


<title type="display">contradir</title>

  1. desdir, dir que no després d'haver dit que sí.
    desmentir, contradir allò que diu algú com a contrari a la veritat; per ext., contradir amb actes. El seu posat desmenteix les seves paraules.
    impugnar. Impugnar una tesi.
    opugnar. Opugnar una opinió.
    refutar, contradir victoriosament una asseveració.
    confutar, refutar d'una manera conclusiva.
    portar la contra, contradir. No puc dir res que ell no em contradigui: sempre em porta la contra.
    replicar
    rebatre
    objectar
    fer mentir o fer mentider (algú), sostenir o demostrar que menteix.
    Antònims: Seguir-li (a algú) la veta: no contradir-lo.
  2. (contradir-se pron.)
    estar en pugna (dues idees, afirmacions, etc.)
    pugnar, íd.
    estar en contradicció (dues coses)
    caure en contradicció (una persona)



© Manuel Franquesa

contradir

desdir , dir que no després d'haver dit que sí desmentir , contradir allò que diu algú com a contrari a la veritat per ext, contradir amb actes El seu posat desmenteix les seves paraules impugnar Impugnar una tesi opugnar Opugnar una opinió refutar , contradir victoriosament una asseveració confutar , refutar d'una manera conclusiva portar la contra , contradir No puc dir res que ell no em contradigui sempre em porta la contra replicar rebatre objectar fer mentir o fer mentider algú , sostenir o demostrar que menteix Antònims Seguir-li a algú la veta no contradir-lo contradir-se pron…
Diccionari Català Castellà

contradir

contradir

    [2a pers imper: contradigues o contradiu] verb transitiu
  1. [una persona] contradecir.
  2. [una opinió] contradecir. Contradir les declaracions d'algú, contradecir las declaraciones de alguien.
    3. verb pronominal
  3. contradecirse.

contradir

2a pers imper contradigues o contradiu verb transitiu una persona contradecir una opinió contradecir Contradir les declaracions d'algú , contradecir las declaraciones de alguien verb pronominal contradecirse
Conjugador Català

contradir


<title type="display">contradir</title>

    1. INFINITIU

    1. contradir

    2. GERUNDI

    1. contradient

    3. PARTICIPI

    1. contradit
    2. contradita
    3. contradits
    4. contradites

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. contradic
      2. contradius
      3. contradiu
      4. contradiem
      5. contradieu
      6. contradiuen

      2. IMPERFET

      1. contradeia
      2. contradeies
      3. contradeia
      4. contradèiem
      5. contradèieu
      6. contradeien

      3. PASSAT

      1. contradiguí
      2. contradigueres
      3. contradigué
      4. contradiguérem
      5. contradiguéreu
      6. contradigueren

      4. FUTUR

      1. contradiré
      2. contradiràs
      3. contradirà
      4. contradirem
      5. contradireu
      6. contradiran

      5. CONDICIONAL

      1. contradiria
      2. contradiries
      3. contradiria
      4. contradiríem
      5. contradiríeu
      6. contradirien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. contradigui
      2. contradiguis
      3. contradigui
      4. contradiguem
      5. contradigueu
      6. contradiguin

      2. IMPERFET

      1. contradigués
      2. contradiguessis
      3. contradigués
      4. contradiguéssim
      5. contradiguéssiu
      6. contradiguessin

    6. IMPERATIU

    1. contradigues
    2. contradigui
    3. contradiguem
    4. contradigueu
    5. contradiguin

      6. (alternatiu)

      1. contradiu
      2. contradigui
      3. contradiguem
      4. contradieu
      5. contradiguin

contradir

INFINITIU contradir GERUNDI contradient PARTICIPI contradit contradita contradits contradites INDICATIU PRESENT contradic contradius contradiu contradiem contradieu contradiuen IMPERFET contradeia contradeies contradeia contradèiem contradèieu contradeien PASSAT contradiguí contradigueres contradigué contradiguérem contradiguéreu contradigueren FUTUR contradiré contradiràs contradirà contradirem contradireu contradiran CONDICIONAL contradiria contradiries contradiria contradiríem contradiríeu contradirien SUBJUNTIU PRESENT contradigui contradiguis contradigui contradiguem contradigueu…
Diccionari Català Italià

contradir

contradir

verb transitiu contraddire, coniutare, contrastare verb pronominal contraddirsi
Diccionari Català Anglès

contradir

contradir

verb transitiu to contradict verb pronominal to contradict oneself
Diccionari Català Alemany

contradir

contradir

verb transitiu widersprechen algú jemandem verb reflexiu sich widersprechen einander widersprechen © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ contradir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">contradir</title>

Etimologia: del ll. contradicĕre, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    verb [imper sing 2 contradigues o contradiu]
  1. transitiu Rectificar, algú, el que diu un altre. No el contradiguem.
  2. transitiu Desmentir, algú, el que ha dit un altre. Contradir una afirmació, les declaracions, el testimoniatge, d’algú.
    1. pronominal Dir algú el contrari del que ha dit de primer. Es contradiu ell mateix, perquè avui diu una cosa i demà diu la contrària.
    2. transitiu per extensió Estar en oposició una cosa (amb una altra). Una opinió que contradiu la teva.
    3. pronominal Dues afirmacions que es contradiuen totalment.

■ contradir

verb imper sing 2 contradigues o contradiu transitiu Rectificar, algú, el que diu un altre No el contradiguem transitiu Desmentir, algú, el que ha dit un altre Contradir una afirmació, les declaracions, el testimoniatge, d’algú pronominal Dir algú el contrari del que ha dit de primer Es contradiu ell mateix, perquè avui diu una cosa i demà diu la contrària transitiu per extensió Estar en oposició una cosa amb una altra Una opinió que contradiu la teva pronominal Dues afirmacions que es contradiuen totalment
Informació complementària
Traducció
DIDAC Diccionari escolar

contradir

<title type="display">contradir</title>

    [! Conjugació: contradigues o contradiu]
    verb
  1. Dir el contrari del que diu algú. Quan expliquem una cosa que és veritat no ens agrada que ens contradiguin. Als busca-raons, els agrada contradir els altres i discutir-s'hi.
    2. usat amb pronom
  2. contradir-se és dir el contrari del que s'ha dit abans. Quan es contradiu la persona que fa de testimoni en un judici, li fan més preguntes.
contradicció, contradictori, contradictòria

contradir

Conjugació contradigues o contradiu verb Dir el contrari del que diu algú Quan expliquem una cosa que és veritat no ens agrada que ens contradiguin Als busca-raons, els agrada contradir els altres i discutir-s'hi usat amb pronom contradir-se és dir el contrari del que s'ha dit abans Quan es contradiu la persona que fa de testimoni en un judici, li fan més preguntes contradicció , contradictori , contradictòria
Diccionari Anglès Català

contradistinction

contradistinction

noun in contradistinction to a diferència de , per oposició a , en contraposició amb
Diccionari Castellà Català

contradriza

contradriza

femení marina, marítim contradrissa