Cerca Diccionari | diccionari.cat

Es mostren 594844 resultats

■ contraposar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">contraposar</title>

Etimologia: de posar 1a font: s. XV, Curial

verb

transitiu Oposar, confrontar.
pronominal Dues afirmacions que es contraposen.

■ contraposar

verb transitiu Oposar, confrontar pronominal Dues afirmacions que es contraposen

contraposar

<title type="display">contraposar</title>

verb transitiu contrapporre, confrontare, paragonare, opporre.

verb pronominal contrapporsi, contrastare intr.

contraposar

verb transitiu contrapporre, confrontare, paragonare, opporre verb pronominal contrapporsi, contrastare intr

contraposar

<title type="display">contraposar</title>

Pronúncia: kɔ̀ntɾəpuzá

verb transitiu

opposer. Contraposar l'ànima al cos, opposer l'âme au corps.

verb pronominal

s'opposer. Conciliar interessos contraposats, concilier des intérêts opposés. Els prejudicis s'oposen al progrés de la ciència, les préjugés s'opposent aux progrès de la science.

verb transitiu opposer Contraposar l'ànima al cos , opposer l'âme au corps verb pronominal s'opposer Conciliar interessos contraposats , concilier des intérêts opposés Els prejudicis s'oposen al progrés de la ciència , les préjugés s'opposent aux progrès de la science

contraposar

<title type="display">contraposar</title>

verb

Posar una persona al davant d'una altra per tal que es puguin comparar les coses que diuen.
Comparar dos documents, dues cartes, etc.

usat amb pronom

contraposar-se vol dir oposar-se dues persones o dues coses. Quan els caràcters de dues persones es contraposen acostumen a sorgir problemes.

contraposar

verb Posar una persona al davant d'una altra per tal que es puguin comparar les coses que diuen Comparar dos documents, dues cartes, etc usat amb pronom contraposar-se vol dir oposar-se dues persones o dues coses Quan els caràcters de dues persones es contraposen acostumen a sorgir problemes

■ contraposició

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">contraposició</title>

Partició sil·làbica: con_tra_po_si_ci_ó
Etimologia: de pondre 1a font: s. XIV, Llull

femení

1. Acció de contraposar o de contraposar-se;
2. l’efecte.
heràldica En una representació heràldica, alteració d’alguna de les característiques d’una peça, un escut o una figura respecte a les considerades com a simples o primitives, per tal de crear una determinada oposició amb els elements resultants.
lògica Procediment indirecte per a efectuar la conversió d’una proposició particular negativa, que consisteix a anteposar la negació a cadascun dels termes.
pintura En una representació pictòrica, oposició de tons de color per tal d’aconseguir una diferenciació entre les figures, els plans o altres elements compositius.

■ contraposició

femení Acció de contraposar o de contraposar-se l’efecte heràldica En una representació heràldica, alteració d’alguna de les característiques d’una peça, un escut o una figura respecte a les considerades com a simples o primitives, per tal de crear una determinada oposició amb els elements resultants lògica Procediment indirecte per a efectuar la conversió d’una proposició particular negativa, que consisteix a anteposar la negació a cadascun dels termes pintura En una representació pictòrica, oposició de tons de color per tal d’aconseguir una diferenciació entre les figures, els plans o…