Es mostren 594844 resultats

contundència

contundència

contundència

contundència

contundent

contundent

contundent

contundent

    adjectiu
  1. contundente. Una ferida feta per un objecte contundent, una herida hecha con un objeto contundente.
  2. figuradament [definitiu] contundente. Em va donar raons contundents, me dio razones contundentes.

contundent

contundent


<title type="display">contundent</title>

Pronúncia: kuntundén
    adjectiu
  1. [arma] offensive, for striking a blow with.
  2. instrument contundent blunt instrument.
  3. figuradament [argument, etc.] forceful, convincing, impressive.
  4. [prova] conclusive.
  5. [derrota, etc.] crushing, overwhelming.

contundent

contundent

contundent

contundent


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">contundent</title>

Accessory
Etimologia: del ll. contundens, -ntis, participi pres. de contundĕre ‘trencar, esclafar’ 1a font: 1839, DLab.
Body
    adjectiu
  1. Que produeix contusió. Ferida feta per un instrument contundent.
  2. figuradament Que produeix tal impressió en l’ànim, que resulta convincent. Arguments contundents.

contundent

contundent

contundent

contundent


<title type="display">contundent</title>

Pronúncia: kuntundén
    adjectiu
  1. contondant -e. Un objecte contundent, un objet contondant.
  2. figuradament [definitiu] frappant -e, accablant -e. Arguments contundents, des propos frappants. Proves contundents, des preuves accablantes.

contundent

contundent

<title type="display">contundent</title>

    adjectiu
  1. Que serveix per a donar cops, que pot produir una contusió. Un martell és un objecte contundent.
  2. Es diu que una cosa és contundent quan és clara i no pot ser discutida. Una victòria contundent és guanyar, per exemple, per 5 a 0.
contundència

contundent