Es mostren 594844 resultats

convèncer


<title type="display">convèncer</title>

  1. persuadir, convèncer algú que cregui o que faci una cosa.
    dissuadir (→), convèncer algú que no cregui o no faci una cosa.
    fer creure (una cosa a algú), convèncer algú d'una cosa que no és veritat. Li feia creure que l'estimava i que era solter.
    tombar, convèncer algú d'una cosa en què abans no creia, fer-lo canviar d'opinió o de creences. Amb les seves prèdiques l'ha tombat.
    capgirar, íd.
    donar entenent (una cosa a algú), convèncer-lo que és veritat malgrat que s'hi resisteixi. Com li donaràs entenent que l'enganyen?
    fer veure (a algú una cosa). No li puc fer veure que s'equivoca.
    treure de dubtes
    dur a cavalcador (algú), convèncer-lo de la raó d'una cosa.
    fer entendre (a algú una cosa). No li puc fer entendre que això que fa és molt perillós. Fer-li entendre la raó.
    Antònims: Compareu: la frase no m'acaba de fer el pes: no m'acaba de convèncer.
  2. (convèncer-se pron.)
    encertir-se
    cerciorar-se
    desdubtar-se
    sortir de dubtes
    assegurar-se (d'una cosa)



© Manuel Franquesa

convèncer

convèncer

<title type="display">convèncer</title>

verb transitiu convincere, persuadere. Convenç-lo que vingui amb nosaltres, convincilo a venire con noi. Són raons que convencen, sono argomenti che convincono. N'estic convençut, ne sono convinto. || convèncer que convincere che. Em va convèncer que en Joan deia la veritat, mi convinse che Giovanni diceva la verità. | convincere a. Convenç-lo que enraoni amb el seu pare, convincilo a parlare con suo padre.

verb pronominal convincersi, persuadersi.

convèncer

convèncer

convèncer

convèncer


<title type="display">convèncer</title>

Pronúncia: kumbɛ́nsə
    verb transitiu
  1. convaincre. Ens va convèncer de la gravetat de la situació, il nous a convaincu de la gravité de la situation.
  2. verb pronominal
  3. se persuader, se convaincre. Convèncer-se que és veritat, se persuader que c'est vrai.

convèncer

convèncer


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">convèncer</title>

Accessory
Etimologia: del ll. convincĕre ‘vèncer totalment, confondre un adversari’ 1a font: s. XV, Ausiàs
Body
    verb
  1. transitiu Emmenar (algú), amb arguments, a reconèixer alguna cosa com a vera, a adoptar una opinió, una resolució, etc. El convenceren del seu tort. Convenceu-lo que vingui amb nosaltres. Són raons que convencen.
  2. pronominal Adquirir la seguretat que una cosa és vera. S’ha convençut que és veritat.

convèncer

convèncer

<title type="display">convèncer</title>

    [! Conjugació: amb Ç davant O, U; convences, convenç]
    verb
  1. Fer que algú accepti el que li diem, que faci el que volem. Les persones tossudes són difícils de convèncer.
  2. usat amb pronom
  3. Una persona es convenç d'una cosa si arriba a la seguretat que és veritat. Algunes persones s'han convençut que hi ha ovnis.
convenciment

convèncer

convencible

convencible

convencible

convencible

convencible

convencible

convencible

convencible