convenient
-
adjectiu
- conveniente.
- ésser convenient ser conveniente.
Es mostren 594844 resultats
convenient
convenient
adjectiu conveniente ésser convenient ser conveniente
convenient
<title type="display">convenient</title>
convenient
convenible condecent congru o congruent expedient decent digne de → útil , adequat , oportú Antònims Desconvenient Inconvenient © Manuel Franquesa
convenient
<title type="display">convenient</title>
-
adjectiu
- angemessen, passend, angebracht, zweckmäßig.
- schicklich.
- nützlich, ratsam.
© Günther Haensch i Abadia de Montserrat
convenient
adjectiu angemessen, passend, angebracht, zweckmäßig schicklich nützlich, ratsam © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
convenient
<title type="display">convenient</title>
adjectiu che fa bene. || [útil] conveniente, vantaggioso -a, utile. || [oportú] conveniente, adatto -a, opportuno -a.
convenient
adjectiu che fa bene || útil conveniente, vantaggioso -a, utile || oportú conveniente, adatto -a, opportuno -a
convenient
<title type="display">convenient</title>
Pronúncia: kən'viːnɪənt
-
adjective
- còmode.
- [tool] pràctic, útil.
- [place] accessible, cèntric.
- it is convenient to live here és pràctic de viure aquí.
- he put it on a convenient chair ho va posar sobre una cadira que tenia a mà.
- [of time] oportú.
- at a convenient moment en un moment oportú.
- when is it convenient for you? quan et vindrà bé?
- would tomorrow be convenient? t’aniria bé demà?
convenient
adjective còmode tool pràctic , útil place accessible , cèntric it is convenient to live here és pràctic de viure aquí he put it on a convenient chair ho va posar sobre una cadira que tenia a mà of time oportú at a convenient moment en un moment oportú when is it convenient for you quan et vindrà bé would tomorrow be convenient t’aniria bé demà
■
convenient
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">convenient</title>
Accessory
Partició sil·làbica: con_ve_ni_ent
Etimologia: del ll. conveniens, -ntis, participi pres. de convenīre ‘aplegar-se, coincidir, adaptar-se’ 1a font: 1507, Nebrija-Busa
Etimologia: del ll. conveniens, -ntis, participi pres. de convenīre ‘aplegar-se, coincidir, adaptar-se’ 1a font: 1507, Nebrija-Busa
Body
adjectiu Que convé; útil, oportú.
■
convenient
adjectiu Que convé útil, oportú
convenient
<title type="display">convenient</title>
Pronúncia: kumbənién
-
adjectiu
-
convenable.
- satisfaisant -e.
- opportun -e.
- ésser convenient convenir.
convenient
adjectiu convenable satisfaisant -e opportun -e ésser convenient convenir
convenient
<title type="display">convenient</title>
adjectiu Que convé, que és oportú i ens va bé. Quan fa fred, és convenient tenir calefacció.
convenient
adjectiu Que convé, que és oportú i ens va bé Quan fa fred, és convenient tenir calefacció
conveniente
<title type="display">conveniente</title>
-
adjectiu
- [útil] convenient.
- [decente] decent, decorós -osa. Tiene una conducta poco conveniente, té una conducta no gaire decent.
- no lo juzgo conveniente no ho crec adient.
- ser conveniente [ser útil] ésser convenient, convenir.
conveniente
adjectiu útil convenient decente decent , decorós -osa Tiene una conducta poco conveniente , té una conducta no gaire decent no lo juzgo conveniente no ho crec adient ser conveniente ser útil ésser convenient , convenir
convenientemente
<title type="display">convenientemente</title>
adverbi convenientment.
convenientemente
adverbi convenientment